Pàgines

dimarts, 1 de desembre de 2015

Penyagolosa...1813 m. més a prop del cel.

Penyagolosa 1813 m. (Foto: meua).


*****Per veure les fotos en format gran, cliqueu damunt d’una d’elles.*****
**Per llegir en altre idioma, seleccionar en Traductor** 
 **Para leer en otro idioma, seleccionar en Traductor** 

Què tens, Gegant de pedra, que encises a tots aquells que pugem fins al teu cim?

Des d'aquella primera vegada, ja fa alguns anys, sempre he portat rumiant en la meua ment que havia de tornar. Diverses circumstàncies no ho havien fet possible fins dissabte passat, 28 de novembre. I com vaig gaudir !!!.

Atzeneta del Maestrat (Foto: meua).
 El dia havia eixit esplendorós, i cap a tu em vaig dirigir per trams de la E15 A7; CV10; CV15 i CV170, en un trajecte de dues hores i poc més de durada. La primera parada va ser a Atzeneta del Maestrat.

En carretera a Vistabella (Foto: meua).
La segona a Vistabella, al coll de Vidre, a la rotonda on hi ha una caseta tradicional del terreny, realitzada amb la tècnica ancestral de la pedra en sec.

Ermitori Sant Joan de Penyagolosa (Foto: meua).
I la tercera i última, després de creuar el poble de Vistabella del Maestrat, a l'esplanada de l'ermitori de Sant Joan de Penyagolosa. Allí vaig estar parlant amb un senyor que munta la seua parada ambulant baix les arcades i té a la venda infinitat de coses diverses.
El recordava de quan vaig fer el Camí del Pelegrins de Les Useres, em va recomanar que passara per La Casa Forestal / Centre d'interpretació, on m'explicarien totes les opcions de les rutes.

Plànol de les rutes Parc natural de Penyagolosa.

Vam decidir que la Ruta Vermella (Barranc de la Pegunta) i la Ruta Verda (Pujada al Pic) eren les més adequades. Així que vaig iniciar la ruta refent camí per un tram de la pista asfaltada, dirigint-me cap al Barranc de la Pegunta

Indicadors de fusta (Foto: meua).
Si, és de la Pegunta, no de la Pregunta, i pren el seu nom d'una substància molt viscosa que s'obté d'un derivat de la resina del pi negre i que s'utilitzava majoritàriament per fer la marca que es realitza a les ovelles.

Vegetació (Foto: meua).
El Barranc de la Pegunta és un dels enclavaments de major biodivesitat tant del parc como del País Valencià. Declararat microreserva vegetal en 1998. 
En 1792 quan el Botànic José Antonio Cavanilles va visitar la zona, va destacar la importància de la seua vegetació, i la gran quantitat de plantes que es troben en el seu recorregut que eren utilitzades per a tractar malalties de persones i animals.

Cartell informatiu (Foto: meua).
 A tot aixó cal afegir un paisatge envoltat de pins vermells i també negres, teixos, grèvols, ginebres, cirerers, vescs, etc., molts d'ells senyalitzats i explicats amb pannells de fusta als peus del seu tronc.

Pujada Barranc de la Pegunta (Foto: meua).
La pujada pel Barranc de la Pegunta és un tram encantador, transcorre, de vegades, per una estreta senda serpentejant, altres, per part d'un riuet que en aquesta ocasió baixava amb poca aigua.
Arribe a la Font de la Pegunta i continue ascendint fins a l'eixida del barranc, que desemboca a La Banyadera. Des d'ací, un curt tram de pista forestal em porta fins a la zona coneguda com El Corralico, on s'enllaça amb la Ruta Verda.

Paisatge (Foto: meua).

Paisatge (Foto: meua).
A partir d'ara el desnivell és més considerable, sort que la senda que arriba fins al cim ho fa zigzaguezant, pel que la costera és un poc més suportable. El frondós bosc es va obrint i l'aire fred penetra en el cos, pel que he d'afegir un altra peça de roba.

Gel a la senda (Foto: meua).
Passe al costat d'un refugi a uns 1600 m. d'altitud...només queden uns 200 per arribar al cim!.
Després un desviament al coll del Portellàs, que cal obviar. Continue cap amunt. Als llocs on els raigs del sol no són capaços de posar-se, el gel encara és visible. La vegetació comença a ser escasa i típica de les zones d'altura.

Verge del Lledò (Foto: meua).

Vèrtex geodèsic (Foto: meua)
 
  
 

 


 




Un últim esforç i una molt bona sensació s'apodera de mi al veurem al cim.



 
Paisatge, des del cim (Foto: meua).

Les vistes són magnífiques, es poden veure les comarcas castellonenques, les terres d'Aragó, així com en dies clars com el de hui, el Montgó

Cim occidental (Foto: meua).
A la dreta, el cim occidental on es troba un observatori meteorològic, separat per una immensa canal, que és un altra opció de pujada però més recomanada per a muntanyencs de veritat.

Penyagolosa gegant de pedra (Foto: meua).
Al vèrtex es pot veure una placa de pedra amb versos de la cançó de Paco Muñoz "Gegant de pedra". En aquest enllaç la podeu escoltar.


Després d'hora i mitja gratificant, de relaxació i contemplació, ara toca baixar. Ho faig pel mateix sender de pujada, fins arribar al Corralico; des d'allí en comptes de continuar pel barranc trie la pista forestal, que em porta de nou, de forma més plàcida, a l'esplanada de l'ermitori.

Ermitori de Sant Joan de Penyagolosa (Foto: meua).
És clar, el Gegant t'encisa, t'atreu, i et força a tornar, ara bé...mai defrauda.

Tornaré !!! 

  


2 comentaris: