Pàgines

dimarts, 12 de febrer de 2013

ERO o ERE, tant se val.


1982.- S'havia aconseguit l'Estatut d'Autonomia amb la conseqüent recuperació de les institucions d'autogovern del poble valencià.

1989.- Dia 9 d'octubre, dilluns.  Recorde estar a la muntanya, a la caseta del meu amic Xoca,  segurament, donant bon compte d'una suculenta paella. Per la vesprada vaig arribar il·lusionat a casa per veure el primer programa d'emissió regular de Canal 9, però només connectar el televisor es van esfumar totes les bones perspectives que havia idealitzat.

Volia que fos una televisió pública, en valencià i de qualitat, que potenciara la discriminada i marginada llengua, promocionant-la i expandin-la, i que ens tinguera informats de tot el que succeïa, d'una manera independent.
Em vaig trobar en pantalla amb un presentador, Diego Braguinsky?, un cognom gens comú en aquestes terres, parlant amb perfecte castellà. Atabalat d'indignació, vaig telefonar per expressar les meues queixes, però no vaig rebre cap explicació més enllà de "es lo que hay", "algún día, algún programa será en valenciano", "no, no se puede poner ningún responsable".
Tot començava molt malament.

2013.- Dia 9 de febrer, dissabte. I el que comença molt malament, no pot sinó acabar pitjor. A les 10,15 hores, van estrenar la nova modalitat d'acomiadament via correu electrònic.
Que trist ha de ser, que et comuniquen després de vint-i-quatre anys de treball sacrificat a l'empresa, que l'ERO !SI QUE T'HA AFECTAT!, amb un gelat e-mail.

843 treballadors que a partir de demà i escalonadament fins el 31 d'agost, passaran a engrossir la multinacional de l'atur. Uns acomiadaments producte d'una pèssima gestió, cal recordar que han estat capaços d'aconseguit arribar a un dèficit de 1.200 milions d'euros. Una pèssima gestió, que així i tot, ara torna a beneficiar als mateixos directius que l'han causat i a la gent pròxima al PP.

El meu estimat veí, Victor Martínez, no ha tingut sort, el final d'agost serà el seu final en RTVV, llevat que puguen haver canvis; de res li han servit els 24 anys d'antiguitat, la seua plaça guanyada mitjançant, no una, sinó dos oposicions, els premis rebuts per alguns dels seus excel·lents treballs, el seu fenomenal do de gents, la seua dedicació de moltes hores fora de l'estipulat, el seu amor a la seua càmera, als seus guions, a les seues produccions, el no haver-li afectat l'absentisme laboral, en fi...

Imagine que hauran deixat, majoritàriament, una plantilla composta de gent sense veu crítica, per poder continuar manejant-la com ells volen, i que quan l'agost pose fi als seus dies, hi haurà contractació de més personal, això si, amb un contracte laboral a la baixa, és clar. Vaja, el de sempre.

A migdia no s'han pogut veure les Notícies ??????????

4 comentaris:

  1. Així és, amic...

    El cas de Canal 9 és ben trist, però com tantes vegades hem parlat, quan no hi ha voluntat política, tot és posar pals a les rodes, fins que el carro cau a plom...

    Salut!

    FRANCESC

    Ara bé! Tot això és una gran "putada" per a la gent com el Víctor, que han estat tota la vida donant "el callo"...

    ResponElimina
  2. Diuen k llavarli el cap al burro es perdre el temps i el sabó, a moltes empresses la transparencia interna es noticia i la mentira es el dia a dia, moltes persones amab preu i no amb valor i formen part de les decissions, mentres tant els peons-carrecs mitjans pateixen les conseqüencies.
    Salutacions

    ResponElimina
  3. Paco, muy buena reflexión. De todas formas se hablaba mucho más en valenciano al principio que ahora.Había manipulación como en todo lo público,pero desde el 96 es axfisiante. Ni los votantes del PP son capaces de sintonizar Canal 9, porque en definitiva lo que buscamos todos en un medio de comunicación es información y C9 hace mucho que sólo se dedica a la manipulación.
    Si que hace falta una TV pública, porque desde luego, no van a ser los madrileños o catalanes los que te cuenten lo que pasa cerca de tu pueblo, ni te van a hablar y reforzar el idioma de tus mayores.
    Somos muchos los que hemos discrepado del modelo de la Tv del poder, pero se nos ha silenciado sistemáticamente. La ciudadanía tiene su cuota de culpa por "tragar" y no exigir responsabilidades. Hoy (cuando ya somos un cadáver) se vende la televisión al mejor postor, que seguro será algún amigo de turno de los que están ahora en el poder.
    Mientras tanto, a los que nos sigue guatando nuestra profesión nos envían al paro. Se quedan los amigos, enchufados. Esa casta que siempre sobrevive a pesar de su inutilidad. Si sólo se quedan los jefes, ya veremos quién curra! Cómo dice nuestro eslogan "Los trabajadores no somos los culpables", y sin embargo compañeros cámaras tienen que sufrir día a día la humillación de enfrentarse en la calle con ciudadanos que les abuchean cuando ellos no tienen culpa alguna. Un doble sufrimiento que sólo conocemos los que continuamos luchando por el trabajo bien hecho, y que a sabiendas de que nos quedan 4 días, seguimos con la misma ilusión que en 1989.
    Un abrazo

    ResponElimina
  4. Victor, coindimos en todas nuestras opiniones, y considero que quizás tenemos lo que nos merecemos, por eso que dices de tragar y no exigir responsabilidades, pero no sería genial que pudiese haber una TV pública, desligada de todo poder ????????. O es una utopia ????. Quizás si.
    Qué tengas suerte al Agosto.

    ResponElimina