Una de les activitats centrals que podem gaudir és l'exposició al Centre del Carme, al carrer Museu, 2, de València. Fins ara, diuen, ha rebut més de 20.000 visites, motiu pel qual s'ha decidit ampliar-la fins el 19 de març.
Per a mi és una exposició estranya, no pel contingut que considere que està molt complet, sinó perquè arriba després de moltíssims anys d'oblit institucional i de la merda de contrarreforma reaccionaria del tal Wert contra la nostra llengua. Únicament vull pensar i apuntar l'assoliment de la seua celebració, a la constant i agosarada lluita de la seua família
pel reconeixement de la persona i obra de Vicent.
 |
| Pati gòtic, Centre del Carme |
 | |
| Entrada a l'exposició |
Ubicada a la sala Refectori (menjador dels monjos), de l'antic Convent del Carme, per entrar en ella hem de travessar una cortina d'amples tires, amb una fotografia completa de l'Estellés.
Dins, el so ambiental és el "Coral romput", amb la veu de l'Ovidi Montllor.
Ens trobem amb un mural biogràfic que conté un repàs fotogràfic de la vida del poeta, des de la seua infància fins al dia en que se'ns va anar de vacances, dividit en quatre etapes.
1924-1941 El fill del forner.
1942-1970 Una poesia torrencial i insòlita.
1971-1993 Una gran veu de la poesia del segle XX.
Us he donat els meus versos. Us he donat en certa mesura la meua vida.
Al mural podem veure fotos: de la seua comunió, dels seus pares, de l'escola, del seu festeig i del casament, de homenatges, de recitals, d'actes de compromís polític, del seu soterrar a Burjassot; articles de Jornada, de Las Províncias, versos del seu Bon dia, que signava com a Roc; Jocs Florals, de Castelló, 1962, Ausiàs March, Gandia, 1966, Rat Penat, 1970, i ...
 | |
| A la Sala Refectori |
http://www.avl.gva.es/va/fotosEstelles ---Fotos---
En una taula, al fons de la sala, hi ha uns quants llibres de Vicent, perquè els puguen fullejar i llegir els visitants.
En altres apartats podem trobar: la ploma Montblanc i la màquina Olivetti amb que escrivia, revistes, llibres dedicats per altres escriptors, auques, un cartell de Renau, plaques, medalles, premis, partitures de cançons, caràtules de discs i Cds, un d'ells del meu estimat Josep Aparicio "Apa", -Cants i cants-, Bolero de l'Alcudia. També llibres de teatre, volums de les seues Obres Completes, cartes, objectes personals, un bust del poeta cedit per la Casa de la Cultura, de Benimodo, fotos de les Festes Estellés, així com obres amb la paraula //CENSURA//, i...
Per rematar l'exposició, hi ha també una gran quantitat d'elements audiovisuals per tot arreu de la sala, on poder veure i escoltar alguns del seus poemes, algunes entrevistes, un programa de Dossiers i un reproductor musical on escoltar el Cd Demà serà una cançó, presentat el dia 7 al Teatre Micalet, que s'ha editat a propòsit de l'any Estellés, amb poemes musicats entre altres per Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet, Remigi Palmero, Araceli Banyuls, Paco Muñoz, Lluís el Sifoner, Miquel Gil, Carraixet, Oscar Briz, i...
http://www.avl.gva.es/ad/poema2.ogv ---Vídeos poemes---
http://www.avl.gva.es/ad/recorregutExposicio.ogv ---Vídeo recorregut exposició---
http://www.youtube.com/watch?v=ykuN5z8s-2A ---Entrevista Josep Maria Espinás 1987---
http://www.youtube.com/watch?v=kjp2zNaUcR4 ---Entrevista Monserrat Roig 1978---
http://www.youtube.com/watch?v=KbyGUNtVqXs ---Ovidi Montllor, Els Amants
A més del Cd, s'ha editat un còmic que s'ha distribuït pels centres educatius, i una unitat didàctica per als professors. També una publicació d'un itinerari Estellés anomenat La Mirada de un Poeta.
http://es.scribd.com/doc/123176628/Poemes-Ruta ---Poemes Ruta---
http://es.scribd.com/doc/123177744/Re-Corre-Gut ---Recorregut Ruta---
Si que trobat a faltar algun document amb comentaris als atacs, insults, i l'assetjament que al llarg de molts anys va haver de patir.
Indubtablement és molt difícil triar un poema favorit, però si haguera de fer-ho, jo que sóc molt de poble, i orgullós de ser-ho, anomenaria com el meu preferit, aquest:
ASSUMIRÀS la veu d'un poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl·labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble,caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se’n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.
 | |
| Carrer Major, Godella, el meu poble. Foto Letícia García |
Per als que no pugueu assistir ara, una vegada finalitze l'exposició, viatjarà a Burjassot, al poble natal del poeta, on s'exposarà al Centre Cultural Tívoli, del 27 de març al 5 de maig.
I uns últims enllaços:
http://www.rtvv.es/va/anyvicentandresestelles/
http://www.escriptors.cat/autors/andresv/pagina.php?id_sec=227
Al remat el vaig poder llegir, i m'ha agradat molt que hages posat els enllaços amb les entrevistes que li feren al Vicent a la televisió (la que ara no ens deixen veure, per cert...). També m'ha fet gràcia el teu comentari de que trobes a faltar referències a tots els actes de barbàrie i de menyspreu que el poeta va patir en vida, fins i tot al seu poble. Tant és així, que a la darrera entrevista televisiva de l'any 1987, quan residia a Benimodo, i encara estava tan recent l'assumpte de la voladura del seu bust al jardí de l'antic cine Novetats, declara obertament que ja no vol que el soterren al seu poble, com havia escrit al poema... Tan fart estava de les trucades telefòniques a mitjanit amb les amenaces als seus. I he dit que m'ha sobtat el teu comentari, perquè és gairebé el mateix que li vaig fer al poeta Antonio M. Herrera, quan vaig llegir el seu darrer treball poètic (molt bo, per cert), que és una conversa amb el monument que hi ha a la plaça de l'Ajuntament de Burjassot, i que la setmana passada va ser posat de nou al seu lloc, després de la restauració a que ha estat sotmès per tal de tractar d'arreglar els desperfectes que, encara avui, continuen causant-li.
ResponEliminaPerò és veritat, el reconeixement (encara que siga mínim) que enguany li estan fent L'Acadèmia i la Generalitat, es deu en gran mesura a que la seua família i els seus amics no han deixat de reivindicar el seu nom.
El del poeta més gran del País Valencià, des de que Ausiàs March va deixar aquest món.
Salut, amic!!!
... I disculpa'm la llargada del comentari.
Una abraçada!
FRANCESC