Pàgines

diumenge, 11 d’octubre del 2015

La gata (de Juli Disla) A partir de La gata sobre la teulada de zinc calenta.







**Per llegir en altre idioma, seleccionar en Traductor** 
 **Para leer en otro idioma, seleccionar en Traductor** 

 

La gata de Tennessee Williams fa ja 60 anys de la primera vegada que va trepar als escenaris. Va ser el 1955 a Broadway, baix la direcció d'Elia Kazan i va guanyar el premi Pullitzer.
"Cat on a thin hot roof", era el títol original, però en la seua estrena a Espanya es va ometre la paraula ardent (hot),...eren altres temps.
Ara l'actor i director Sergio Caballero porta al Teatre Rialto, la versió en valencià de Juli Disla, i la podrem gaudir des del 8 d'octubre a l'1 de novembre.

Ahir vaig tindre l'oportunitat, juntament amb la meua amiga voluntària Arantxa, d'acompanyar a 23 usuaris de Casa Caritat a veure l'obra, i certament vaig gaudir moltíssim.
Per la temàtica de l'obra, per l'actuació de la seua actriu i actors,
per haver-la posat en escena en valencià, però sobretot, per veure la cara de felicitat d'aquestes persones, que en acabar la funció, algunes d'elles ens comentaven entusiasmades que era la primera vegada que assistien al teatre i que els havia semblat senzillament encisador. 


En una entrevista de Begoña Jorques a Sergio Caballero, a la pregunta de, per què l'obra en valencià?, aquest contestava: -Això no hauria d'estranyar-nos, però passa encara. Ho fem, per la necessitat de voler fer teatre per i per a la nostra llengua, per i per al nostre teatre, per i per a la nostra cultura, reafirmant la necessitat de les institucions públiques en abanderar-lo. Encara que mai ha estat així. És la nostra identitat i hem de respectar-la. Educar, construir, continuar. Amb el canvi de govern esperem que arribe prompte, portem molt de retard en molts temes en aquest nostre xicotet país-.

Desgranant un poc el paper dels personatges que apareixen en l'obra, el de Brick (Sergio Caballero) ens mostra un individu ple d'indecisions, amb una relació afectiva amb Maggie, extremadament deteriorada, alcohòlic, torturat i amb un fort sentiment de culpa pels seus fracassos, tenint que afegir una truculenta relació amb el seu millor amic en la qual també es veu barrejada Maggie.

Foto:  (Alberto Rocafull / CulturArts).


Pel que fa a Maggie-La gata (Cristina Fernández), el seu paper es mou entre l'amor i l'ambició per heretar la fortuna de la família de Brick, mostrant-se sensual i eròtica amb el seu marit, qui la rebutja una i altra vegada, però que no està disposada a contemplar impassible la destrucció de Brick.

  
Foto:  (Alberto Rocafull / CulturArts).

El triangle el completa el Pare (Juli Cantó), qui durant la seua vida ha estat una persona summament dominant, que si bé construeix un imperi i triomfa en l'econòmic, fracassa estrepitosament en les seues relacions paternes i amb la família.

Així, són tres els personatges reals que apareixen en l'obra, tot ells magníficament interpretats, tot i que cal imaginar-se altres, com la mare, una dona infeliç pel poc afecte que rep del seu marit, que es refugia en els seus fills.

El germà major de Brick, ambiciós i oportunista. Casat, amb cinc fills i a l'espera d'un sisè, que considera que el seu pare un tracte molt més favorable amb el seu germà. 

Finalment, la cunyada de Brick, que segons ens fa veure Maggie-La gata, és una dona falsa i manipuladora amb l'únic propòsit que el seu marit es convertisca en l'únic hereu de l'herència dels seus pares, al·legant el grau d'alcoholisme que pateix Brick . 

Foto: (Alberto Rocafull / CulturArts).

L'obra comença en una nit on es disposen a celebrar l'aniversari del Pare, ... a partir d'ací tot esclata.
No done més detalls perquè imagine que molts haureu vist la pel·lícula, però si comentar que el context de l'obra engloba: mentides, hipocresia, relacions paterno-filials, amor, passió, sexe, crueltat, malaltia, mort, ambicions, silencis, alcoholisme, fòbies, misèries, dramatisme, gelosia, enveges, conflictes amorosos, en fi temes que no passen ni passaran de moda i que considere que hi ha motius més que suficients per animar-se a anar a veure-la.
 
Mentrestant, la gata, roman a l'espera a la seua teulada de zinc calenta.








2 comentaris:

  1. No se que decir.
    Interesante tu blog, sorprendente.
    Es un honor haber sido tu compa y actualmente amigo virtual.

    ResponElimina
  2. Gracias Paco....a mí también me ha encantado reencontrarme con personas como tu. Un abrazo.

    ResponElimina