Pàgines

dimarts, 14 de maig de 2013

Carcassonne, Lyon, COLLIOURE. (3/3)

Collioure. 


***Per veure les fotos en format gran, cliqueu damunt d'una d'elles. (Fotos: meues)***

Ahir a la nit, després de l'intens recorregut turístic i d'una més que merescuda dutxa, vam sopar al pis d'Elisa. Allà a la mitjanit ens baixàrem a carregar al cotxe, les bosses que ens haviem de portar cap a casa, i tot seguit a dormir. Hui estava previst eixir a les 6 h. del matí.

Castell, església i campanar, Collioure.
I així hem fet, a l'hora prevista hem posat camí de tornada a Godella.
Uns 485 km. ens separaven de Colliure; només una parada, i sobre les onze ja estàvem al nostre primer destí.
Un poblet d'uns 3000 habitants, a la comarca del Rosselló a escasos 30 km de la frontera espanyola, on s'ajunten les aigües de la Mediterrània i les roques dels Pirineus. 
Ens ha costat Déu i ajuda el trobar aparcament, estava abarrotat, al final després de mitja hora ha estat possible a les afores del poble, i no molt ben aparcat.
Un poc massa de turisme intensiu.
El blau intens de la seua mar i el cel va atraure els pintors del color pur, que van ser els fauvistes de principis del segle XX.
Derain, Braque i Matisse. Així com Picasso.
En un temps, Colliure, era conegut sobretot per la pesca de l'anxova, comptava amb 8oo pescadors, hui només queden dos fàbriques de conserves i venda. Diuen que per estar segur d'assaborir autèntiques anxoves del terreny hi ha que esperar a la tardor.
Port, Collioure.
Platja, Collioure.
Collioure.
Punt de vista, Collioure.
El moment de l'esmorzar/dinar ha estat curiós. No hem pogut esmorzar perquè a les 11,30 h. estaven preparant el dinar, i ens hem hagut d'esperar fins les 12 h. en punt per a poder fer ho. ! No recorde haver dinat a aquestes hores, mai !.
Hem donat un xicotet passeig i després ens hem acostat al cementeri.                     
                                                        
Tomba d'Antonio Machado.
 


 
Y cuando llegue el día del último viaje......













El cementeri està molt a prop del centre del poble. Allí reposen els cossos de l'escriptor i  poeta Antonio Machado i de l'artista plàstic Balbino Giner.
Dos genials artistes que van haver de fugir a l'exili, com tants altres en aquells temps, per qüestions ideològiques.
La tomba d'Antonio Machado es sumament senzilla, però fàcil de trobar per les restes dels homenatges que se li tributen, i perquè la bandera republicana sempre cobreix part d'ella.   
La seua mare que va morir tres dies després que ell, també està enterrada allí.
En la llosa figura una placa amb les estrofes finals del seu poema Retrato.     

Ací el vídeo del programa Retratos, de Canal Sur, dirigit per Paco Cervantes l'any 1994, amb entrevistes a J M Caballero Bonald, escriptor i poeta, Alfonso Guerra, polític, Miguel Moreno, cronista de Sòria, i Leonor Machado, una de les seues nebodes. 

I dos vídeos més, el primer que conté el disc Dedicado a Antonio Machado, poeta, que va compondre Joan Manuel Serrat, amb 10 poemes musicats a l'any 1969.

El segón, la cançó Proverbios y Cantares, que va musicar Paco Ibáñez, cantada a l'Olympia de París.


A escasos 15 metres es troba l'original tomba de Balbino Giner, amb dibuixos a la llosa reflex del seu art.
Tomba de Balbino Giner.
En ella es pot llegir 
* Artiste peintre (Pintor),
* Gran Prix de Rome pour L'Espagne 1934, pel premi que li van concedir a Roma.
* València 1910  -  Collioure 1976, Llocs i dates del seu naixement i la seua mort.
* Balbino Giner.

Per saber d'ell vos deixe l'enllaç de la fenomenal crónica que en el seu dia, amb motiu d'una conferència al Saló Social del Casino Musical de Godella, de D. Vicent Senent, profesor especialista en Història de l'Art i membre del Taller d'Història Local de Godella, va fer el meu amic Francesc Arnau, al seu blog L'espill de l'orb. 
Cliqueu damunt el ressaltat !!!

I si esteu més interessats, ací teniu un parell d'enllaços.

El primer és del programa VAP - Viure al País, de la France-3 TV, Midi-Pyrénées. Presentat per Elsa Panadès i amb entrevistes a Vicent Madramany, director del Centre d'Art Contemporàni de Perpignan, Balbino Giner, el seu fill, el seu amic Jojo Pous, i les seues amigues Monica i Gisela Bellsolà. És més que interessant

http://midi-pyrenees.france3.fr/viure-al-pais-occitan-catalan/index.php?page=article&numsite=6392&id_rubrique=6524&id_article=14576      (copieu l'adreça al vostre buscador)

El segón és d'una exposició al Centre du Art Contemporani, de Perpignan, celebrada en abril 2010.


Encara ens quedava una xicoteta escala que fer. Calella. Allí ens esperava Joyce, una jove de Rotterdam que vaig conèixer al Camí de Sant Jaume, de 2006, però que vaig perdre el seu rastre en acabar l'etapa de Ponferrada.
L'any 2010 buscant informació a internet de les obres Ulises i Finnegans Wake, de l'escriptor irlandès James Joyce, casualment em va aparèixer una referència al seu nom i vam poder establir de nou contacte.
Vam estar al voltant d'una hora, prenent uns cafès, comentant i recordant. I ja definitivamente sense cap incidència, a casa.

Amb Joyce, Lieke, Alberto. Rest. Mencía, Ponferrada.



                                                                             
                                                                      

3 comentaris:

  1. Amic;
    La veritat és que t'has lluït en aquestes tres entrades sobre la vostra excursió per les Gal·lies...
    Encara em donen més ganes de que arribe la "pre" i poder haver estat amb vosaltres gaudint de la cultura, i de la bona companyia que, com sempre diu Ximo, és el més important.
    Molt bones les fotos, la crònica, i la meua enveja (encara que ja saps que sana...).

    FRANCESC

    Per cert, que la foto amb la tricolor és total, tan sols falte jo per a la propera campanya del "Politburó"...

    ResponElimina
  2. Bona nit de nou;

    Acabe de veure el documental de FRANCE 3 sobre el Balbino, i m'he posat de mala llet. Tu ja saps perquè...

    I si no mira això:

    http://www.levante-emv.com/comarcas/2013/05/13/estatua-estelles-burjassot-sufre-enesimo-acto-vandalico/997561.html

    Com deia en un vers de "Els amnats": Què voleu que hi faça? Elemantal, Ja ho sé!

    Una abraçada!

    EL_YOU

    ResponElimina
  3. Tranquil·litat amb el tema de la "pre", tot arribarà, i podrem gaudir d'altres moments interessants com aquestos de cultura y bona companyia. Per això sempre hi ha temps, sols fa falta voluntat.
    En la foto no ixes, però en eixe moment parlàvem de tu, o siga, que era TRICOLOR.
    No sé si t'has posat de mala llet pel documental o qué després t'has assabentat de lo de l'Estellés.
    Si, tornem al mateix...i al mateix color de pintura...el blau.
    El dia següent també van intentar boicotejar un acte a l'Ajuntament de Burjassot.
    Salut

    ResponElimina