Pàgines

dijous, 17 d’octubre de 2013

Cadenat al gris. (Modificat 19-10).

Cadenat al gris. Foto: (meua).
*****Per veure les fotos en format gran, cliqueu damunt d’una d’elles.*****




**Per llegir en altre idioma, seleccionar en Traductor** 

En les meues llargues passejades per l'Horta de Godella, de tant en tant, m'agrada portar la càmera fotogràfica i captar moments. Acostume a caminar pels mateixos senders i camins i no per això els paisatges són sempre iguals, segons quina època, els canvis són més que significatius.

Una de les fotos, a la que vaig titular "Cadenat al gris", ha tingut l'honor de ser part de portada de llibre i inspiradora de la creació d'un poema. Anem per parts.


L'espill de l'orb. Portada.
El meu amic Francesc Arnau, després de moltes peripècies, a l'agost de 2010, va publicar el seu primer llibre de poemes, titulat "L'espill de 'orb", idèntic títol que el del seu magnífic blog...
http://lespilldelorb.blogspot.com.es/
Portada interior.
També la va utilitzar per a la portada interior del llibre.
He seleccionat un dels poemes del seu llibre. Reconec que els poemes els jutge només per si m'agraden o no, ara bé, la meua capacitat de crític de poesia, uhhmmm... així que, finalment m'he inclinat per aquest. Potser no siga el millor, el que si té és, total relació amb la foto.
Es diu:
SOROLLS ESTRANYS

Grinyolen cigonyes per viaranys d'asfalt
on trontollaven carros pels camins polsosos d'abans,
però no s'escoltaven, ja fa molts anys,
ni els renills dels rossins, ni els lladrucs dels cans.
Brunziren els motors, al llarg dels anys,
d'autos, motos i tractors, éssers estranys,
amb els orgues i els cossos fets de metall.

També n'hi ha agrons i pelicans
fent xerrics que esmussen els vianants,
van provocant solsides i carregant
als lloms d'uns altres monstres, grossos i rars,
amb les potes molt negres, uns monstres grans,
que s'enduen els budells de tots els camps
per anar a abocar-los al fons del mar...

Mentre, voltors metàl·lics van a l'aguait
fent cercles pel damunt, més i més grans,
grinyolen cigonyes pels viaranys
fent callar els sorolls tradicionals,

i també els agrons i els pelicans
grinyolen amb uns sorolls estranys...

Però demà... Quins sorolls s'escoltaran?.


A finals de 2010, Francesc, inspirant-se amb la foto va crear un fenomenal poema, Les portes de l'Horta, que va publicar, primer, a la revista Lo Càntich, i després a Relats en català. Ací vos el deixe. 

Foto: © Francesc Andreu Garcia “pakiu”

Enmig de l’Horta s’albira el Hilton,
tot un miratge de vidre i pòrtland,
com una illa en la mar verda
de bajoquetes, pebrots i ràvens,
melons d’Alger i carabasses,
de les carxofes i de les cebes,
de tomaqueres, dacsars i bledes,
fruites variades... ai les taronges!

Vora la tanca forjada en ferro
i el cadenat daurat, solemne,
s’aturen hòmens que van a córrer,
i els jubilats amb les borsetes
de Mercadona a les butxaques...
Jo tanmateix, sempre imagine
a Al-Russafí plorant per perdre
aquell verger que s’estimava.

Que no ens passe també a nosaltres!



Posteriorment va remetre la fotografia a la web de Relats en català, http://relatsencatala.cat/ 
a la seua secció Repte poètic visual, que com es pot deduir es tracta de crear un poema a la vista d'una imatge, en aquest cas fotografia.
La guanyadora del "repte" va ser Empar Sáez, que posteriorment la va publicar en un dels seus fantàstics blogs. 

  Enfilant finestres

Je ne vois qu'infini par toutes les fenêtres -  Jo no veig sinó infinit per totes les finestres. Baudelaire.
http://enfilantfinestres.blogspot.com.es/ 

divendres 14 de gener de 2011

Avenç
                                                                                             Al Francesc Arnau i Chinchilla

Resten les illes, els badalls del verd, 
entre el llot que ens devora, pas a pas, 
i ens sobrepassa cobrint-nos el front.
Envoltats per marees negres, creixen
murades d'un gris sòlid; l'homogeni
ciment oblitera retxes de sol.
Un pes infinit abat l'horitzó,
engoleix l'espai, ens escanya l'aire, 
irromp amb la força d'un gegantí
monstre, eternament insaciable.

Empar 
 

Acabant; el 2 de juny de 2013, al Clot de Barrabàs, en Godella, es va celebrar el I Festival Internacional GOdePOESIA.
Empar Sáez, havia estat seleccionada per a recitar dos dels poemes que va presentar, un d'ells fou Avenç.

Empar Saéz - Carlos Jaramillo. Foto: (Ajuntament de Godella).



Aquesta és la crònica que fa fer, Ramón Navarro Bonet,  per a la revista digital de Literatura, Art i Cultura, Lo Càntich.

...tot seguit, Francesc Arnau, amb un parlament breu, però sucós, ens presenta a Empar Sáez, poeta de Terrassa, autora d'un dels poemes seleccionats i que, amb acompanyament de guitarra de Carlos Jaramillo, -i malgrat els problemes de micròfons (va "aguantar" somrient)- ens recita amb veu digna, suau i acaronadora, dos poemes seus: "Avenç" i "No parlis...". Els aplaudiments del públic demostren que l'espectacle agrada només començar.

--Crònica políticament incorrecta -però vera- d'un festival d'amor a la poesia que, per sort, no va acabar com camot, ni com el rosari de l'aurora--
Ramón Navarro Bonet
Sueca (1941)


Gràcies Empar.!!!                                                                                                                    
                                                                                                                  
  Gràcies Francesc, i perdó per la cagada.!!!                                                                            

 
  

7 comentaris:

  1. Moltes felicitats, Franesc, pel bloc i per aquesta publicació, ah, i sobretot moltes gràcies, és un honor per a mi ser-hi en aquest espai...

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'honor és meu, per rebre els teus comentaris. Se m'havia oblidat el poema del meu amic d'ànima, el Francesc. Ja està arreglat.

      Elimina
  2. Aquesta imatge em recorda allò de posar portes al camp.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Helena, gràcies per entrar per ací.
      En el moment de fer-la, el que em va passar pel cap era poder posar-li un cadenat a l'avanç de la important mole de ciment que s'albira a la llunyania.
      He afegit un poema del Francesc Arnau (errada monumental!!!!).

      Elimina
  3. Bona nit, pakiu:

    Moltes gràcies per la referència, i haig de dir-te que has triat el poema perfecte per a la foto dels que hi ha al llibre, encara que jo també vaig fer un altre posteriorment, que estava inspirat en ella (la teua foto). Per cert, que no sabia que tingués títol, i a més a més, un títol que sembla com els que els pintors posen als seus quadres.La veritat és que et va quedar com un quadre...
    Ací es pot llegir el meu poema:
    Les portes de l'Horta
    Que per cert, li dóna la raó (sobretot en el títol) al comentari que ha fet l'Helena...

    Una abraçada, amic!

    FRANCESC

    I l'enhorabona a l'Empar pel seu talent poètic que mai no em cansaré de destacar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres Francesc, quina cagada!!!.
      Vaig estar buscant a Relats en català i vaig ser incapaç de trobar-la. No vaig pensar d'entrar al Google, on ara he comprovat que apareix de seguida. Queda feta la rectificació. Bé, encara van passar més incidències, però ja ho parlem personalment,
      Sorry.

      Elimina
  4. Perdoneu l'errada!!!

    Ací podeu llegir el poema:

    Les portes de l'Horta

    espere...

    Salut!

    FRANCESC

    ResponElimina