Pàgines

dijous, 28 de novembre de 2013

Livraria Lello e Irmão. Porto (Portugal)

Livraria Lello e Irmão, Porto (Foto: meua).
*****Per veure les fotos en format gran, cliqueu damunt d’una d’elles.*****
**Per llegir en altre idioma, seleccionar en Traductor** 
**Si vos abelleix llegir, escoltant uns fados, cliqueeu ací**


(Foto: Internet).
La història ens transporta a 1869, quan es va fundar l’empresa , a la Rua dos Clérigos 296-298, baix el nom de "Livraria Internacional de Ernesto Chardron", un editor francès que va aconseguir una immensa  projecció en publicar una gran part de l'obra de Camilo Castello Branco. Així com el diccionari portuguès més significatiu del segle XIX "Grande Dicionário Português ou Tesouro da Literatura Portuguesa".

Després de la inesperada mort del seu fundador, als 45 anys, la llibreria va ser comprada per la firma "Lugan & Genelioux Sucessores". En 1894 Mathieux Lugan va vendre l'antiga Livraria Chardron a José Lello que, en associació amb el seu germà, António Lello, van crear "Sociedade José Pinto Sousa Lello & Irmão”. Posteriorment va passar a denominar-se amb el seu actual nom  “Livraria Lello e Irmão”.
José Lello. (Foto: Internet).

Antonio Lello. (Foto: Internet).
L'actual edifici està ubicat a la Rua das Carmelites, 144, prop de l’església i la Torre dos Clérigos. Va ser construït per l'enginyer Francisco Xavier Esteves i inaugurat el 13 de gener de 1906; la cerimònia es va convertir en gran esdeveniment social i hi van assistir personalitats com Guerra Junqueiro, Leite de Vasconcelos i Afonso Costa.


El director de la Biblioteca Nacional de Lisboa , Xavier da Cunha , va escriure per a l'ocasió :

"Nas mao de vossa excelência o trato dos livros nao é uma industria mercantil, é un a religiao; a sua laboriosidade é um sacerdocio; a sua casa é um templo. Pela auspiciosa inauguraçao que hoje se realiza do novo templo, eu na minha qualidade de director da Bibliotheca Nacional de Lisboa, sinto-me feliz em dar enthusiasticamente a vuestra excelenciamil parabens"

"A les mans de la vostra excel · lència el comerç del llibre no és una indústria mercantil, és una religió, el seu treball és un sacerdoci, la seva casa és un temple. Amb la inauguració que hui es realitza del nou temple, en la meua qualitat de director de la Biblioteca Nacional de Lisboa, em complau donar entusiastes felicitacions a la vostra excel · lència).

Livraria Lello. (Foto: meua)
L'edifici que l'alberga té una façana molt suggestiva. Representa una de les construccions més emblemàtiques del Gòtic Revival Porto (neogòtic), amb detalls que també tenen reminiscències modernistes.

La façana compta amb un gran arc rebaixat, amb entrada central sobre la qual figura en lletres daurades - 144 Livraria Chardron - i dues finestres laterals. A l'altura del primer pis, tres finestres rectangulars flanquejades per dues figures pintades per José Bielman, que representen l'Art i la Ciència. Acabant la façana en tres pilastres coronades per pinacles,. La decoració es complementa amb motius vegetals, formes geomètriques i el nom de "Lello e Irmão", baix les finestres.

(Fotos: Internet). Muntatge meu.
En el seu interior, multitud de detalls antics aconsegueixen un ambient capaç de transportar-nos cent anys enrere. Cada racó, cada detall mereixen una especial atenció.
Les seves enormes prestatgeries de fusta plenes de llibres arriben fins al sostre.
Els llibres descansant en els prestatges, li donen a l'ambient un certa aroma a saviesa i fascinació pels mons que s'amaguen entre les fulles.
Tenen tot tipus de literatura, des de la més elitesca fins a la més popular, a més llibres importants de la literatura portuguesa (Fernando Pessoa, José Saramago, Luís de Camoens o Antonio Lobo Antunes, entre d’altres) en varis idiomes.
També genials edicions enquadernades, una selecció de llibres d'art realment magnífica, secció de música, fotografia, arquitectura, infantil, poesia, etc.
Molts dels llibres estan disponibles en anglès i en portuguès, i un poc menys en altres idiomes.

Vagoneta. (Foto: Internet).
Un altre preciós detall són els arcs ogivals recolzats en els pilars sobre els quals l'escultor Romão Junior va esculpir els busts d'escriptors com Antero de Quental, Eça de Queirós, Camilo Castelo Branco, o Guerra Junqueiro.
Curiós fixar-se a terra, on encara romanen els rails de les vagonetes que s'utilitzaven per transportar els exemplars que calia desplaçar d'uns prestatges als altres.

Escala. (Foto: meua)

Escala. (Foto: Internet)
Escala. (Foto: Internet).


La figura de la preciosa escala central de color vermell, i fusta llaurada, que amb les seves ben proporcionades formes curvilínies serpentegen fins al pis superior com una flor exòtica, és tot un plaer visual. 



Al pis superior, més prestatgeries amb llibres i una xicoteta cafeteria, així com una part on també es fan algunes exposicions d'art. La llum natural que entra per la vidriera de colors, de 8x3,5 m.,que cobreix quasi la totalitat del sostre, li dóna lluminositat a tot l'espai.
Al centre del vitrall, destaquen les lletres llatines "Decus in labore", que vindria a significar alguna cosa així com "Honor en el treball. Orgull en el treball, Orgull pel treball,  l'orgull del treball...

El treball en la fusta en sostres i parets és exquisit, destacant els elements florals característics del corrent "Art Nouveau" que s'imposava a Europa a principis del segle XX.

A la cafeteria. (Foto: meua).
Caixa cafeteria. (Foto: meua).
L'autora de la sèrie de novel · les de Harry Potter, JK Rowling, va viure un parell d'anys a Porto i va quedar, com tots, enamorada de la llibreria.
Existeix també el rumor que en ella es van filmar algunes escenes de les pel · lícules, la qual cosa sembla ser que no és exacte del tot. Si, que hi ha escenes inspirades en la Lello, però possiblement no van ser gravades allí...???

Vidriera-Decus in Labore-. (Foto: meua)
Difícil contradir els que la consideren una de les més boniques i originals del món.

• L'escriptor espanyol Enrique Vila-Matas la va descriure com "la llibreria més bella del món"
• El diari britànic The Guardian, el 2008, la va considerar també la tercera més bella del món.
• Una posició, la tercera, ratificada per l'editorial australiana de guies de viatge Lonely Planet Best in Travel 2011.

Vista des de dalt. (Foto: Internet)
Segons la pròpia empresa;

  "En l'actualitat, la llibreria s'ha modernitzat per adaptar-se als temps actuals. Hem creat una nova empresa - Llibreries Prologue, SA -, que inclou encara a una de les hereves de la família Lello, tot l'espai va ser restaurat el 1995 i la Llibreria és hui capaç de respondre als nous desafiaments amb un servei informatitzat i actualitzat, proporcionant una galeria d'art i espais per als intel · lectuals, per ser un important centre cultural de la ciutat de Porto ". 


Sostre. (Foto: Internet)

dissabte, 16 de novembre de 2013

Em sembla que volen guanyar a la mort...ells diuen que volen guanyar a la vida. ¡ Estan completament bojos !

Athens Marathon * Marató de València, any 2000.


*****Per veure les fotos en format gran, cliqueu damunt d’una d’elles.*****
**Per llegir en altre idioma, seleccionar en Traductor** 

S'ha consumat la meua decepció. El passat diumenge dia 10 es va celebrar la Marató d'Atenes, i no vaig poder acudir.
Era un somni, aquest any que he complit els 60, participar en la mítica prova de 42195 metres que es corre entre les ciutats de Marató i Atenes. Ja havia contactat a finals del passat any, amb un parell de corredors, de Castelló i Canàries, que van participar en l'anterior edició; ja tenia vistos els vols, els dies, l'hotel, l'inscripció, l'esquema d'entrenament...tot!.   

Dorsal.
En eixes hores nocturnes en què no pots conciliar el son, somiava despert veint-me córrer, 2503 anys després, per la mateixa ruta que el soldat grec Filípides va prendre quan va deixar el camp de batalla i va anar fins Atenes per anunciar la notícia de la victòria davant els perses.
Certificat classificació.


Però..., no ha pogut ser. Una operació d'hèrnia inguinal, amb el seu corresponent temps de recuperació de quasi quatre mesos, amb posteriors i repetides molèsties al tendó d'Aquil·les, i sobrecàrregues al soli en van fer desistir un poc abans de l'estiu. 
No quedava temps per a una bona preparació, i jo sóc dels que pensen que per disputar una prova d'aquest calibre cal anar amb un estat físic excel·lent, i així poder gaudir de la carrera. ¡ Per patir ja tenim prou amb el PPartit del mal-govern espanyol !.

Ara bé, malgrat tot, tinc clar que no s'ha acabat el món. Des de ja mateix comence de nou la mentalització per tornar a entrenar dur, i poc a poc anar agafant forma. Disputar diverses carreres curtes i de mitja distància, i després a pels tres últims intensos mesos.
Diuen que els que correguem, estem una mica bojos. Pot ser que siga cert, tot i això considere que és una bogeria saludable. Escolteu sinó com ens descriu Marcià Durán, escriptor i corredor uruguaià.



I ja posats en matèria, ací vos deixe una mica d'història i curiositats d'aquesta prova amb categoria olímpica.

*** 49o anys a.d.C. va tindre lloc la "batalla de Marathon", aquella què els atenesos de Milciades el Jove, van derrotar als perses de Datis. Els vencedors van enviar a un missatger anomenat Filípides per advertir Atenes que el perill asiàtic havia estat conjurat. Després de recòrrer uns 37 km. en arribar i pronunciar "Alegreu-vos, hem vençut", va caure mort. 

***Forma part del programa olímpic en la categoria masculina des de 1896. La femenina va ser introduïda als Jocs de Los Angeles 84.

*** En els primers Jocs Olímpics, el guanyador de la prova de marató, va ser un venedor d'aigua grec anomenat Spiridon Louis.

*** Perquè 42.195 metres, i no 40 o 42 km. exactes ? Per als JJOO de 1908 a Londres es va definir el circuit iniciant des de l'estàtua al castell de la ciutat de Windsor, i acabant al estadi olímpic White City. Aquesta distància suposava 25 milles (40 km). Es va tindre que ajustar el tram final i l'entrada a l'estadi,  per a que la recta de meta quedara justament enfront de la llotja presidencial de l'estadi. Això va suposar afegir 2,195 km. La distància va quedar establerta definitivament, al congrés de la IAAF celebrat a Ginebra el 1921.

Paula Radcliffe.

Wilson Kipsang Kiprotich.

Les millors plusmarques mundials actuals són:

 Paula Radcliffe (Reino Unido)   13-04-2003   Londres   2:15:25

Wilson Kipsang Kiprotich (Kenia)   29-09-2013   Berlín   2:03:23

Ana Isabel Alonso.

Julio Rey.
 
Les millors plusmarques espanyoles actuals són:

Ana Isabel Alonso   15-10-1995   San Sebastián   2:26:51
Julio Rey   23-04-2006   Hamburgo   2:06:52
 

Abel Antón * Martín Fiz

Abel Antón:    Atenas 1997      2:13:16

Abel Antón:   Sevilla   1999     2:13:36

Martín Fiz:   Gotemburgo 1995   2:11:41


Campions mundials.


I per acabar, vos recomane un parell de llibres genials:




 2500 anys després de la valenta gesta de Filípides, l'herald del general Milcíades que va cobrir sense descans la distància d'uns 40 quilòmetres entre Marató i Atenes per anunciar a la polis la victòria davant els perses, novament des de Marató fins a Atenes, es ret homenatge a aquell herald amb la celebració d'un mil · lenari Marató amb atletes de totes les nacions. D'una manera molt particular, Sergio Villanueva convida el lector a conèixer els tres mesos de preparació per a la gran prova, viatjant en paral · lel en les dimensions i en el temps cap a aquells moments en què es forjaria la llegenda enfront dels perses. A mig camí entre el diari personal i la novel · la històrica, aquest és un llibre dedicat a tots els corredors o no de la marató, a la seua història i llegenda, però sobretot una invitació a afrontar la vida i qualsevol dels seus reptes, més enllà de les dificultats i obstacles, amb Força i Honor.


El 1982, després de deixar el local de jazz que regentava i decidir que, en endavant, es dedicaria exclusivament a escriure, Haruki Murakami va començar també a córrer. A l'any següent correria en solitari el trajecte que separa Atenes de Marató, el seu bateig en aquesta cursa clàssica. Ara, ja amb nombrosos llibres publicats amb gran èxit a tot el món, i després de participar en moltes curses de llarga distància en diferents ciutats i paratges, Murakami reflexiona sobre la influència que aquest esport ha exercit en la seua vida i en la seua obra. Mentre parla dels seus durs entrenaments diaris i el seu afany de superació, de la seua passió per la música o dels llocs als quals viatja, va dibuixant la idea que, per Murakami, escriure i córrer s'han convertit en una actitud vital. Reflexiu i divertit, filosòfic i ple d'anècdotes, aquest volum ens endinsa plenament en l'univers d'un autor que ha enlluernat la crítica més exigent i embruixat a milers de lectors.

dimarts, 5 de novembre de 2013

Afavorisca el déu dels vents, el velam del teu vaixell.

Afavorisca el déu dels vents, el velam del teu vaixell... (Foto: Internet).


*****Per veure les fotos en format gran, cliqueu damunt d’una d’elles.*****
**Per llegir en altre idioma, seleccionar en Traductor** 

Hui, dimarts 5 de novembre, la meua estimada filla Letícia, es convertirà en una emigrant més , o en una parada menys, segons qui faça l'observació, jo, o la merda del govern espanyol. Un fet que, malauradament, está passant ja a massa famílies. Després de diversos plantejaments, ha d'emigrar a la recerca d'un futur, que ací, on ha nascut i crescut, no ha pogut trobar, encara que confiem que siga passatger.

Em fot...en fot molt, veure que s'ha d'anar a l'estranger a la recerca d'alguna ocupació que li done vida, que la rescate dels dies nefastos sense res a fer; veure-la farta d'enviar curriculums i de no rebre respostes, d'escoltar com els maleïts politics presumeixen de que tot va fenomenal, mentre l'atur segueix creixent (87.028 acabe d'escoltar), a tots els nivells, (en els de la seua edat, més del 50%). I fastiguejada de la reforma laboral, que l'únic que ha aconseguit ha estat l'acomiadament elevadíssim de treballadors, i inculcar la por a la resta, per aixi poder aprofitar-se'n per l'angoixa de perdre la faena.  
 Ella sap que a casa va ha tindre sempre tot el possible, però és natural que tampoc vulga veure's en aquesta situació sine die, perquè el que desitga veritablement és poder llaurar-se un futur pel seu compte.

Exposició fotográfica concurs calendari Godella. (Foto: meua).



Vinyeta de "El You" a la revista Els Gorrons.
Jo, que he fet totes les vagues que s'han convocat en el meu sector; que he lluitat i aconseguit abolir la jornada partida; que he donat suport a vagues d'altres sectors només per solidaritat; que he fet tot el possible contra la mobilitat geogràfica i contra els essencials drets humans dels treballadors; que el sou que he rebut m'ho he guanyat sempre amb més que suficiència, ara, en veig inmers en qué l'emigració entra a casa nostra.
Jo creia, (ignorant de mi) que l'estat de benestar tan anunciat per la classe política, anava a portar una època de placidesa i de treball per a tots. Em dol haver lluitat per una democràcia i uns drets socials, que ara en dos tacades se'ls han polit, tornant a aquells temps del blanc i negre, que millor no recordar, però que tornen a aparèixer. 

Praia das Catedrais. (Foto: meua).
Imagine que la meua part de responsabilitat tindré per no haver seguit amb la meua lluita, i des d'ací demane perdó als joves de hui en dia. Encara que no vull carregar amb el mort de la meua culpabilitat, perquè sóc conscient que la participació ciutadana ens ha estat de tal manera controlada pel bipartidisme d'estat, que ha fet impossible poder canviar les normes perquè veritablement visquérem en època real.

Catedral de Santiago. (Foto: meua).
Ni sóc polític, ni vull ser-ho. Simplement sóc ciutadà. El que es fica polític és perquè vol i que no crega que per això té més drets que qualsevol.
Jo també he tingut els meus, al llarg de quasi 44 anys de treball per compte alié, i no he sortit enriquit d'això; i he treballat amb molts milions entre mans i mai se m'ha pegat un cèntim, per tant si jo no m'he lucrat de la meua faena, i mai he robat un cèntim, ni he defraudat una pesseta, els polítics no tenen perquè fer-ho.

Han sigut massa anys de bombolla inmobiliària, de pujades d'impostos, de pilotades urbanístiques, de voler fer diners de forma rapidíssima i a costa del que fóra, d'exagerar pressupostos i factures, de camuflar despeses, de dedicar-se a la política només per a folrar-se, que ens estafen els bancs i que paguem damunt nosaltres els seu rescat, que es riguen de nosaltres, els del mateix circ amb diferents pallassos.

Alguns, fills de puta, dels polítics diuen que els joves de hui són una generació perduda, d'irresponsables i sense amor pel treball. !! Ells si que reuneixen aquestes condicions, i malauradament ens governen ¡¡. Sempre he odiat a la gent que ha carregat contra els joves, fent-los culpables de tot el que passa, oblidant que ells també van passar per aquesta etapa, encara que segons sembla la seua moral és totalment diferent.

Westminster Palace. (Foto: meua)

Sé que la meua filla serà serà feliç allà on siga, perquè sé que té agalles per aconseguir-ho, i espere que en un curtet termini, torne a casa per a poder llaurar el seu futur a la terra que la va veure nàixer.

Tot i així ens va a suposar moltes hores de patiment, de no poder conciliar el son, de frustració, de llàgrimes visibles, i de llàgrimes silencioses, aquelles que ens fa un poc de vergonya que altres detecten.

La tecnologia virtual ens va a possibilitar la trobada virtual, però ja ho diu la paraula "virtual", ni el face, ni el whassapp, ni el Skipe, ens podran acontentar, com nosaltres voldríem, però...

I per a tu, filla, unes estrofes del cèlebre poema de José Agustín Goytisolo - Palabras para Júlia -,  que ha estat cantat per Paco Ibáñez i Mercedes Sosa, entre d'altres.

La vida es bella, ya verás
como a pesar de los pesares
tendrás amigos, tendrás amor.

Otros esperan que resistas
que les ayude tu alegría
tu canción entre sus canciones

Nunca te entregues ni te apartes
junto al camino, nunca digas
no puedo más y aquí me quedó.

I un altre poema que m'encantaria que llegires, si en algun moment et vol vèncer la solitud.

Boda d'Andrés. (Foto: meua).
 

No te rindas

Mario Benedetti



No te rindas, aún estás a tiempo

de alcanzar y comenzar de nuevo,

aceptar tus sombras, enterrar tus miedos,

liberar el lastre, retomar el vuelo.



No te rindas que la vida es eso,

continuar el viaje,

perseguir tus sueños,

destrabar el tiempo,

correr los escombros y destapar el cielo.



No te rindas, por favor no cedas,

aunque el frío queme,

aunque el miedo muerda,

aunque el sol se esconda y se calle el viento,

aún hay fuego en tu alma,

aún hay vida en tus sueños,

porque la vida es tuya y tuyo también el deseo,

porque lo has querido y porque te queremos 

Porque existe el vino y el amor, es cierto,

porque no hay heridas que no cure el tiempo,

abrir las puertas quitar los cerrojos,

abandonar las murallas que te protegieron.



Vivir la vida y aceptar el reto,

recuperar la risa, ensayar el canto,

bajar la guardia y extender las manos,

desplegar las alas e intentar de nuevo,

celebrar la vida y retomar los cielos,



No te rindas por favor no cedas,

aunque el frío queme,

aunque el miedo muerda,

aunque el sol se ponga y se calle el viento,

aún hay fuego en tu alma,

aún hay vida en tus sueños,

porque cada día es un comienzo,

porque esta es la hora y el mejor momento,

porque no estás sola,

porque “nosotros te queremos”


Nadal, a casa. (Foto: meua).




         Que tingues molta sort !!!!!!!!!!!!!!!!!!!


Et volem............mmmmooooolllltttttttt.