Pàgines

dijous, 3 de juliol de 2014

Flash: London-Porto-Santiago-Muxía

Hem tornat a Londres a visitar la nostra filla i, de passada, a conèixer llocs que ens havien quedat pendents:


FIRST DAY...TOWER OF LONDON * LONDON SYMPHONY ORCHESTRA.
Construïda en el regnat de Guillem I, és una enorme fortificació que ha funcionat al llarg de la seua història com a residència reial, arsenal, fortalesa i presó. A destacar: Les Joies de la Corona, La Torre Blanca, Els corbs, Capella Reial de Sant Pere i Vincula i, Palau Medieval. Per la vesprada un concert gratuït amb la London Symphony Orchestra, dirigida per Valery Gergiev, a Trafalgar Square. Música i so excepcionals, en un ambient informal i amb un comportament de la gent exemplar. Obres de Prokofiev; Extractes de la Simfonia n º 1 ("Clàssica"); Extractes del tinent Kijé; Romeu i Julieta (suite).

SECOND DAY: ST. PAUL'S CATHEDRAL * GREENWICH.
Amb 110 metres d'alçària, la St Paul 's Cathedral és la segona catedral més gran del món, just per darrere de la Basílica de Sant Pere de Roma.Obra mestra de Christopher Wren.
A destacar: La cúpula, composta per tres galeries circulars. 257 esglaons, la Galeria dels Murmuris, situada a 30 metres d'alçària. 376 esglaons més, Galeria de Pedra, grans vistes encara superades per les de la Galeria Daurada, situada a 85 metres. La cripta: restes de Nelson, Wellington o Churchill.

Greenwich, lloc on es reuneixen els hemisferis, és també on trobar el primer meridià del món. Cada lloc a la Terra es mesura des d'ací. A destacar: El Museu Marítim Nacional, Casa de la Reina, l'Old Royal Naval College, Greenwich Market, Cutty Sark i la vista excepcional de Londres des de l'Observatori Reial.

THIRD DAY: WEMBLEY* ABBEY ROAD * REGENT'S PARK.
Wembley: La catedral del futbol, ​​on juga els seus partits la selecció anglesa, reconstruït el 2007. Capacitat: 90.000 espectadors. Tours: Sala de premsa, vestuaris, túnel, gespa, escala i llotja, foto amb la copa FA. 
És coneguda per donar nom a la seu dels estudis de gravació i per l'àlbum de The Beatles, de 1969, Abbey Road. El pas de zebra s'ha convertit en una zona popular per fotografies turístiques i va ser summament divertit poder fer-nos la foto creuant el carrer. 
Regent's Park és un oasi verd que forma la major superfície de la ciutat dedicada als esports a l'aire lliure. Més de 400 varietats de roses, un preciós llac, un teatre a l'aire lliure, i fins i tot una mesquita i el zoo de Londres.

FOURTH DAY: WINDSOR * RICHMOND
El castell de Windsor ocupa més de cinc hectàrees i combina elements de fortificació, de palau i de poble xicotet. A destacar: Torre Rodona, Porta Normanda, Apartaments d'Estat, Porta Rei Jorge IV, la Torrre d'Eduardo III, Claustre de Ferradura i Capella Sant Jordi.  
Richmond durant segles ha estat el lloc favorit d'escapament de la Reialesa, els rics i famosos. El riu Tàmesi el travessa i té grans parcs. 

FIFTH DAY: BOND STREET, OXFORD STREET, REGENT STREET, MAYFAIR,
                           PICADILLY, WESTFIELD, THAMES RIVER BOAT.
Matí de tafanejar botigues, que no de compres ... els preus així ho aconsellaven, mireu que noms: Selfridge, Victoria's Secret, Tiffany, Vuitton, Fortnum and Mason, Sotheby's Galerie, Burlingthon Arcade, en fi, massa.
Passeig per la zona de Westminster i un altre passeig en vaixell pel Tàmesi.
                                 

 SIXTH DAY: EALING * OXFORD.
Ealing considerat el quilòmetre zero londinenc és cèlebre pels seus estudis de cinema, els més antics del món.
Oxford és famosa per la seua prestigiosa Universitat i els seus 38 col · legis. Coneguda com "la ciutat de les agulles de somni", per l'harmonia en l'arquitectura dels edificis universitaris.
Destaquen edificis pintorescs com La Cambra Radcliffe, Bodleian Library, Pont dels Sospirs. Sheldonian Theatre, Carfax Tower i Christ Church (col · legi i església catedral)
.


 LAST DAY:  NOTTING HILL * PORTOBELLO MARKET.
Situat a la part oest de la ciutat, prop d'una cantonada de Hyde Park, es troba el barri de Notting Hill, dins del districte de Kensington i Chelsea. Els seus carrers empedrats serpentegen a través d'estrets passatges, destacant les cases victorianes de luxosa decoració.
I prenent el nom d'un dels seus carrers, d'uns 3 km de longitud, Portobello Road, ens trobem amb un dels mercats més famosos de Londres, un clàssic, al qual cal anar. Gran varietat d'articles, destacant les antiguitats, parades de fruita i de menjar, i actuacions musicals i altres. 

PORTO: INICI DEL CAMÍ PORTUGUÈS.
El seu casc antic està dins del Patrimoni de la Humanitat de la Unesco. M'encisen els seus colors, la seua imatge antiquada, les seues façanes enfosquides per la humitat, les esglésies alicatades de taulellets, els seus carrers empedrats, les seues pujades i baixades, la seua essència de poble, de gent senzilla, de mercats de tota la vida i d'un estrès relativament calmat. El seu menjar, el seu vi verd, el tramvia, els seus capvespres, els seus fados ... És una ciutat decadent, però és una decadència bella, amb un ambient on sembla haver-se detingut el temps. Passejar per Porto és tota una delícia.

PORTO * SANTIAGO...de nou...EL CAMÍ.
Només explicar el final. Després de huit etapes, arribe a Santiago, al costat d'Ana, Juanfran i Txomin, amb els quals he tingut el plaer de compartir aquests dies. Porte un parell de pedres per María i Joyce. Compartim la alegria de trepitjar la plaça d'Obradoiro, després em quede sol observant als emocionats pelegrins que arriben al seu destí, a la seua meta. Que cares d'alegria!!; de satisfacció d'haver aconseguit un repte després de molt esforç!!; que abraçades!!; Què llàgrimes!!
QUE TÉ EL CAMÍ???.
 
SANTIAGO * MUXÍA...i final.
Cap a Costa da Morte, prolongant el viatge marcat en el cel per la Via Láctea. Tot viatger vol arribar sempre més enllà, fins al final del Camí, en aquesto ocasió,  al santuari de Virxe da Barca. Com cantava el Llach...
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà
que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu,
sapigueu trobar noves sendes. 

Com deia en el próleg del meu llibre: El Camí és la vida, el Camí és la fi, i la terra, polsegosa i d'asfalt, és el medi per a transitar per ell. Sense cap gènere de dubte, tornaré al Camí.


 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada