Pàgines

dijous, 13 de febrer de 2014

Letícia Jiménez * Obres.

Ceràmica, Vidre, Fusta, Quadres, Puzzles. (Foto: meua).



*****Per veure les fotos en format gran, cliqueu damunt d’una d’elles.*****
**Per llegir en altre idioma, seleccionar en Traductor** 

Si pensem en l'evolució del primat a l'home, d'aquest pas de gegant de mil·lennis fins convertir-nos en el que som, és evident que les nostres mans sempre han tingut el paper principal en aquesta història.

Està clar que certes persones neixen amb un do a les mans. És clar, que a la vegada són persones amb molta imaginació i creativitat, i amb la capacitat de realitzar les seues pròpies idees.
És clar, que és quasi màgic veure com són capaços de convertir aquesta imaginació en una realitat palpable.

També està clar, !!que no és el meu cas!!.

El hombre de Vitruvio. (Foto: Internet).
Recorde, que en la meua época de Batxillerat, les esquadres, els cartabons, el compàs, el tiralínies, etc., no figuraven entre els meus útils favorits. Havia de recórrer al meu estimat pare, per a obtindre uns excel·lents dibuixos lineals i artístics, que al mateix temps em proporcionaven unes molt destacades notes.

Després a l'hora dels exàmens, incomprensiblement, la deesa Fortuna sempre en va acompanyar, perquè estava probat que els meus dots artístics eren bastant limitats.

És clar, que aquell que no domina el dibuix, general i normalment, no domina les manualitats.
 La meua experiència en manualitats, no va anar més enllà d'aquelles anomenades "retallables".

(Foto: rafaelcastillejo.com.)
(Foto: Internet.)

Cas totalment contrari al meu, és el de la meua estimada esposa Letícia



Ella si que aglutina totes aquestes caraterístiques que defineixen els artistes.

A més, té una inquietut artística molt bona, a part de ser minuciosa, delicada, refinada, amb paciència, amb gust per investigar, i amb una gran il·lusió i esforç en el perfeccionament de les diferents técniques que ha anat aprenent amb el pas dels anys.

(Foto: zapatopi.net).

Per això, ha estat capaç de crear coses realment precioses, coses que omplin molts racons de la nostra casa.

A poc a poc, he anat intentant recopilar tot allò que les seues mans han convertit en xicotetes obres d'art, almenys per a mi. Amb absoluta seguretat que falten peces, que bé en el seu dia les va regalar o les va donar per a actes benèfics, i que van eixir de casa sense l'oportuna foto.

També estic segur que ella no hauria posat molts de les coses que apareixen en la presentació de diapositives, ja que part d'elles són simples proves per poder analitzar els resultats del materials, els colors o les textures, i altres són simplement d'entreteniment, però...




Posiblement tardarà un poc a carregar. També podeu ampliar la finestra per a una millor visió.
Després d'hores i hores buscant la música, tallant i enganxant les cançons, ha resultat que al pujar a l'espai virtual que suporta la presentació per poder inserir al blog, la música va desaparèixer. Ohhhh, no!!!!!!!.

En una propera entrada vos ensenyaré l'activitat a la que ara s'està dedicant: arracdes i polseres. 


 I com abans deia, ací un "exemplar no controlat" que ha aparegut a casa del seus tios, a Sant Sebastià del Reis.