Pàgines

diumenge, 6 d’octubre de 2013

Parque Natural Cabo de Gata-Níjar......... Na tu ra le sa.



Indalo.

*****Per veure les fotos en format gran, cliqueu damunt d’una d’elles.*****
****Totes les fotos són meues****
**Per llegir en altre idioma, seleccionar en Traductor** 

Gran parc natural amb una extensió terrestre de 38.000 hectàrees i una franja marina d'una milla d'amplària, amb 12.000 hectàrees, i uns 50 km de costa.
Fou declarat Parc Natural el 23 de desembre de 1987, ocupa parcialment els termes municipals d'Almeria capital, Níjar i Carboneras, i en ell es poden observar restes del seu passat fenici, romà i àrab.
La densitat mitjana de població és d'uns 20 habitants/km2, albergant els pobles costaners el 75% de la mateixa. Afortunadament el comportament humà ha estat prou respectuós amb el medi ambient, tot i que als darrers anys han anat sorgint disseminats al llarg del parc allotjaments rurals i alguns establiments hostalers, excepció feta de l'hotel Algarrobico, "icona dels incumpliments".

Vista des del llit, Hostal Brisamar, San José.
26-8. El primer dia quan arribes i has estat observant, que pel camí, la flora més abundant és la de margallons, espart i piteres, i que el paisatge està dibuixat amb gran varietat geológica, però, tota ella producte del vulcanisme, se't passa pel cap que t'has equivocat d'elecció vacacional.
Platja San José.

A l'endemà, sense cap esforç, te n'adones que no és així. Salvatges penya-segats amb espectaculars vistes, platges naturals paradisíaques i multitud de cales precioses, et canvien per complet la percepció de les primeres horas al parc.

És cert que per a gaudir d'algunes d'elles, cal baixar per terrenys rocosos i amb desnivell.
Platja "del Esparto".

Isleta del Moro.






27-8. Direcció cap al nord, vam estar passejant per la platja "del Esparto", i també per la barriada de Los Escullos, on es troba el castell o bateria costanera de San Felipe, del segle XVIII.

Després un bon bany a la platja "del Arco", de grava i arena. 
Dinar a la "Isleta del Moro", on ens van col·locar gènere congelat, per fresc, encara que li vam fer saber a l'amo que sabiem el que estàvem menjant i que no era peix i marisc fresc de la zona, com resava el cartell del restaurant.
La platja si que reunia molt bones condicions.
A poqueta nit, un passeig cap a la cala "de los Toros".

28-8. El tercer dia ens vam quedar a les platges properes a San José.
Monsul, d'arena fina, flanquejada en el seu costat esquerre per una enorme i preciosa duna i amb una aigua fenomenal.

També en platja "de la Media Luna", continuació de la de Monsul, de tan sols uns 100 m. de llargària.

Platja de Monsul.
Platja de Monsul.
Per la vesprada a platja "de los Genoveses", molt extensa, d'arena fina i envoltada per formacions dunars. Pren el seu nom de l'exèrcit genovés que va desembarcar en aquesta platja al 1147, per a la conquesta d'Almeria.
L'accés está limitat, i quan s'ha cobert la quota, ja no entra ningú si previàment no ha eixit la gent.
És possible accedir amb cotxe pagant 5 € per vehicle, sempre que hi haja aparcament disponible, o bé amb autobús, per 2€ per persona, anada i tornada.
Si ho fas caminant o en bicicleta, gratuït, està a uns 4 km. del centre.
Esplèndidament conservades totes elles.
Las Negras.
Cala San Pedro.

29-8. De nou cap al nord.
Passem pel Mirador de la Amatista, amb unes magnífiques vistes sobre la costa. Continuant fins Rodalquilar, antic poblat miner amb una explotació d'or fins a 1966.
Passegem per la platja de El playazo i després ens desplacem al poblet de Las Negras, anomenat així pel color fosc de la seua terra volcànica; no ens podem banyar perquè hui el vent de Llevant apreta prou.
Ens aprovisionem. Cal dir que en moltes cales i platges no hi ha cap lloc on poder fer-ho.
5 km. caminant fins arribar a la Cala de San Pedro, d'arena daurada i fina, on hi ha una xicoteta comuna hippie i on desgraciadament els humans deixem de ser amants de la natura, i no ho dic pels que allí habiten, sino pels que visiten el lloc.
Com no, de tornada, altres 5 km., ara de pujada. 
Abans d'arribar a San José, ens desviem cap a Cala Higuera, una platgeta sense més.


Platja de San Miguel Cabo de Gata.
30-8. I de   sobte, ja estem més enllà del meridià vacacional almeriense. Com que el Llevant continua bufant, decidim anar a les platges de Ponent, i encertem de ple. Platja de San Miguel del Cabo de Gata, d'arena blanca i un poc de graveta, forma part d'una gran línia de costa recta, que s'estén des de la platja de Torre García, fins al far de Cabo de Gata. Són més de 12,5 km. de platja amb una amplària mitjana de 50 m.

Xiringuito platja San Miguel.
Passegem al llarg dels seus quasi 3 km, acusant el cansament a la tornada, per la composició de l'arena que dificultava el caminar.
Platja del Corralete i Faro.
Arrecife de Las Sirenas.
Després de dinar a un xiringuito, ens dirigim cap al Faro del Cabo de Gata, punt més sud-oriental de la Península Ibèrica, on gaudim d'unes estupendes vistes del Arrecife de Las Sirenas, de la platja del Corralete, així com de la Cala Rajá, i del sender de Vela Blanca hacia Levante.
I per a rematar el dia, ens acostem al Mirador de las Salinas del Cabo de Gata, reserva d'aus de gran importància en el seu pas migratori. 
Calas del Barronal.
Arena platja de Monsul i turistes.

31-8. L'altre dia ens va encantar la platja de Monsul, i no vam anar a les Calas del Barronal, hui hem aprofitat per passar el dia en aquesta zona.
Mireu la foto de les cabres pasturant per la platja i penseu si això és naturalesa total, o no...
1-9. Maletes al cotxe i cap a Mojácar. Parem a la Noria del Pozo de los Frailes, un dels "monuments" populars del Parc, instal·lada sobre l'antic pou comunal i on fins fa poc encara feien la bugada al seu llavador. Continuem fins Agua Amarga, des d'on iniciem camí a la recerca de la Cala Enmedio. Ens perdem junt amb una altra parella i apunt d'abandonar donem amb la senda correcta. Total una hora i quasi mitja. Cala poc freqüentada, enmig del no-res, salvatge i amb arena i roques molt blanques que fan que l'aigua prenga uns colors turquesa, verd fosc... L'únic inconvenient l'aparició espontània d'alguna balena del cul blanc. El bany deliciós. I per als amants del busseig excepcional, com tantes altres del parc.
Només mig hora per tornar. Menjar i bany a Agua Amarga i després enfilem cap a platja de Los Muertos. Un altra platja de gran bellesa formada per arena grossa i grava, d'uns 1200 m de llargària a la què cal accedir per un xicotet barranc. El vent de Llevant no ens deixa gaudir del bany com haguérem volgut.
Passem per Carboneras, des d'on després d'una passejadeta ens dirigim a Mojácar per l'escarpada costa.
Noria del Pozo de los Frailes.
Balena del cul blanc. Cala Enmedio
Platja de los Muertos.

Agua Amarga.


Platja de Carboneras.

Costa, zona hotel Algarrobico.
2-9. Mojácar, un poble de blanques cases, arremolinades i penjat de l'últim contrafort de la Serra de Cabrera. Amb un laberint de carrers estrets, de racons molt captivadors, tota una barreja de passat i modernitat, i molt enfocat al turisme.
Mojácar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada