L'ÚLTIM TRENET A LA MEDITERRÀNIA: de juliol 2013

Senyal en Ribadeo.

*****Per veure les fotos en format gran, cliqueu damunt d’una d’elles.*****

****Totes les fotos són de la meua filla Letícia o meues****

**Per llegir en altre idioma, seleccionar en Traductor**

Em preguntaven l'altre dia...
Una altra vegada? Però no et canses d'anar al Camí?.
La veritat és, que no, no em canse gens d'anar al Camí, és més, ja estic pensant en si l'any que ve acabaré el del Nord, amb la meua filla, el Francès amb la meua dona, o començaré el Portuguès, sol, des de Lisboa.
Note la rara sensació, que ara, prop de complir els 60, m'he tornat a enamorar, i no de la meua dona de la que ho estic des de fa 38 anys, ni dels meus fills, des de que van néixer, ho estic...del Camí.
Tot i que ho intente, no puc evitar que afloren els nervis mentre planifique les etapes i els desplaçaments, però sobretot, quan prepare la motxilla, que per cert mai aconseguisc que baixe del 8 kg.

Motxilles, Praia das Catedrais, Ribadeo.

Que hi trobes? per què ho fas?.
Perquè trobe la llibertat.
Perquè dispose de les 24 hores del dia per a mi, sense cap mena d'horaris fixes.
Perquè allí m'oblide de l'estrès, del consumisme, de la política, de les mentides, i de la violència.
Perquè allí puc subjetar el silenci amb les mans, i escoltar-ho plàcidament, amb acords del vent, de pedres, de terra, d'herba, de blat, d'aigua...
Perquè allí m'òmplic d'una energia que em provoca sonriures en l'ànim.
Perquè allí, en els enormes boscos, puc escoltar el so del picar constant de l'ocell fuster, i és una delícia.
I per totes aquestes coses, entre moltes altres que seria molt extens detallar, he tornat amb la meua filla a fer el tram del Camí del Nord, entre Gijón (on vam acabar l'any passat) i Vilalba. Uns 230 kms que hem repartit en 12 etapes. Portem guia, però ens cenyim a ella només amb pla orientatiu. i fem les etapes al nostre gust.
Ací vos deixe unes quantes fotos i uns detalls de cada una de les etapes, que tant hem gaudit.

Factoria metal·lúrgica, Gijón.

Plaça de Carbayedo, Avilés.

Gijón ** Avilés
23,9 km.
Molta gent la considera l'etapa lletja del Camí. Es cert que als afores de Gijón i Avilés, hi ha factories de l'acer i la siderúrgia, però cal entendre que estem en el cor industrial d'Astúries. I malgrat tot, l'eixida de Gijón per la platja de Poniente, i el casc antic d'Avilés, declarat conjunt històric-artístic, són veritablement gratificants i bonics. Certament el centre d'Avilés, amb els seus monuments i edificis contradiu la imatge industrial que té la gent.

Cap a San Martín de Laspra.

Molt de fang. La Ventaniella.

Avilés ** El Pito
27,6 km.
Etapa trencacames, compensada pel pas per zones rurals plenes de solitud i encant, amb vistes del mar entre eucaliptus, i la ria del Nalón.
Portàvem idea d'acabar a Muros de Nalón, però continuem fins a El Pito, per poder visitar Cudillero. La zona de La Ventaniella amb molt de fang degut a la tala d'arbres i a les abundants plutges de dies anteriors.

Far de Cudillero.

Bosc a Mumayor.

El Pito ** Soto de Luiña
13,3 km.
Etapa curteta que vam aprofitar per visitar el preciós poble de Cudillero, que està a 1 km. Després passem per Rellayo amb la seua bella platja de Concha d'Artedo, i també per Mumayor, per un bosc autòcton, on els raigs del sol tenen complicat penetrar. L'alberg de Soto de Luiña, ocupa l'edifici de les antigues escoles. Al poble hi ha l'església de Santa María, un dels millors conjunts barrocs d'Astúries.

Virgen de la Riégala. Cadavedo.

Platja del Silencio. Castañeras.

Soto de Luiña ** Cadavedo
23,3 km.
Etapa en la què se salven set colines, un munt de rierols i unes quantes zones de veritable selva. I on destaquen sobretot, la platja del Silencio, en Castañeras, la platja de Ballota, les vistes des de Tablizo, i la platja de La Regalina i l'ermita de la Virgen de la Riégala, en Cadavedo. El dinar d'aquest dia, desorbitant. Estem en la quarta etapa i continua sense ploure. Iiiiuuujjjuuu. A la guia El País - Aguilar, parlaven molt malament de l'alberg, i no ha estat així.

Luarca.

Església San Salvador, Piñera.

Cadavedo ** Piñera
30,0 km.
Aprofitant que el perfil de l'etapa era prou pla, i tenint en compte que o bé hui o bé demà calia fer 30 km., vam decidir que hui allargàvem els kms. Un poc massa d'asfalt, però amb molt poc de trànsit.
Abans d'arribar a Luarca, creuem el riu Esva i passem per a platja de Cueva. I a Luarca, podem veure el barri de la Pescadería, l'església de Santa Eulalia. La Atalaya amb la seua ermita de la Virgen Blanca. Fins Piñera, creuem per Otur i Villapedre.

Amb l'alemanya, a Navia.

Amb Julia, Inma i César, a La Caridad.

Piñera ** La Caridad
14,7 km.
Només al principi , en Villaoril, hem passat per una zona enfangada, després molt tranquil·la i per camins un poc allunyats però paral·lels a la nacional.

Hem parat a Navia, i després directes a La Caridad, on ens esperaven els nostres amics asturians.

Tino i Casimiro, al Sayane.

Amb Nora i Fernid? Kaschuba i Letícia.

Alberg municipal nou, en molt bones condicions, administrat per Ramiro, del Porches. I al poble, recorregut monumental, primer al Valkemburg, després al Bodegón El Pozo, i per acabar al Sayane, on vam sopar i vam veure el partit Espanya-Itàlia, de la Copa Confederaciones, que va guanyar Espanya, en els penals. Prop de l'una, i després dels comiats, correguent a l'alberg on havíem concertat la nostra tardana entrada. No va haver cap problema.

Amb Tino, al Cabo Blanco.

Amb Tino, al pont de Ribadeo.

La Caridad ** Ribadeo
21,4 km.
Que van ser més perquè ens va acompanyar Tino i ens va portar per la Senda costera, fins a Tàpia, que fou tot un encert. Encisadora!!!!!.
Una delícia caminar per Cabo Blanco, amb els seus "castros", pel mirador de La Atalaya, per l'ermita de Porcía i la seua platja, fins arribar a Tàpia de Casariego. Després uns km. més per deixar Astúries i creuar a Galícia, pel Puente de los Santos, de 600 m. de llargària.

Praia das Catedrais, Ribadeo.

Ribadeo ** Vilela
7 km.
Ahir quan vam arribar a Ribadeo voliem visitar la Playa de las Catedrales, o Playa de Aguas Santas, però com ha de coincidir el tema de les marees no ens va ser possible. Hui ens hem quedat per poder anar, i l'hem vist amb la marea alta i la marea baixa. Tot un plaer !!!!!!!!!!!!!!!!.
Hem gaudit del paisatge, de l'aigua, hem dinat a la mateixa platja, i ens hem tornat bojos fent fotos, fotos, fotos, Bestial !!!!!!!.

Praia das Catedrais, Ribadeo.

És impressionant la magnitud dels seus penya-segats, les formes capritxoses de les roques, els arcs de més de 30 m. que recorden els arcbotants d'una catedral, i les grutes i coves de desenes de metres.
Ara bé, és cert, que la temperatura de l'aigua no és la nostra de la Mediterrània.
A les 19,30 h. vam començar la mini-etapa de 7 km. fins a Vilela, on ens haviem assabentat que existia alberg encara que no figurava a la guia. Dutxa ràpida, sopar i a dormir.

Flors.

Rosa, rosae.

Vilela ** Lourenzá
22 km.
En Ribadeo el Camí deixa definitivament la costa, i s'interna en el més profund de les terres de Lugo. Ve ara terreny amb prats, boscos i xicotetes parròquies i aldees.
Hem caminat fins Lourenzá amb el propòsit de poder veure la final entre Brasil i Espanya i al mateix temps poder visitar el monestir benedictí de San Salvador, barroc, de l'any 969. El partit és a les 24,00 h., toca parlamentar de nou per a poder entrar més tard a l'alberg.

Ponte del Pasatempo, Mondoñedo.

Catedral, Mondoñedo.

Lourenzá ** Mondoñedo
7 km.
Ahir a la nit no vam tindre problemes per a tornar més tard a l'alberg, com tampoc els va tindre Brasil, per apallissar 3-0 a Espanya. El que es presumia festa, va acabar en desastre, i a les 2,3o h.
Conseqüencia, hui tornem a fer etapa de 7 km. perquè a part de tot, el Camí pica en pujada, sort que el final està en Mondoñedo, una de les ciutats més monumentals i històriques de Lugo. A destacar la catedral de Santa María, la Fuente Vieja, i el Ponte del Pasatempo.

Mondoñedo ** Gontán
17,0 km.
L'eixida és espectacular, es va ascendint per una pujada constant però suau, i va quedant Mondoñedo i la seua catedral, al fons, envoltat de boires baixes.
L'etapa sempre és en ascens, hem eixit des de 80 m. d'altitud i arribem als 600, però no es fa tan pesada com suposàvem; els durs repetjons es compensen amb la bellesa del terreny, sobre tot del camí de las Fiosas. En Gontán trobem un excel·lent alberg.

Afores d'Abadín.

Cementeri neogòtic de Goiriz.

Gontán ** Vilalba
20,9 km.
Hem deixat La Marina i penetrem a Terra Chá, meseta interior.
Planegem a través de prats, belles "corredoiras" i boscos mil·lenaris.
Pel camí creuem el bell pont Ponte Vella; admirem un "cruceiro" de granit, florit per la pluja i el temps. També el cementeri neogòtic de Goiriz, que en dies de boira ha de ser fantasmagòric. Passem pel P.K. 123,749, i al poc Vilalba. Ací acabem, el proper any, si Déu vol, tornarem per acabar fins a Santiago, Fisterra i Muxía.
Al dia següent vam viatjar amb autobús a Santiago, el nostre vol a València, ix a les 16,40 h. Tenim unes hores per veure la catedral, passejar pels carrers i aspirar el seu ambient. En aquesta ocasió no he plorat, però he estat a prop, en veure una parella de xiques abraçades, plorant amb unes llàgrimes com a punys.

Que tindrà el Camí ?????