Pàgines

dilluns, 25 de març de 2013

MOZART, Missa de Rèquiem en re menor KV626, al Capitolio


El Teatre Capitolio ens va tornar a oferir, a la vesprada d'ahir diumenge, una excel·lent programació; i una altra vegada s'ha tornat a omplir tot l'aforament, o potser més, perquè em va semblar observar gent dreta per diferents llocs de la sala.


Però..., de nou, el cartell que anunciava la programació no tenia les instruccions del lloc on es podien adquirir les entrades, dels horaris i els preus.

I..., de nou, es torna a cometre l'abús de repartir en excés localitats per als familiars i coneguts dels intèrprets, així com per als integrants de l'Ajuntament, quedant-se gent a la porta del teatre, per falta d'entrades.

Espere i confie, que aviat arribarà el dia en què es vagen solucionant totes aquestes incorrectes i deficients formes d'actuar. 


El programa estava basat en els compositors: Ernest Artal i W.A. Mozart.

ERNEST ARTAL:
Natural d'Algemesí (València).
Ha estat Director d'Orquestres, Bandes i Cors, agrupacions totes elles de València, i ha actuat com a Director convidat a Bonn, Budapest, Bucarest, Asunción (Paraguay), entre d'altres.
Ha compost música vocal i instrumental, de cambra, simfònica, religiosa, profana i música lleugera.
La seua obra més coneguda "Pater Noster". 
Cal destacar que la seua música ha estat present en les bandes sonores de diversos documentals a nivell nacional.
També, director i professor en diversos conservatoris de València i Alacant. Actualment professor d'harmonia, fonaments de composició i de direcció al Conservatori Professional de Música, de València. Així com director titular de la Barvinsky Philarmonic Orchestra.


W.A.MOZART:
(Salzburgo, 27 gener 1756 - Viena, 5 desembre 1791).
Mestre del Classiscisme, considerat com un dels músics més influents i destacats de la història.
Va ser batejat a la catedral de Sant Ruperto, el dia després del seu naixement, amb els noms de Johannes Chrysostomus Wolfgangus Theophilus Mozart; al llarg de la seua vida signaria amb diverses variacions sobre el seu nom original, sent una de les més recurrents la de Wolfgang Amadè Mozart.

Amb tan sols cinc anys ja componia obres musicals.
Als catorze anys Mozart era un famós geni precoç que viatjava amb el seu pare per donar diferents concerts per ciutats i corts europees. Va ser a aquesta edat quan, passant per Roma, van acudir tots dos a la Basílica de Sant Pere del Vaticà per escoltar un concert que s'oferia a la Capella Sixtina i en el qual s'interpretava un famós Miserere, obra d'Allegri, la partitura era gelosament guardada i sobre la qual pesava la prohibició de copiar o reproduir fora del Vaticà. Després del concert, i ja en el seu allotjament, el jove Mozart va ser capaç de transcriure de memòria nota per nota sense equivocar-se, de manera que la partitura va deixar de ser secreta i Allegri va aconseguir certa posteritat que d'una altra manera se li hagués negat.

Vinculat a la francmaçoneria. Va escriure 626 obres, majoritàriament recunegudes com a obres mestres de la música simfònica, concertant, de cambra, per a piano, operística i coral.

Entre els seus treballs més admirats, les òperes: La flauta màgica, Les noces de Fígaro, i Don Giovanni; l'inacabat Rèquiem en re menor KV626, la Simfonia nº 40 i, Simfonia nª 41;
Concert per a clarinet en la major KV622, i l'últim concert per a piano i orquestra núm. 27 en si bemoll major.

Fins ara s'havien proposat com a causes de la seua mort, malalties del fetge i el ronyó, unes febres tifoides i fins i tot un enverinament afavorit pel compositor italià Antonio Salieri. La seua rivalitat amb Mozart va ser retratada, exageradament, en la pel · lícula Amadeus, de Milos Forman. Però no hi ha evidència històrica que assassinaren a Mozart. <<Va morir víctima d'un cas agut de febres reumàtiques>>, assegura Faith Fitzgerald, professora de Medicina a la Universitat de Califòrnia a Davis i autora d'un estudi sobre la mort del compositor.

Com a curiositat dir que amb les notes del Rèquiem van ser soterrats: Beethoven, Chopin, Napoleó i Joan de Borbó, entre d'altres. I que la secció Kyrie del Rèquiem va ser inclosa en la BSO de la pel·licula Viridiana, de Luis Buñuel.

Foto: Andreu, premsa Ajuntament

Tornant al programa, les obres van ser interpretades per:
Cor Lambert Alonso, de Godella, acompanyat de solistes i coristes d'altres agrupacions.
Orquestra Filarmònica, de Requena
Cristina Laia Vallès (Soprano)
Quitèria Muñoz (Contralt)
Gonzalo Manglano (Tenor)
Giorgio Celenza (Baix)
Tots ells dirigits per Josep Manel Campos

1ª PART:

TRILOGIA SACRA (ERNEST ARTAL)

I      PURESA               AVE VERUM CORPUS     

II    MORT                   REQUIEM AETERNAM   

III  ETERNITAT      PATER NOSTER                   

Aquest és l'enllaç de Pater Nosterhttp://www.youtube.com/watch?v=4F0IXfNWLNA

Foto: Andreu, premsa Ajuntament
Foto: Andreu, premsa Ajuntament





 




 






  


                                                                                                                 A la conclusió de la primera part, va pujar a l'escenari el compositor Ernest Artal, que es trovaba a la sala, i va rebre forts aplaudiments.

2ª PART:

RÈQUIEM (W.A.MOZART)

I       INTROITUS       (Introit)
         * Rèquiem aeternam                          (Dóna'ls el descans etern, Senyor)

II     KYRIE ELEISON                                  (Senyor, tingueu pietat)

III   SEQUENTIA                                          (Sequència)
        * Dies irae                                                (Dia d'ira)
        * Tuba mirum                                        (Magnífic so de trompeta)
        * Rex tremendae maiestatis            (Rei de Tremenda Majestat)
        * Recordare, Iesu pie                          (Recorda, Jesús pietós)
        * Confutatis maledictis                       (Reprimits els maleïts)
        * Lacrimosa                                            (Dia de llàgrimes)

IV   OFFERTORIUM                                   (Ofertori)
        * Domine Iesu Christe                         (Senyor Jesucrist)
        * Hostias et preces                               (Sacrificis i pregàries)

V     SANCTUS                                               (Sant, Sant, Sant)

VI   BENEDICTUS                                        (Benedicció)

VII  AGNUS DEI                                           (Corder de Déu)


VIII COMMUNIO                                         (Comunió)

Foto: Andreu, premsa Ajuntament

Foto: Andreu, premsa Ajuntament


 
 







La Missa de Rèquiem és una obra basada en l'acte litúrgic catòlic que es celebra després de la mort d'una persona. Va ser l'última missa escrita per Mozart, que va quedar inacabada per la prematura mort del compositor.

Mozart: (...) Escolta, fa tres setmanes, vaig tornar tard a casa. Em diguéreu que algú havia preguntat per mi. No sé com, però vaig passar la nit pensant: qui haurà sigut? Què voldrà de mi?. L'endema va tornar de nou, sense trobar-me tampoc. El tercer dia estava jo jugant a terra amb el meu fill. Vaig sentir que em cridaven; vaig eixir fora. Un home completament vestit de negre es va inclinar davant meu, em va encarregar un rèquiem i va desaparèixer.
Aleksandr S. Pushkin <<Mozart i Salieri>>.

Segons la llegenda, Mozart, obsessionat amb la idea de la mort, des de la del seu pare, debilitat per la fatiga i la malaltia, molt sensible a tot el sobrenatural, i impressionat per l'aspecte d'un misteriós enviat que li va encarregar la composició d'un rèquiem, va acabar per creure que aquest era un missatger del Destí i que el rèquiem que compondria seria per al seu propi funeral.
Va ser el seu deixeble Süssmayer qui va acabar l'obra, completant les parts que faltaven de la instrumentació, agregant música on faltava i component íntegrament el Sanctus

Foto: Andreu, premsa Ajuntament


Foto: Andreu, premsa Ajuntament


                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                 La representació va ser tot un èxit, i en finalitzar la mateixa. va haver de pujar a l'escenari el director de l'Orquestra Filarmònica, Francisco Melero, i dirigir un bis de Lacrimosa, la part més notable del Rèquiem.                                                                                  






I si et ve de gust escoltar el Rèquiem, tranquil·lament, ací tens l'enllaç:

                           http://www.youtube.com/watch?v=ia8ceqIDSJw



                                                                                              

1 comentari:

  1. Un gran exercici de documentació i de rigor històric, per a un gran esdeveniment, que seria una llàstima no repetir-lo per a tota la gent del poble que no el va poder gaudir per manca de localitats.
    Nosaltres al remat tinguérem sort. Alguna vegada ens ha d'eixir bé!
    Ens veiem...
    Salut!
    FRANCESC

    ResponElimina