Pàgines

dilluns, 25 de març de 2013

MOZART, Missa de Rèquiem en re menor KV626, al Capitolio


El Teatre Capitolio ens va tornar a oferir, a la vesprada d'ahir diumenge, una excel·lent programació; i una altra vegada s'ha tornat a omplir tot l'aforament, o potser més, perquè em va semblar observar gent dreta per diferents llocs de la sala.


Però..., de nou, el cartell que anunciava la programació no tenia les instruccions del lloc on es podien adquirir les entrades, dels horaris i els preus.

I..., de nou, es torna a cometre l'abús de repartir en excés localitats per als familiars i coneguts dels intèrprets, així com per als integrants de l'Ajuntament, quedant-se gent a la porta del teatre, per falta d'entrades.

Espere i confie, que aviat arribarà el dia en què es vagen solucionant totes aquestes incorrectes i deficients formes d'actuar. 


El programa estava basat en els compositors: Ernest Artal i W.A. Mozart.

ERNEST ARTAL:
Natural d'Algemesí (València).
Ha estat Director d'Orquestres, Bandes i Cors, agrupacions totes elles de València, i ha actuat com a Director convidat a Bonn, Budapest, Bucarest, Asunción (Paraguay), entre d'altres.
Ha compost música vocal i instrumental, de cambra, simfònica, religiosa, profana i música lleugera.
La seua obra més coneguda "Pater Noster". 
Cal destacar que la seua música ha estat present en les bandes sonores de diversos documentals a nivell nacional.
També, director i professor en diversos conservatoris de València i Alacant. Actualment professor d'harmonia, fonaments de composició i de direcció al Conservatori Professional de Música, de València. Així com director titular de la Barvinsky Philarmonic Orchestra.


W.A.MOZART:
(Salzburgo, 27 gener 1756 - Viena, 5 desembre 1791).
Mestre del Classiscisme, considerat com un dels músics més influents i destacats de la història.
Va ser batejat a la catedral de Sant Ruperto, el dia després del seu naixement, amb els noms de Johannes Chrysostomus Wolfgangus Theophilus Mozart; al llarg de la seua vida signaria amb diverses variacions sobre el seu nom original, sent una de les més recurrents la de Wolfgang Amadè Mozart.

Amb tan sols cinc anys ja componia obres musicals.
Als catorze anys Mozart era un famós geni precoç que viatjava amb el seu pare per donar diferents concerts per ciutats i corts europees. Va ser a aquesta edat quan, passant per Roma, van acudir tots dos a la Basílica de Sant Pere del Vaticà per escoltar un concert que s'oferia a la Capella Sixtina i en el qual s'interpretava un famós Miserere, obra d'Allegri, la partitura era gelosament guardada i sobre la qual pesava la prohibició de copiar o reproduir fora del Vaticà. Després del concert, i ja en el seu allotjament, el jove Mozart va ser capaç de transcriure de memòria nota per nota sense equivocar-se, de manera que la partitura va deixar de ser secreta i Allegri va aconseguir certa posteritat que d'una altra manera se li hagués negat.

Vinculat a la francmaçoneria. Va escriure 626 obres, majoritàriament recunegudes com a obres mestres de la música simfònica, concertant, de cambra, per a piano, operística i coral.

Entre els seus treballs més admirats, les òperes: La flauta màgica, Les noces de Fígaro, i Don Giovanni; l'inacabat Rèquiem en re menor KV626, la Simfonia nº 40 i, Simfonia nª 41;
Concert per a clarinet en la major KV622, i l'últim concert per a piano i orquestra núm. 27 en si bemoll major.

Fins ara s'havien proposat com a causes de la seua mort, malalties del fetge i el ronyó, unes febres tifoides i fins i tot un enverinament afavorit pel compositor italià Antonio Salieri. La seua rivalitat amb Mozart va ser retratada, exageradament, en la pel · lícula Amadeus, de Milos Forman. Però no hi ha evidència històrica que assassinaren a Mozart. <<Va morir víctima d'un cas agut de febres reumàtiques>>, assegura Faith Fitzgerald, professora de Medicina a la Universitat de Califòrnia a Davis i autora d'un estudi sobre la mort del compositor.

Com a curiositat dir que amb les notes del Rèquiem van ser soterrats: Beethoven, Chopin, Napoleó i Joan de Borbó, entre d'altres. I que la secció Kyrie del Rèquiem va ser inclosa en la BSO de la pel·licula Viridiana, de Luis Buñuel.

Foto: Andreu, premsa Ajuntament

Tornant al programa, les obres van ser interpretades per:
Cor Lambert Alonso, de Godella, acompanyat de solistes i coristes d'altres agrupacions.
Orquestra Filarmònica, de Requena
Cristina Laia Vallès (Soprano)
Quitèria Muñoz (Contralt)
Gonzalo Manglano (Tenor)
Giorgio Celenza (Baix)
Tots ells dirigits per Josep Manel Campos

1ª PART:

TRILOGIA SACRA (ERNEST ARTAL)

I      PURESA               AVE VERUM CORPUS     

II    MORT                   REQUIEM AETERNAM   

III  ETERNITAT      PATER NOSTER                   

Aquest és l'enllaç de Pater Nosterhttp://www.youtube.com/watch?v=4F0IXfNWLNA

Foto: Andreu, premsa Ajuntament
Foto: Andreu, premsa Ajuntament





 




 






  


                                                                                                                 A la conclusió de la primera part, va pujar a l'escenari el compositor Ernest Artal, que es trovaba a la sala, i va rebre forts aplaudiments.

2ª PART:

RÈQUIEM (W.A.MOZART)

I       INTROITUS       (Introit)
         * Rèquiem aeternam                          (Dóna'ls el descans etern, Senyor)

II     KYRIE ELEISON                                  (Senyor, tingueu pietat)

III   SEQUENTIA                                          (Sequència)
        * Dies irae                                                (Dia d'ira)
        * Tuba mirum                                        (Magnífic so de trompeta)
        * Rex tremendae maiestatis            (Rei de Tremenda Majestat)
        * Recordare, Iesu pie                          (Recorda, Jesús pietós)
        * Confutatis maledictis                       (Reprimits els maleïts)
        * Lacrimosa                                            (Dia de llàgrimes)

IV   OFFERTORIUM                                   (Ofertori)
        * Domine Iesu Christe                         (Senyor Jesucrist)
        * Hostias et preces                               (Sacrificis i pregàries)

V     SANCTUS                                               (Sant, Sant, Sant)

VI   BENEDICTUS                                        (Benedicció)

VII  AGNUS DEI                                           (Corder de Déu)


VIII COMMUNIO                                         (Comunió)

Foto: Andreu, premsa Ajuntament

Foto: Andreu, premsa Ajuntament


 
 







La Missa de Rèquiem és una obra basada en l'acte litúrgic catòlic que es celebra després de la mort d'una persona. Va ser l'última missa escrita per Mozart, que va quedar inacabada per la prematura mort del compositor.

Mozart: (...) Escolta, fa tres setmanes, vaig tornar tard a casa. Em diguéreu que algú havia preguntat per mi. No sé com, però vaig passar la nit pensant: qui haurà sigut? Què voldrà de mi?. L'endema va tornar de nou, sense trobar-me tampoc. El tercer dia estava jo jugant a terra amb el meu fill. Vaig sentir que em cridaven; vaig eixir fora. Un home completament vestit de negre es va inclinar davant meu, em va encarregar un rèquiem i va desaparèixer.
Aleksandr S. Pushkin <<Mozart i Salieri>>.

Segons la llegenda, Mozart, obsessionat amb la idea de la mort, des de la del seu pare, debilitat per la fatiga i la malaltia, molt sensible a tot el sobrenatural, i impressionat per l'aspecte d'un misteriós enviat que li va encarregar la composició d'un rèquiem, va acabar per creure que aquest era un missatger del Destí i que el rèquiem que compondria seria per al seu propi funeral.
Va ser el seu deixeble Süssmayer qui va acabar l'obra, completant les parts que faltaven de la instrumentació, agregant música on faltava i component íntegrament el Sanctus

Foto: Andreu, premsa Ajuntament


Foto: Andreu, premsa Ajuntament


                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                 La representació va ser tot un èxit, i en finalitzar la mateixa. va haver de pujar a l'escenari el director de l'Orquestra Filarmònica, Francisco Melero, i dirigir un bis de Lacrimosa, la part més notable del Rèquiem.                                                                                  






I si et ve de gust escoltar el Rèquiem, tranquil·lament, ací tens l'enllaç:

                           http://www.youtube.com/watch?v=ia8ceqIDSJw



                                                                                              

dimarts, 12 de març de 2013

Reobrim el Capitolio, amb Nabucco


Foto:meua













Després de més de dos anys d'estar tancat, el Teatre Capitolio ha tornat a obrir les seues portes. Un període massa prolongat, en el què s'han hagut d'utilitzar altres espais, que no eren especialment els més apropiats,o bé recórrer a la Casa de Cultura del poble veí de Rocafort, per poder dur a terme les activitats culturals.  
Segons l'alcalde, motivat per la profunda reforma efectuada (escenari, "foso" dels músics, acústica, camerinos, magatzem i climatització de la sala), però sobretot pels impagaments de Conselleria a l'empresa constructora a causa de les retallades; més aviat diria jo, a la nul·la disposició d'efectiu, perquè cal assenyalar, que la definició que dóna la Reial Acadèmia Espanyola a la paraula retallar és, "tallar o retallar alguna cosa que sobra", i la veritat és que de sobrar, res de res.

Les hores prèvies a la inauguració van estar marcades per un bàndol electrònic i una carta de l'alcalde, que en resum, assenyalava una campanya de difamacions i mentides per intentar frustar l'esdeveniment, i matisava que la representació de l'obra no costaria un sol euro a l'Ajuntament perquè s'havia de finançar amb l'import de les entrades. En el mateix matí, una nota publicada a la web del Consistori, lamentava l'actuació vandàlica sobre diferents elements naturals amb que s'havia engalanat l'exterior del teatre. Amb no massa bones perspectives arribàvem a la vesprada del dissabte.

 És lògic que quan un està a prop de complir els seixanta anys, i ha viscut tota la vida al poble, arribades aquestes celebracions, li vinguen al record els moments passats a l'esmentat, emblemàtic i necessari Cinema/Teatre. 
Estic veient-me, allà per l'any 1957, acompanyant als meus pares a veure "Los diez mandamientos", de Cecil B. DeMille. Tambè les cues impressionants per entrar a "Qué noche la de aquel dia", de The Beatles, o "Los chicos con las chicas", de Los Bravos.
Com no, de colpejar amb els peus el sòl de fusta, en els westerns, a l'arribada de la cavalleria. De les dobles sessions, que intentàvem poder veure amb una sola entrada, amagant-nos pels seients, fugint del repàs de l'aposentador.
Del Sr. Emilio "el cacahuero", que amb més o menys una pesseta ens abastia de provisions per a tota la vesprada; de Lolita, la taquillera de tota la vida; del poderós olor de fenicat dels urinaris; del núvol de fum al bar; de la Mirinda, la Orangina, o de la sarsaparrella. Com passa el temps!.


Més recentment, actuacions de la rondalla Los Claveles Rojos, amb motiu del seu 50 aniversari. De Apa i Teresa, i la presentació del llibre L'espill de l'orb, del meu estimat amic Francesc Arnau, que va comptar amb la col·laboració de Vicent Alonso i la lectura de poemes a càrrec del nostre entorn familiar i dels amics.


Així mateix, recorde per haver-ho llegit, que el 14 d'agost de 1954, al Jardí del Bicentenari, de Godella es va representar l'òpera Madame Buterfly, a càrrec del Gran Teatre Liceu, de Barcelona, amb María Greuges (soprano), Giuseppe Permanyer (tenor) i José Simora (baríton), com artistes més destacats.

Foto: Andreu (Premsa Ajuntament)
Tornem a la vesprada/nit del dissabte. Només arribar al teatre vam poder observar prou gent per entrar, després es va confirmar el ple amb unes 600 entrades. Davant es van concentrar unes 25 persones amb un parell de pancartes, en una d'elles, es llegia "No al gasto fastuoso. Si a la solidaridad social", en l'altra "Cultura per a tots. Cultura del poble", portades, crec, per gent pertanyent al moviment 15M i a Esquerra Unida.

L'obra escollida per a la inauguració va ser Nabucco, una òpera en quatre actes amb música del compositor italià Giuseppe Verdi (Bussetto, 1813 - Milán, 1901), i llibret de Temistocle Solera,
http://www.fiorellaspadone.com.ar/operas/libretos/nabucco.html#libreto 

Basada en l'obra Nabuchodonosor, de Francisco Cornue i Anicète Bourgeois; i inspirada en el Salm 137 de l'Antic Testament:
"Super Flumina Babylonis                                                "Al costat dels rius de Babilònia
illic sedimus                                                                         ens assèiem
et flevimus dum recordaremur tui, Sión".                     i ploràvem recordant-nos de Sió"

Després de la mort de la seua dona i els seus dos fills, Verdi va compondre aquesta obra, estrenada el 9 de març de 1842 al Teatro alla Scala, de Milán, convertint-se en el primer èxit important del compositor. Una de les intèrprets va ser Giuseppina Strepponi, amb qui es va casar anys més tard. Vingueren els anomenats anys de galera, en els que va compondre un total de 17 òperes en dotze anys, destacant entre d'altres,  -Rigoletto, Il Trovatore, La Traviata-.

 

Un elenc de més de cent artistes, compost pels solistes i els cors de la Companyia Òpera 2001, acompanyats per l'Orquestra Simfònica de Pleven (Bulgària), i la direcció musical de Martin Mázik, van posar en escena aquesta tragèdia lírica, que va tindre una durada de més de tres hores, incloses dos pauses de 10 minuts.

Els personatges de l'obra, són:
Nabucodonosor: Rei de Babilònia. Baríton amb molta força.
Abigaille: Filla de Nabucco i una esclava. Soprano dramàtica.
Zacarías: Pontífex hebreu. Baix.
Fenena: Filla de Nabucco. Mezzosoprano.
Ismaele: General hebreu. Tenor.
Sumo sacerdote: Pontífex del Déu Baal. Baix.
Ana: Germana de Zacarías. Soprano.
Abdallo: Oficial de Nabucco. Tenor.


Per al meu gust, destacar el final del primer acte.



I menció a part pel Cor dels jueus. El tema que parla de l'exili i que expressa nostàlgia per la terra natal,  Va, pensiero, va col·laborar enormement a l'èxit de l'obra, ja que va coincidir amb el creixement de l'esperit del nacionalisme italià en l'era post-napoleònica (Risorgimiento), i s'havia convertit en un dels símbols del moviment d'unitat d'Itàlia. Nota molt curiosa és que per burlar la censura van començar a aparèixer pintades a les parets dels carrers amb l'acròstic VIVA VERDI (Visca Vittorio Emmanuele Re Di Itàlia), en al·lusió al rei Victor Manuel de Savoia, futur rei de la Itàlia unificada.




Algunes opinions, a bou passat, referents a:
Preu: 30 € pati de butaques, i 25 € la part alta del teatre. Es pot considerar un poc car per als temps que corren, però entenent que era una ocasió idònia per a la representació de l'opera, i que veure qualsevol pel·lícula d'estrena ens pot costar 9 €, caldrà donar-ho per bo.
Pancartes al carrer: Em veig darrere d'elles, les entenc, però confie en les paraules de l'alcalde, de cost Zero.
Crítiques posteriors que he escoltat: -S'havia d'haver inaugurat amb la Banda del Casino Musical, i haver estat gratis-. Bé, tot això s'ha fet aquest diumenge dia 10, incloent a l'Orquestra del Casino. Calia aprofitar que el dia 2 era l'únic lliure de Opera 2001.
Espai reduït per a l'espectacle: Gent molt assabentada, encara que reconeix l'espai reduït, considera que la representació va ser més que digna, unicament esmentar que els instruments de corda haurien hagut d'estar a la part alta i no al "foso"

Foto: Andreu (Premsa Ajuntament)
 










dimarts, 5 de març de 2013

23Fs * Black Night, Black Rock.

