Pàgines

dilluns, 14 d’octubre de 2013

Paradero desconocido.

Díptic programa Teatre Principal.

*****Per veure les fotos en format gran, cliqueu damunt d’una d’elles.*****
**Per llegir en altre idioma, seleccionar en Traductor**


El passat dia 3 vaig assitir a una funció solidària, al Teatre Principal de València, a benefici de Casa Caritat de València, http://www.casacaridad.com/ , juntament amb un grup de voluntaris de la Casa, i amb Eva Aparisi, coordinadora dels mateixos.

Es representava l'obra "Paradero desconocido". Una producció d'Andrea D'Odorico, basada en la novel·la epistolar de Kressmann Taylor, traduïda, versionada i dirigida per Laila Ripoll. Amb un repartiment, més que interessant, compost per Juanjo Artero, Juanjo Cucalón, Sara Casasnovas i Rosa Blanco, i una posada en escena senzilla però molt cuidada, amb bon ritme, i amb música en viu interpretada al piano per Rosa Blanco.

Abans del començament de l'obra, la consellera de Cultura, Mª. José Catalá i l'actor Juanjo Artero, van fer entrega al vice-president de Casa Caritat, Luis Miralles, de la recaptació obtinguda. Significar que el pati de butaques estava ple.

Foto: Internet.
L'obra de gran contigut sentimental i moral, narra l'intercanvi de cartes en els anys, 1932-1934, entre l'alemany Martin Schulse (Juanjo Artero), i el jueu nord-americà Max Eisenstein (Juanjo Cucalón), que comparteixen una gran amistat. Viuen a San Francisco (Califòrnia) on regenten com a socis i amb notable èxit, una galeria d'art.

És 1932, i Martin entusiasmat pels avenços al seu país, ha decidit tornar amb el seus, mentre que Max es queda per portar el negoci.

En les primeres cartes de Martin hi ha enyorança, felicitat i esperança en el futur. Diu que els dòlars enviats des de la galeria els han situat entre els rics i descriu la classe de vida que pot oferir a la seua família gràcies a aquests diners.

En les de Max, s'interessa per com ha estat el retorn, comentant que la galeria no va millor perquè falta la mà experta del seu amic, per vendre les obres d'art. També li parla de la seua germana Griselle (Sara Casasnovas), temps enrere amant de Martin, que medita anar-se'n a Europa a ampliar la seua carrera artística.

Les cartes de Martin, coincidint amb l'ascens del Tercer Reich i del seu canceller nacional-socialista Adolf Hitler, mostren un entusiasme desmesurat pel nou règim. La tendra complicitat comença a bascular subtilment cap a l'horror.

Foto: Internet.



 Max dubta d'aquests nous entusiasmes del seu amic, després d'haver sentit a testimonis que havien eixit d'Alemanya, que els jueus estaven sent colpejats i els seus negocis boicotejats.

Griselle se'n va a Berlín, on es veu immersa en la persecució que s'està fent dels jueus, i no dubta en acudir a la casa de Martin, a la recerca d'ajuda. Ajuda que li és negada. Acaba sent detinguda i desapareix.

Max pregunta per la seua germana, i Martin reconeix els fets, i al mateix temps li demana que no torne a escriure-li per evitar problemes si intercepten les cartes.

Max percep després de diverses missives com el seu amic va convertint-se en un nazi i sabedor que les seves cartes poden perjudicar greument Martin, continua enviant-les.

Martin suplica: "Per Déu, Max, no més, no més, atura't perquè puguem salvar-nos".

Però Max continua escrivint noves cartes, ara amb un to com si tingueren un significat codificat amagat: Poussin 20 per 90, Giotto 1 per 500, Rubens 12 per 120 ...

De sobte, la seua última carta la rep tornada amb un segell estampat
 "ADRESSAT UNBEKANNT". "Paradero desconocido".
 
Foto: Internet.   
El relat, per la seua forma epistolar, aparentment una trama molt simple: la relació per carta de dos bons amics, però, darrere d'aquesta senzillesa s'amaga un argument complex que desgrana les passions humanes amb les seues debilitats i les seues grandeses. A això cal sumar el context històric i polític, que passa de tindre una presència residual a ser el detonant dels girs inesperats que esdevenen al llarg de l'obra.

 L'obra està basada en la novel · la publicada per Kathrine Kressmann Taylor el 1938, a Nova York, i evidentment va estar prohibida a Alemanya.
El 1995, Story Press va reeditar la novel · la per commemorar el 50 aniversari de l'alliberament dels presos dels camps de concentració nazi. Va ser traduïda posteriorment a 20 idiomes i va aparèixer finalment editada a Alemanya el 2001.


Foto: Internet.
 

 

 





 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada