Pàgines

dijous, 19 de setembre de 2013

No et tinc por, "seixanta".


*****Per veure les fotos en format gran, cliqueu damunt d’una d’elles.*****
****Totes les fotos són de la família****
**Per llegir en altre idioma, seleccionar en Traductor**



No et tinc por, "seixanta".


Reconec que m'has tingut part de l'any, pensant en tu, com no ho vaig fer quan vaig complir la meua primera dècada, és clar, era un xiquet.


Ni a la segona, amb vint anys no es pensa en aquestes coses de l'edat.




Tampoc en la dècada dels trenta, per aquells temps no anava preocupat pel canvi numeral de la meua edat.


Als 40, eixos de la tant cloquejada crisi "de los cuarenta para arriba, no te mojes la barriga", no em va passar pel cap considerar que ja s'havien complit diverses etapes de la vida. Vivia feliç amb la familia i els amics, sense renunciar als valor que hem van inculcar els meus pares. Crec que he estat capaç d'arreglar-me amb ben poc i viure feliç al mateix temps.



 Als meus quaranta i deu, em vaig donar per satisfet amb haver pogut arribar a complir aquest mig segle. Quan estudiava Història, per a mi, la paraula segle representava una eternitat. Encara que ací vaig començar a adonar-me que mig segle de la meua vida se m'havia tirat damunt sense sentir gairebé com anava caient.
Vaig considerar que havia arribat el moment d'anar agafant alguns trens, que amb seguretat no anaven a tornar a passar. 
Una providencial prejubilació m'ha fet gaudir enormement de la dècada.

Aquest últim any m'he adonat que ja tinc molta joventud acumulada i que ha arribat el moment de no posposar més els somnis, i fer-los realitat en la mesura del possible, compartint-los amb els meus éssers estimats.

Si, ja se que tu, demà, vas ha estar ahí, passant el full del calendari que marca la nova década, però no et tinc por, em queda molt camí per recórrer.







Em mire a l'espill i em reconec al seu reflex. Sé que el temps ha passat, però cert és que mai he pretès ser tota la vida jove, em resigne a assumir l'edat que tinc, encara que això no vol dir que no m'agradaria tindre 26, ehh!.


No et tinc por, "seixanta".

Vaig a viure aquesta dècada amb tota la valentia i tota la passió que puga, l'unic que no voldría és veure patir la gent que estime, o haver de passar alguna malatia llarga i penosa, sobretot amb la ment.
Un dia com hui no vaig a caure en el pessimisme, i no vaig a comentar la situació actual de la societat; no, hui vaig a proposar-me començar dècada tirant d'amor, lleialtat, solidaritat, honradesa, decència, sentit comú i, dignitat.

Que ho sàpigues "seixanta", !no et tinc cap por¡.

Com diu una amiga meua del Camí !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!Viva la vida!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

I com canta el Joan Manuel Serrat...........................




Fa vint anys que dic que fa vint anys que tinc vint anys
i encara tinc força,
i no tinc l'ànima morta
i em sento bullir la sang.
I encara em sento capaç
de cantar si un altre canta.
Avui que encara tinc veu
i encara puc creure en déus,

vull cantar a les pedres, a la terra, a l'aigua,
al blat i al camí que vaig trepitjant.
A la nit, al cel, a aquest mar tant nostre,
i al vent que al matí ve a besar-me el rostre.

Vull alçar la veu,
per una tempesta,
per un raig de sol,
o pel rossinyol
que ha de cantar al vespre.

Fa vint anys que dic que fa vint anys que tinc vint anys
i encara tinc força
i no tinc l'ànima morta
i em sento bullir la sang.
Fa vint anys que dic que fa vint anys que tinc vint anys
i el cor se m'embala
per un moment d'estimar
o en veure un infant plorar.

Vull cantar a l'amor. Al primer. Al darrer.
Al que ens fa patir. Al que vius un dia.
Vull plorar amb aquells que es troben tot sols
i sense cap amor van passant pel món.

Vull alçar la veu
per cantar als homes
que han nascut dempeus,
que viuen dempeus
i que dempeus moren.

Vull i vull i vull cantar
avui que encara tinc veu.
Qui sap si podré demá.

Fa vint anys que dic que fa vint anys que tinc vint anys
i encara tinc força,
i no tinc l'ànima morta,
i em sento bullir la sang.

                                                                                                                   SALUT !!!!!!!!!




4 comentaris:

  1. Moltes felicitats!!! "La joventut és un defecte que es cura amb els anys".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Helena.
      !!Beneït defecte¡¡
      No se si haràs reconegut al Francesc Arnau en una de les fotos. També estava més jove.
      Enhorabona per tots els teus blogs, a quin més bo.
      Salut.

      Elimina
  2. L'espill de l'orb.........
    En la foto en la que estem a la taula en unaniversari, el primer de la dreta.

    ResponElimina