1981 - Estava al domicili particular de l'empresari al qual li portava la comptabilitat, quan de sobte van entrar al despatx dient-me "Paco, vés a casa, sembla que hi ha hagut un cop d'estat".
Eren més o menys les 18,15 h. El trajecte fins a casa era d'escassos 500 metres, suficients per a detectar la por en les tres o quatre persones amb les que em vaig creuar.
Letícia i Andrés em van rebre amb inquietud. Prompte les notícies i els rumors van començar a prendre cos. Els meus pares es van reunir amb nosaltres, estaven astorats.
Vam escoltar rugir els motors, i des del balcó vam veure passar els tancs que venien de la caserna de Bétera, allò es posava més que seriós. La televisió va començar a emetre música clàssica, música que en aquells moments va perdre tota la seua bellesa.
Va arribar el bándol que comunicava que el poder militar assumia el control.Va arribar,¡el pànic!.
Tots estàvem nerviosos, els meus pares intentaven suavitzar el tema dient que la cosa no aniria avant, i em miraven a mi. Jo mirava a la meua esposa i al meu fill, que tenia només 17 mesos. Em venia al cap l'Operació Galàxia de l'any 78 que no va quallar. Però, i açò?.
La nit va ser llarga, molt llarga, nit dels transistors. Fins a la 1,15 h.no va eixir el Rei en Tve; fins les 4 h. no van començar a retirar els tancs del Milans; fins a les 11 h. del matí que abandonaven el Congrés no es van començar a veure rostres amb expressions normals.
Semblava que tot havia acabat, però quedaven molts, molts dubtes, de qui era qui, i qui estava ací o allà. Hui en dia continuen encara sense aclarir-se alguns posicionaments, però afortunadament allò no va triomfar.

Bé, se m'ha anat el teclat al cel !!!.
                                        
Jo el que volia explicar és que l'últim 23F, la banda madrilenya Black Rock, encapçalada per la seua estrella i cantant Bàrbara Negro, en una nit freda, de vent i pluja, van arribar a Sedaví per actuar a la sala Paberse matao.
El mal temps va fer que l'assistència no fora molt nombrosa, però la gent que es va atrevir, al final de la nit eixia satisfeta de les actuacions.
The Black Point van ser els encarregats d'obrir el concert. Molt jovenets, estan encara per acabar de coure, tot i que la veritat és que ho van fer prou bé.



Després van pujar a l'escenari Black Rock, i la qualitat es va fer patent des de la primera guitarrada.
Van començar amb Príncipe del vacío, i continuaren desgranant amb total energia les cançons del seu primer Cd "Todo al negro", editat el 2010; per cert, que estan ultimant la gravació del segon i en poc temps apareixerà.







Amb Carne palpitante va arribar l'èxtasi a la sala, el públic que ja estava gaudint al màxim acabà lliurant-se a la banda. 
Esclavo del rock i altres tres cançons més, entre elles, I wana be somebody, de Wasp, que van corejar tots, van posar punt i final a la seua actuació, de la que poden estar molt satisfets, igual que van quedar els assistents, comentant que els havia passat com un sospir.
Va tancar el concert, L'endeví, grup valencià amb molt bona crítica, però que no vaig poder veure per qüestió d'horari.


                           GRANS...BLACK ROCK

Proper concert: 9 de març, a Manzanares (Ciudad Real)

Si els voleu conèixer, aquesta és la seua pàgina:


  
Si els voleu seguir al Facebook:


  
Si voleu veure el videoclip oficial del seu Cd:
Cançò: En mi cama.