Pàgines

dissabte, 16 de novembre de 2013

Em sembla que volen guanyar a la mort...ells diuen que volen guanyar a la vida. ¡ Estan completament bojos !

Athens Marathon * Marató de València, any 2000.


*****Per veure les fotos en format gran, cliqueu damunt d’una d’elles.*****
**Per llegir en altre idioma, seleccionar en Traductor** 

S'ha consumat la meua decepció. El passat diumenge dia 10 es va celebrar la Marató d'Atenes, i no vaig poder acudir.
Era un somni, aquest any que he complit els 60, participar en la mítica prova de 42195 metres que es corre entre les ciutats de Marató i Atenes. Ja havia contactat a finals del passat any, amb un parell de corredors, de Castelló i Canàries, que van participar en l'anterior edició; ja tenia vistos els vols, els dies, l'hotel, l'inscripció, l'esquema d'entrenament...tot!.   

Dorsal.
En eixes hores nocturnes en què no pots conciliar el son, somiava despert veint-me córrer, 2503 anys després, per la mateixa ruta que el soldat grec Filípides va prendre quan va deixar el camp de batalla i va anar fins Atenes per anunciar la notícia de la victòria davant els perses.
Certificat classificació.


Però..., no ha pogut ser. Una operació d'hèrnia inguinal, amb el seu corresponent temps de recuperació de quasi quatre mesos, amb posteriors i repetides molèsties al tendó d'Aquil·les, i sobrecàrregues al soli en van fer desistir un poc abans de l'estiu. 
No quedava temps per a una bona preparació, i jo sóc dels que pensen que per disputar una prova d'aquest calibre cal anar amb un estat físic excel·lent, i així poder gaudir de la carrera. ¡ Per patir ja tenim prou amb el PPartit del mal-govern espanyol !.

Ara bé, malgrat tot, tinc clar que no s'ha acabat el món. Des de ja mateix comence de nou la mentalització per tornar a entrenar dur, i poc a poc anar agafant forma. Disputar diverses carreres curtes i de mitja distància, i després a pels tres últims intensos mesos.
Diuen que els que correguem, estem una mica bojos. Pot ser que siga cert, tot i això considere que és una bogeria saludable. Escolteu sinó com ens descriu Marcià Durán, escriptor i corredor uruguaià.



I ja posats en matèria, ací vos deixe una mica d'història i curiositats d'aquesta prova amb categoria olímpica.

*** 49o anys a.d.C. va tindre lloc la "batalla de Marathon", aquella què els atenesos de Milciades el Jove, van derrotar als perses de Datis. Els vencedors van enviar a un missatger anomenat Filípides per advertir Atenes que el perill asiàtic havia estat conjurat. Després de recòrrer uns 37 km. en arribar i pronunciar "Alegreu-vos, hem vençut", va caure mort. 

***Forma part del programa olímpic en la categoria masculina des de 1896. La femenina va ser introduïda als Jocs de Los Angeles 84.

*** En els primers Jocs Olímpics, el guanyador de la prova de marató, va ser un venedor d'aigua grec anomenat Spiridon Louis.

*** Perquè 42.195 metres, i no 40 o 42 km. exactes ? Per als JJOO de 1908 a Londres es va definir el circuit iniciant des de l'estàtua al castell de la ciutat de Windsor, i acabant al estadi olímpic White City. Aquesta distància suposava 25 milles (40 km). Es va tindre que ajustar el tram final i l'entrada a l'estadi,  per a que la recta de meta quedara justament enfront de la llotja presidencial de l'estadi. Això va suposar afegir 2,195 km. La distància va quedar establerta definitivament, al congrés de la IAAF celebrat a Ginebra el 1921.

Paula Radcliffe.

Wilson Kipsang Kiprotich.

Les millors plusmarques mundials actuals són:

 Paula Radcliffe (Reino Unido)   13-04-2003   Londres   2:15:25

Wilson Kipsang Kiprotich (Kenia)   29-09-2013   Berlín   2:03:23

Ana Isabel Alonso.

Julio Rey.
 
Les millors plusmarques espanyoles actuals són:

Ana Isabel Alonso   15-10-1995   San Sebastián   2:26:51
Julio Rey   23-04-2006   Hamburgo   2:06:52
 

Abel Antón * Martín Fiz

Abel Antón:    Atenas 1997      2:13:16

Abel Antón:   Sevilla   1999     2:13:36

Martín Fiz:   Gotemburgo 1995   2:11:41


Campions mundials.


I per acabar, vos recomane un parell de llibres genials:




 2500 anys després de la valenta gesta de Filípides, l'herald del general Milcíades que va cobrir sense descans la distància d'uns 40 quilòmetres entre Marató i Atenes per anunciar a la polis la victòria davant els perses, novament des de Marató fins a Atenes, es ret homenatge a aquell herald amb la celebració d'un mil · lenari Marató amb atletes de totes les nacions. D'una manera molt particular, Sergio Villanueva convida el lector a conèixer els tres mesos de preparació per a la gran prova, viatjant en paral · lel en les dimensions i en el temps cap a aquells moments en què es forjaria la llegenda enfront dels perses. A mig camí entre el diari personal i la novel · la històrica, aquest és un llibre dedicat a tots els corredors o no de la marató, a la seua història i llegenda, però sobretot una invitació a afrontar la vida i qualsevol dels seus reptes, més enllà de les dificultats i obstacles, amb Força i Honor.


El 1982, després de deixar el local de jazz que regentava i decidir que, en endavant, es dedicaria exclusivament a escriure, Haruki Murakami va començar també a córrer. A l'any següent correria en solitari el trajecte que separa Atenes de Marató, el seu bateig en aquesta cursa clàssica. Ara, ja amb nombrosos llibres publicats amb gran èxit a tot el món, i després de participar en moltes curses de llarga distància en diferents ciutats i paratges, Murakami reflexiona sobre la influència que aquest esport ha exercit en la seua vida i en la seua obra. Mentre parla dels seus durs entrenaments diaris i el seu afany de superació, de la seua passió per la música o dels llocs als quals viatja, va dibuixant la idea que, per Murakami, escriure i córrer s'han convertit en una actitud vital. Reflexiu i divertit, filosòfic i ple d'anècdotes, aquest volum ens endinsa plenament en l'univers d'un autor que ha enlluernat la crítica més exigent i embruixat a milers de lectors.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada