ERO o ERE, tant se val.

1982.- S'havia aconseguit l'Estatut d'Autonomia amb la conseqüent recuperació de les institucions d'autogovern del poble valencià.

1989.- Dia 9 d'octubre, dilluns.  Recorde estar a la muntanya, a la caseta del meu amic Xoca,  segurament, donant bon compte d'una suculenta paella. Per la vesprada vaig arribar il·lusionat a casa per veure el primer programa d'emissió regular de Canal 9, però només connectar el televisor es van esfumar totes les bones perspectives que havia idealitzat.

Volia que fos una televisió pública, en valencià i de qualitat, que potenciara la discriminada i marginada llengua, promocionant-la i expandin-la, i que ens tinguera informats de tot el que succeïa, d'una manera independent.
Em vaig trobar en pantalla amb un presentador, Diego Braguinsky?, un cognom gens comú en aquestes terres, parlant amb perfecte castellà. Atabalat d'indignació, vaig telefonar per expressar les meues queixes, però no vaig rebre cap explicació més enllà de "es lo que hay", "algún día, algún programa será en valenciano", "no, no se puede poner ningún responsable".
Tot començava molt malament.

2013.- Dia 9 de febrer, dissabte. I el que comença molt malament, no pot sinó acabar pitjor. A les 10,15 hores, van estrenar la nova modalitat d'acomiadament via correu electrònic.
Que trist ha de ser, que et comuniquen després de vint-i-quatre anys de treball sacrificat a l'empresa, que l'ERO !SI QUE T'HA AFECTAT!, amb un gelat e-mail.

843 treballadors que a partir de demà i escalonadament fins el 31 d'agost, passaran a engrossir la multinacional de l'atur. Uns acomiadaments producte d'una pèssima gestió, cal recordar que han estat capaços d'aconseguit arribar a un dèficit de 1.200 milions d'euros. Una pèssima gestió, que així i tot, ara torna a beneficiar als mateixos directius que l'han causat i a la gent pròxima al PP.

El meu estimat veí, Victor Martínez, no ha tingut sort, el final d'agost serà el seu final en RTVV, llevat que puguen haver canvis; de res li han servit els 24 anys d'antiguitat, la seua plaça guanyada mitjançant, no una, sinó dos oposicions, els premis rebuts per alguns dels seus excel·lents treballs, el seu fenomenal do de gents, la seua dedicació de moltes hores fora de l'estipulat, el seu amor a la seua càmera, als seus guions, a les seues produccions, el no haver-li afectat l'absentisme laboral, en fi...

Imagine que hauran deixat, majoritàriament, una plantilla composta de gent sense veu crítica, per poder continuar manejant-la com ells volen, i que quan l'agost pose fi als seus dies, hi haurà contractació de més personal, això si, amb un contracte laboral a la baixa, és clar. Vaja, el de sempre.

A migdia no s'han pogut veure les Notícies ??????????