 | |||
| Et quintus Angelus lusit...vidi stellam de caelo cecidisse in terram. Et data est illi clavis putei abyssi. (Apocalipsis 9:1-2) [...] Et habebant super se regem angelum abyssi, cui nomen hebraice Abaddon, graece autem Apollyon, et latine habet nomen "Exterminans". (Apocalipsis 9:11). (Foto: meua). |
Va tocar el cinquè Àngel ... Llavors vaig veure una estrella
que havia caigut del cel a la terra. Se li va donar la clau del pou de
l'Abisme. (Apocalipsi 9:1-2).
Tenen sobre si, com a rei, l'Àngel de l'Abisme, anomenat en
hebreu Abaddón, i en grec Apolíon, i en llatí té el nom de
"l'Exterminador". (Apocalipsi 9:11).
Vista la imatge de capçalera i el peu de foto, és clar que no vaig a relatar res referit a "L'àngel exterminador", pel · lícula de l'any 1962, dirigida per Luís Buñuel;
ni de la cançó "L'àngel exterminador" en les versions de Carlos Berlanga i de Ilegales;
com tampoc de "L'àngel exterminador", revista digital de cine produïda per estudiants, graduats i professors de la Llicenciatura en Arts Combinades de la Universitat de Buenos
Aires.
Dotze de juliol de 2011. Em trobe fent el Camí del Nord amb la companyia de la meua filla Letícia. Hem eixit de Santillana del Mar i acabem l'etapa a Comillas. La vesprada està un poc plujosa, però no podem deixar de visitar el Palau Sobrellano, la Universitat Pontifícia, "El Capricho", d'Antoni Gaudí, i la Capella dels Marquesos de Comillas. Letícia torna a l'alberg i jo em dirigisc a visitar el cementeri.
Es troba situat a prop del mar, sobre un promontori que ho fa visible des de bona part de Comillas i que el dota d'un gran valor estètic.
Té una façana monumental que està coberta per un arc de mig punt redó, baix una teulada de dos aigües, amb una porta d'entrada, de ferro forjat.
A la part alta dels seus murs, es retalla sobre el cel l'Àngel exterminador, de l'escultor modernista Josep Llimona. Diuen que va ser un encàrrec del primer Marquès de Comillas pel mausoleu del seu primer fill primogènit però que finalment el va donar al poble, perquè vetllara per les ànimes dels morts.
L'àngel, amb tot luxe de detalls, des de dalt del mur, és una escultura meravellosa que recorda que no tot el bonic ha de ser colorit i simpàtic, sinó que també pot ser fosc i malèvol.
En tornar del Camí, li vaig passar al meu amic Francesc Arnau unes quantes fotos, entre elles les que il · lustren aquesta entrada. Posteriorment el Francesc, les va utilitzar per al Niporepte n º 4, del web
http://relatsencatala.cat/, un espai obert on qualsevol pot mostrar la seua obra al públic i ser comentada pels lectors, proposant-les com a font d'inspiració per a la creació de haikus i tankes .
Aquestes van ser totes les que es van presentar:
*****Per
veure les fotos en format gran, cliqueu damunt d’una d’elles.*****
**Per llegir
en altre idioma, seleccionar en Traductor**
Vista la imatge de capçalera i el peu de foto, és clar que no vaig a relatar res referit a "L'àngel exterminador", pel · lícula de l'any 1962, dirigida per Luís Buñuel;
ni de la cançó "L'àngel exterminador" en les versions de Carlos Berlanga i de Ilegales;
com tampoc de "L'àngel exterminador", revista digital de cine produïda per estudiants, graduats i professors de la Llicenciatura en Arts Combinades de la Universitat de Buenos
Aires.
 |
| L'àngel exterminador, Josep LLimona. (Foto: meua). |
 |
| L'àngel exterminador, Josep LLimona. (Foto: meua). |
Es troba situat a prop del mar, sobre un promontori que ho fa visible des de bona part de Comillas i que el dota d'un gran valor estètic.
Té una façana monumental que està coberta per un arc de mig punt redó, baix una teulada de dos aigües, amb una porta d'entrada, de ferro forjat.
A la part alta dels seus murs, es retalla sobre el cel l'Àngel exterminador, de l'escultor modernista Josep Llimona. Diuen que va ser un encàrrec del primer Marquès de Comillas pel mausoleu del seu primer fill primogènit però que finalment el va donar al poble, perquè vetllara per les ànimes dels morts.
L'àngel, amb tot luxe de detalls, des de dalt del mur, és una escultura meravellosa que recorda que no tot el bonic ha de ser colorit i simpàtic, sinó que també pot ser fosc i malèvol.
 |
| Cartell Roma, Jerusalén, Santiago. (Foto: meua). |
En tornar del Camí, li vaig passar al meu amic Francesc Arnau unes quantes fotos, entre elles les que il · lustren aquesta entrada. Posteriorment el Francesc, les va utilitzar per al Niporepte n º 4, del web
http://relatsencatala.cat/, un espai obert on qualsevol pot mostrar la seua obra al públic i ser comentada pels lectors, proposant-les com a font d'inspiració per a la creació de haikus i tankes .
Aquestes van ser totes les que es van presentar:
Nèmesi (fora de concurs) deòmises Fúnebre deòmises
I la venjança Ales que apropen
Tindrà el regust metàl·lic La pell dels núvols, l'ombra
D'un doll de llàgrimes Quiet silenci.
L'espasa eixorca l'hàlit,
Com la sal en la terra.
Angèlica deòmises L'expulsat angie
La cara angèlica Ferma l'espasa
Glaça els cors amb pupil·les cap als inferns apunta :
De gèlid ferre. la nova casa.
Exterminador A panxample Exterminador B panxample
A cops d'ales Batecs a l'espai
arrees la mort arreu, vestit acromi de gris
-exterminador- callat sepulcral
àngel exterminador
estricte justicier.
Marbre rnbonet Fermesa Filalici
Pupil·les mortes, Un àngel dret.
espasa disposada, Ni el vent no el pot moure
vigila, estàtic brandant l'espasa.
I escolta el silenci
d'un ver darrer exili.
Guardià Filalici Sense títol allan lee
A dalt del mur No et permeten
un vell guardià que ignora volar: la ira impregna
el pas del temps. aquestes ales.
Àngel de la mort Núria Niubó Solitud xunxi
Pètries ales Aguaita'n el cel
duen freda temença. petjades de sang i fel
Als ulls la mort. repòs del vençut.
Déu m'il·lumina gypsi
Vetllo tendreses
que ningú pugui furtar
Déu m'il·lumina.
I la guanyadora va ser... EMPAR SÁEZ
Sense títol Xantalam
al bat del sol
s'escurcen ales d'ombra
s'amaguen llunes
s'esborren les petjades
en cràters de silenci.
Redéu, de nou l'he tornat a cagar amb el meu amic Francesc Arnau. Se m'ha tornat a oblidar fer referència a la poesia que va escriure en el seu dia, inspirada en aquestes fotos.
Ho sent, no tornarà a passar.
Diu així.
L'àngel de la mort
L’àngel de la mort
Etern i carismàtic
Vigila el cementeri.
Saluda els familiars,
Conhorta els nouvinguts
I xerra amb els antics...
No és un tros de marbre,
És tot un personatge!
I vos deixe també l'enllaç de l'entrevista que li van fer a la revista "Lo Càntich", on fa menció a la citada poesia en la pregunta nº, 20, i on podeu aprofitar per llegir-la tota, perquè no té desperdici.
http://www.locantich.cat/2011/10/univers-de-poesia-maria-rosa-g.html
GRÀCIES FRANCESC, GRÀCIES RELATAIRES.
