El meu amic, Francesc Arnau, està tractant d'aconseguir la col·laboració de diversos artistes de Godella, per il·lustrar el llibre del I Festival Internacional GOdePOESIA, que recull els poemes guanyadors.
Un llibre que, per motiu de les retallades, arribarà amb quasi un any de retard. Queda ben clar que els politics quan els interessa presumeixen del tema cultural, però si cal retallar, la cultura és la primera a patir les conseqüencies.
Havíem quedat amb Vicent Castillo, al Casino Nou de Godella, per apropar-nos al seu estudi i veure algunes de les seus obres que pogueren ser utilitzades per a tal fi. Amants com som de la puntualitat, i un cop acomiadat el dol en el soterrar de la Sra. Rosa Segura, a les 12 en punt ens vam reunir.
El seu estudi és al carrer Major, a escassos 30 metres de l'església, en un pis d'escaleta, amb un balcó i una claraboia que permeten l'entrada de llum natural ideal per plasmar el seu art.
De més jove tenia passió per la música, característica que encara s'olora en l'estudi pels discs de vinil d'òpera i pels compactes de cantautors de l'època de la Cançó.
Impressionat per les pintures del seu oncle Balbino Giner, del que posseeix un quadre genial 'Deportats a Bata', va començar a dedicar-se a la pintura amb uns quadres que imitaven l'estil del seu idolatrat Balbino.
Posteriorment es va adonar que era capaç de plasmar qualsevol motiu en el llenç, amb una qualitat fotogràfica d'alta precisió..., va començar amb el Hiperrealisme.
![]() | |
Benet XVI, a punt de dimitir, no com altres |
Posseeix gran quantitat de material biogràfic, així com de les seus exposicions i premis, encara que de moment no ha donat el pas per a catalogar i posar-ho en la xarxa.
Va ser una hora i mitja intensa, penetrant, profunda, molt agradable i d'entusiasme, a la que amb seguretat va faltar rematar amb un dinar i una bona sobretaula. En això estem ara.
Pinzellades, materials, Josep Renau, cartellisme, Antonio López, hiperrealisme, Monet, Manet, Renoir, impressionisme, Museu d'Orsay, Florència, Museu dels Uffizi, les quatre estacions de Botticelli, el treball en cadena i l'artístic, van ser temes de conversa entre d'altres, en fi, un plaer.
I un parell d'anècdotes: Estant pintant en el seu anterior estudi, que era una planta baixa, els xiquets quan el veien pintar els objectes de vidre, es bolcaven en fer-li preguntes de com era capaç d'aconseguir aquest efecte. Ell no sabia com explicar-ho, només que li eixia de dins.
L'altra, les seues eixides a pintar a l'aire lliure, sol o acompanyat dels seus amics Bronchú o Lluna, sempre acababen d'una manera una mica caòtica, pel que va abandonar aquesta práctica.
Aquests son quadres presentats a diverses exposicions de Godella.
![]() | |
El retrat en les coleccions de Godella - 2001 |
![]() |
100 anys de pintura de paisatge a Godella - 2003 |
![]() | |
Espai propi - 2012 |
Molt ben explicat, amic...
ResponEliminaJa has vist que jo tan sols vaig posar les fotografies, i aquells versets que s'hem van acudir...
Tens raó en allò del dinar, perquè sembla que després a la sobretaula les converses guanyen molt...
Què ens han de dir a nosaltres?
Això ho tenim comprovat...
El_You