Pàgines

dimecres, 28 d’octubre del 2015

Ruta per "Hoces del Túria" i paratge natural "Los Calderones", Chulilla.

Chulilla (Foto: meua).







*****Per veure les fotos en format gran, cliqueu damunt d’una d’elles.*****
**Per llegir en altre idioma, seleccionar en Traductor** 
 **Para leer en otro idioma, seleccionar en Traductor** 


Aprofitant el bons temps tardorenc que ens acompanya, dissabte passat vam decidir (Letícia i jo), fer una xicoteta ruta per la comarca dels Serrans, en concret per Chulilla. 

Una ruta que engloba diversos noms: "Hoces del Túria", "Los Calderones", "Ruta de los puentes colgantes", "Ruta de los Pantaneros", tots ells relacionats amb la zona paisatgista que vam recórrer, d'una bellesa espectacular i captivadora. 

Eixirem de casa per buscar la CV-35 a Llíria, circulant per ella fins Losa del Obispo, on es vam incorporar a la CV-394, que ens va portar a Chulilla per un tram amb algunes revoltes. Més o menys uns 60 km. de trajecte i uns 50 minuts empleats en arribar.

Aparcàrem un poc abans de l'entrada al poble, i després vam retrocedir uns metres per la carretera per situar-nos al començament de la ruta, la senda SL-77.

Charco Azul (Foto: meua).

Charco Azul i congost del Túria (Foto: meua)





A pocs metres, la senda ens condueix fins el Mirador Compuertas, des d'on podem observar el Charco Azul i el congost del riu Túria.







Baixem fins a la desembocadura de la Rambla de Llosa al riu Túria, un cartell ens informa que en aquest punt, anomenat Hoz de La Punta, existia un molí fariner de grans dimensions, i que estem en el lloc que dóna nom al Parc Natural Municipal Los Calderones.


El Túria encaixonat (Foto: meua).
Continuem, ara en ascens i per la dreta del riu, delectant-nos amb la vista d'unes parets vertiginoses, que no obstant això no seran les més altes.

Primer pont (Foto: meua).
Unes escales que baixen de forma pronunciada ens porten al primer pont, el més alt i espectacular, d'uns 21 metres de llarg i constrüit a 15 metres d'altura, que ens permetrà creuar a l'altre marge del riu.

Els ponts originals eren utilitzats en un principi pels "pantaneros - gancheros" per desplaçar-se a les zones des d'on transportaven els arbres pel riu. Posteriorment ho van fer els treballadors de la construcció de l'embassament de Loriguilla. La riuada de 1957 va arrasar amb ells.

Primer pont des de lluny (Foto: meua).
  Al 2007 es van construir aquests nous, adequant al mateix temps la senda pel que fa als accesos i la senyalització.

Segon pont (Foto: meua).
 La senda ens apropa al segon pont, més llarg pel que fa a l'amplària, 28 metres, però a una alçada de 5,5 m. Des d'ell podem contemplar les cristal·lines aigües del Túria.


Cartell informatiu (Foto: meua).
Cartell informatiu (Foto: meua).

Els cartells ens informen de la diversitat de la flora i de la fauna del lloc, podent trobar, entre elles, espècies protegides i en perill d'extinció. 


Embassament de Loriguilla (Foto: meua).

"Estación de Aforos" (Foto: meua).
Seguim caminant fins arribar a la "Estación de Aforos", situada ja en una zona on les parets es van eixamplant considerablement, i després fins a la tanca que delimita l'embassament.
Un cartell ens derigeix cap a la dreta i una llarga pujada, no molt pesada, ens porta a finalitzar el recorregut al pont que creua l'embassament de Loriguilla.

Embassament de Loriguilla (Foto: meua).
La seua construcció en 1965 va obligar a desaparèixer als pobles de Loriguilla i Domeño. Correspon a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, té una alçada de 78,67 metres, i una capacitat útil de 73,21 Hm3. Està a 318 m. sobre el nivell del mar.

                     
Indicadors...cap a on? (Foto: meua).
Ara teníem l'opció de continuar cap a Chulilla, per la ruta circular que pasa per les pintures rupestres, o bé tornar-nos pel camí de l'anada. Triem fer-ho pel terreny ja caminat.

L'alt de l'embassament (Foto: meua).
I per on vam pujar, ara baixem. La veritat és que no hi ha cap possibilitat de pèrdua, ja que tota la senda transcorre pel costat del riu, i a més anem sempre encaixonats entre les enormes parets, que arriben fins i tot als 100 metres.
L'acústica dins el congost ens fa escoltar als nombrosos grupets d'escaladors que desafien les inacabables parets verticals.
 El recorregut, d'uns 10/11 km. ha resultat fàcil, únicament les escales que ens tornen a la senda després de superar, de nou, el primer pont es poden tindre un poc en consideració.

Passarel·la cap a zona escalada (Foto: meua).

Segon pont,tornada (Foto: meua).





Primer pont, tornada (Foto: meua).

Escales i pont (Foto: meua).




Congost (Foto: meua).

Amb una cerveseta a la plaça de la Baronía, plena de caminants, vam concloure la ruta. 
Tornarem per fer la del Charco Azul, i visitar el poble i el seu castell àrab, tranquil·lament.

2 comentaris:

  1. Estaba convencido que había puesto un comentario, únicamente para que supìeras que lo había leído y me identificaba mucho con lo que cuentas.Ya lo sabes.
    Si quieres volver sepas que tienes un montón de rutas mas y todas muy entretenidas y para disfrutarlas.
    El frailecico. Al Embalse por la otra parte, las Pinturas rupestres, etc.
    En fin, Chulilla es una delicia y salir a la montaña en general siempre resulta satisfactorio.
    Un abrazo.

    ResponElimina
  2. Es cierto Paco, Chulilla es una delicia, y la tenemos a un tiro de piedra de casa. Veo que conoces bien la zona. Si mi intención es la de volver, ya te consultaré. Un abrazo

    ResponElimina