Carcassonne, LYON, Colliure. (2/3)

Monument als germans Lumière, inventors del cine.

***Per veure les fotos en format gran, cliqueu damunt d'una d'elles. (Fotos: meues)***

Lyon és la tercera ciutat més poblada de França, després de París i Marsella, situada al nord de la vall del Ródano, a la regió Ródano-Alpes. Va ser capital de la Gàl·lia durant l'Imperi romà. Té una gran superficie declarada Patrimoni de la Humanitat.

Dies 2,3 i 4, del calendari i del viatge.
Certament han estat dies de vertigen, és possible que ens haurà quedat alguna cosa per veure, !sempre queden coses¡, però en aquesta ocasió potser haja estat el mínim.
Elisa ha assumit el paper de tour-operator, que a mi m'agrada, o siga, ensenyar o veure-ho tot per si de cas no es torna. 
Vam eixir de Carcassonne a les 8,30 hores, una vegada desdejunats i carregat el dipòsit del cotxe del corresponent líquid perquè puga rodar.
Pensàrem que a l'hora d'esmorzar fariem el mateix que ahir, el que no vam tindre en compte és que estàvem a França. Deixàrem l'autopista per Orange, uns 21 km. al nord d'Aviñón, i el desenllaç va ser un entrepà de formatge al costat d'un mercadet.

A l'institut Lumière.

Un poc abans de les 13 h. estàvem a prop del pis, però una indecisió meua en un viratge a l'esquerra, per no fer cas a la dona que parla des de el GPS, i un posterior passeig de 50 metres per les vies del tramvia, va fer que arribàrem uns minuts més tard.    
Després d'un emotiu encontre i d'haver descarregat l'equipatge, vam visitar la zona de l'institut, la casa i el museu dels germans Auguste i Louis Lumière.


La sortie des ouvriers des usines Lumière à Lyon Monplaisir. (L'eixida dels treballadors de la fàbrica Lumière a Lyon Monplaisir).
Aquesta va ser la primera pel·lícula de la història, mostrada a París, el 22 de març de 1895.

Restaurant Le Bistro Autrement.

Ràpidament a dinar, ja que l'horari dels francesos en aquest aspecte no permet tonteries. Ho vam fer en un restaurant de l'Avinguda Lumière, com no, amb detalls cinematogràfics en tot el local; acompanyats per Elena i Jose, amics d'Elisa, amb qui comparteix el pis.
Per la vesprada ens encaminàrem cap a la zona Confluence, on s'ajunten els rius Rhône i Saône (Ródano i Saona)

Le Cube Orange,Confluence.

Era un àrea industrial en desús que ha estat rehabilitada seguint les directrius dels arquitectes suïssos de gran renom,  Jacques Herzog i Pierre de Meuron, en col·laboració amb el paisatgista francés Michel Desvignes.
Dotada d'habitatges, comerços, oficines, museus, centres d'oci i una universitat.
Amb una construcció innovadora d'una gran qualitat mediambiental i de recursos amb energies renovables, i amb la majoria dels seus edificis totalment diferents.

Sainte Blandine.

Sopar al pis, rue Feuillat.

Estava previst tornar en vaixell pel Rhône, però no va ser possible en estar avariat. 
També vam visitar l'església de Sainte Blandine, al districte de Perrache.
El sopar al pis, on vam tastar els vins de la zona Ródano-Alpes. 
De tornada a l'hotel ens va sorprendre una intensa pluja.

Notre-Dame de Fourvière.

Torre Fourvière.

El divendres, de bon matí, ens desplaçàrem en tramvia i després amb funicular, al turó de Fourviere, on vam poder admirar la basílica de Notre-Dame de Fourvière, construïda entre els anys 1872/1896, dedicada a la Mare de Déu, que té elements arquitectònics bizantins i romànics.
També la torre metàl·lica de Fourvière, de gran semblança a la Torre Eiffel, de uns 86 metres d'altura, i que hui serveix d'antena de televisió.

Lyon, des de Fourvière.

Teatre romà.

Des del turó hi ha unes vistes esplèndides de Lyon, cert que el dia no acompanyava del tot.
Baixant per un passeig deliciós, vam veure els Théâtres romains, cal saber que ací es va fundar Lyon l'any 43 a.C., amb el nom de Lugdunum.

Jardin des curiosités.

Café du Soleil, Place de la Trinité.

Després passàrem pel Jardin des curiosités, i vam acabar la baixada en els agradables carrers del Vieux Lyon.
El primer lloc amb encant que trobàrem va ser la Place de la Trinité, on s'ubica el Café du Soleil, un cafè molt antic amb uns graciosos ninots de guinyol en la seua façana.

Cathédrale Saint Jean.

El guinyol és originari de Lyon, el va crear a principis del segle XIX, Laurent Mourguet.

Eglise Saint Georges.

Entràrem a l'església de Saint Georges, el que va matar al drac, i després ho férem en la Cathédrale de Saint Jean. Catedral construïda durant els anys 1180/1480, barreja del romànic i del gòtic. En el seu interior té un rellotge astronòmic del segle XIV, de l'epoca del Geocentrisme, quan es pensava que el Sol girava al voltant de la Terra. Està programat fins l'any 2019, i a més de data, dóna la posició de la lluna, el sol, la terra i les estrelles .

Musée Miniature et Cinéma.

Traboules Vieux Lyon.

Passejant pel barri vam trobar el Musée Miniature et Cinéma. Un museu creat pel miniaturista Dan Ohlmann, té una col·lecció de 100 reproduccions realistes de les nostres àrees de la vida quotidiana. I una exposició dels efectes especials de les pel·lícules. Molt curiós.
Creuàrem pels Traboules, que són uns passatges que travessen els patis interns de diversos edificis, permetent passar d'un carrer a l'altre.

Restaurant Le Laurencin.

Ribera riu Saône

En el restaurant típic Le Laurencin, vam reposar forces, que bona falta ens feia.
I escollírem la vora del riu Saône per a rebaixar el menjar i continuar amb la visita, què encara quedava tram per recórrer.

La Fresque des Lyonnais.

Hotel de Ville. (Ajuntament).

A prop ens encontràrem La Fresque des Lyonnais, és un fresc mural situat a la cantonada de 49 Quai Sant Vincent i 2 rue de la Martinière. Ocupa un àrea de 800 m2 i es va dur a terme als anys 1994 i 1995 per La Cité de la Création. Están representades 24 figures històriques de Lyon.

Font Bartholdi.

Teatre de l'Òpera.

I quasi sense adonar-nos ens trobem al centre de la captivadora Place des Terraux, on enlluerna imponent l'Ajuntament, construit per Simon Maupin; el Musée des Beaux Arts, i la Font Bartholdi, el mateix creador de l'Estàtua de la Llibertat, de NY,
Frédéric Auguste Bartholdi.
A la part de darrere de l'Ajuntament hi ha el Teatre de l'Òpera; només conserva part de la façana inicial, la resta és tot modern.

Place de Bellecour.

Anem acabant el recorregut en la Place de Bellecour, al districte Presqu'ile; de forma quadrada és una de les més grans d'Europa (310x200) d'ús de vianants. El centre està coronat per una estàtua de Luis XIV, i en una de les cantonades hi ha un monument a Antoine de Saint-Exupéry, autor de El Principito. De la plaça parteixen els majors carrers comercials de la ciutat.
Passem per l'Abbaye Saint Martin d'Ainay, i un poc més allunyat Only Lyonnnnnnnnnnnnnn, i a casa. Demà serà un altre dia. Uuuufffff.
 

Abbaye Saint Martin d'Ainay.

Only Lyon.

Dia 4 del calendari, tercer i últim a Lyon.
Elisa, com en dies anteriors ens ha preparat un variat i abundant desdejuni, del què hem donat bon compte. Hui el dia ha aparegut amb altres colors de cel.
Mentre les dones han baixat a comprar 'souvenirs grastronòmics' al mercadet de l'avinguda Lumière, Ximo i jo hem ajudat a Elisa en la preparació del pic-nic per avui.

Porte des enfants du Rhône.

A l'hivernacle.

El Parc de la Tête d'Or, és un parc urbà de 117 hectàrees, amb uns amplis jardins, hivernacles, uns extensos jardins botànics, un zoològic, un velòdrom, i un llac artificial de 16 hectàrees.

Al zoològic.

Parc de la Tête d'Or.

Creat a l'any 1857, en el districte nord de Les Brotteaux. Hem visitat part d'ell fins l'hora de dinar, i després a la vesprada hem acabat la visita. Sens dubte seria un encert que en totes les ciutats grans existiren aquests tipus de parcs.

Llac, Parc de la Tête d'Or.

Ensemble pour la Paix et la Justice.

A mitjan vesprada i ja per rematar definitivament hem pujat a l'altre turó de Lyon. Le Croix Rousse. Un barri molt original, profundament marcat pel seu passat de gran alçada de la indústria de la seda. 
Hui, en constant renovació dels seus habitatges, referència clara per als nous emprendedors, amb gran quantitat d'ateliers, i aunador del moviment bohemi de Lyon.

Mirador Li Gros Caillou.

Mur des Canuts

Des de el seu mirador Li Gros Caillou s'observa també tota la població.

A destacar, com no, el fresc, Mur des Canuts, pintat en una façana de 1200 m. pel grup Cité de la Création. En ell estan representades persones del dia a dia que van canviant el seu aspecte segons les restauracions que periòdicament s'efectuen. Es va pintar a l'any 1986, modificant-se en el 1997, i finalment al 2012. Una passada. 
Havent baixat del turó i pensant que ja ens anàvem a casa, encara vam tindre "el regalet" de trepitjar el districte de Part Dieu. 
Un barri que acull la principal estació ferroviària de Lyon; el centre comercial més gran de França; i el segon districte de negocis més important de França, després de La Défense, de París. 
Metro  --  casa  --  sopar --  hotel. 

                                BON VOYAGE.............ens veiem en COLLIOURE, al 3/3.