Pàgines

dissabte, 12 d’abril de 2014

VELLS CAMINS (EL DE SANT JAUME i el meu).



*****Per veure les fotos en format gran, cliqueu damunt d’una d’elles.*****
**Per llegir en altre idioma, seleccionar en Traductor** 

                                                       

                                             La primavera besava
                                                             suaument l'arbreda,
                                                             i el verd nou brollava
                                                             com una verda fumera.

                                                             Els núvols anaven passant
                                                             sobre el camp juvenil ...
                                                             Jo vaig veure en els fulls tremolant
                                                             les fresques pluges d'abril.

                                                             Sota aquest ametller florit,
                                                             tot carregat de flor -vaig recordar-,
                                                             jo he maleït
                                                             la meva joventut sense amor.

                                                            Avui, enmig de la vida,
                                                            m'he parat a meditar ...
                                                            ¡Joventut mai viscuda,
                                                            qui et tornés a somiar! 

                                                            Antonio Machado

La Primavera - Sandro Botticelli.







De nou bufen vents primaverencs, vents que ressusciten a tothom, i, com no podria ser d'altra manera, també el verd i la natura, esclaten. 

L'olor de la tarongina inunda l'entorn i les glàndules pituïtàries et delecten. 

Tots aquests aspectes de la nova estació em produeixen una sensació, potser, d'al · lèrgia, si, és possible, que d'al · lèrgia a la civilització.

Arribats a aquest punt: 
Vull gaudir de les pedres, la terra, l'aigua,
el blat i el Camí, que vaig trepitjant.
De la nit, el cel, d’aquest mar tan nostre,
i del vent que al matí ve a besar-me el rostre. (J.M.Serrat +-)


La Primavera - Giuseppe Arcimboldo.


Estic acabant d'embastar el Camí d'aquest any, quasi definitivament, a expenses que la meua esposa o la meua filla vulguen continuar amb els seus camins pendents, enguany vull deixar les meues empremtes en el Camí Portuguès, tram de Porto a Santiago

I parlant del Camí, i gràcies als magnífics programes informàtics existents avui dia, ací vos deixe el llibre que vaig escriure una vegada conclòs el meu primer camí. El Camí Francès, de Roncesvalles fins a Finisterre.
 
http://www.youblisher.com/p/799738-Francesc-Andreu-Garcia-Ibanez-VELLS-CAMINS/

                                                                                                           BON CAMÍ.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada