Pàgines

dimarts, 22 d’octubre del 2013

Banda del Casino Musical de Godella. !!GRANS¡¡.




*****Per veure les fotos en format gran, cliqueu damunt d’una d’elles.*****
****Totes les fotos són meues****
**Per llegir en altre idioma, seleccionar en Traductor** 

Sala Auditori, Palau de les Arts, Reina Sofia.
 

Sala Auditori, Palau de les Arts, Reina Sofia.










El passat dissabte, dia 19, es va celebrar la final del XXXVII Certamen Provincial de Bandes de Música, corresponent a la Secció Segona (bandes amb un màxim de 65 membres), organitzat per la Diputació de València.
Per primera vegada es va fer a la magnífica sala Auditori, del Palau de les Arts, Reina Sofia, una sala amb una capacitat per a 1490 persones, que va presentar una molt bona entrada, molts d'ells del nostre poble.

Les bandes que havien arribat fins a final, eren:
Per Castelló: Agrupació Musical Artística Santa Cecília, de La Vilavella.
Per València: Banda del Casino Musical, de Godella.
Per Alacant: Unión Musical "La Aurora", de Albatera.


Vídeo de Manuel Cerdán  -- Actuación U.M. La Aurora, de Albatera.

A les 15,30 h. va començar l'audició, en la qual calia interpretar com a obra obligada -Cantares de la nueva tierra-, del compositor, José Miguel Fayos Jordán. Obra conmemorativa del 400 aniversari de la redacció de la Carta Puebla de Chella, que va ser estrenada el 16 de desembre de 2011, a Xàbia, en el concert de Nadal per l'Orquestra de Vent del Conservatori Professional de Música, de Xábia.

L'ordre d'actuació va ser:
1er). Unión Musical "La Aurora", dirigits per Santiago Quinto Serna, que com obra lliure van interpretar Rapsodia Hernandiana, composició del mateix director, que és un homenatge al gran poeta oriolà Miguel Hernandez.


Vídeo de Santiago Quinto -- "La Aurora" -- Auditori de Cox 29-9-2013

En segón lloc, ho va fer Banda del Casino Musical, dirigits per Isaac González Ferriol, amb l'obra lliure Poème Montagnard, de Jan Van der Roost
Aquest extens poema representa l'ambient i la història de Val d'Aoste, i s'entén con un homenatge musical a la figura històrica de Catalina de Challant
Casino Musical de Godella. (Foto: Salvador Soler).
 

L'obertura d'aquesta peça descriu la naturalesa agresta de la regió dominada pel Mont Blanc i evoca les nombroses guerres lliurades en la zona al llarg de segles.
Més endavant, sorpren amb una 'dança del Renaixement' amb un quartet de flautes.
Un ampli tema líric retrata l'amor, reprén varis dels temes anteriors i tanca amb una dança renaixentista en un espectacular final.

No he pogut trobar cap gravació de l'obra interpretada per la nostra banda, per tant vos deixe aquesta de la Taipei Wind Orchestra perquè pogueu comparar.

Vídeo de Taipei Wind Orchestra.
Banda Casino Musical de Godella.
Banda Casino Musical de Godella.
Banda Casino Musical de Godella.










Aplaudiments finals per la seua magnífica actuació.


Finalment va actuar l'Agrupació Artística Santa Cecília, de La Vilavella.
Agrupació Artística Santa Cecília, La Vilavella.

Dirigida per Joseph Daniel Moliner Melià, que va triar com a obra lliure The Rise of the Phoenix, de Teo Aparicio-Barberán. Natural d'Enguera, per aquesta obra va rebre el premi Euterpe a la Creació Musical, i va ser estrenada per la Unió Musical Santa Cecília d'Enguera en el certamen de Kerkrade.

Vídeo CIMBValència2012 - Centro Artístico Musical de Moncada.

Despres d'una mitja hora, de deliberacions?, el jurat en el qual es trobava el mestre Enrique García Asensio, va emitir el veredicte final, que fou el següent:
1er premi i menció d'honor: Unión Musical "La Aurora", de Albatera, amb 338,5 punts.
1er premi: Banda Casino Musical de Godella, amb 320.
2º premi:  Agrupació Artística Santa Cecília, La Vilavella, amb 278.


Bé, amb açò dels jurats, ja sabem el que passa a vegades, per tant no cal lamentar-se, potser algun cop ens hauran afavorit i potser hui ha estat tot el contrari.


Vaig tindre el gust de compartir les audicions amb el president de "La Aurora", Antonio Serna, el qual em va expressar que a la banda que presideix li va faltar sonoritat i la nostra va estar molt bé. A ell mateix li vaig comunicar, després d'escoltar el resultat de la nostra banda, que ells havien guanyat, admetent que pensaven havien quedat tercers. La seua alegria va ser tremenda.


Significar també que parlant a Vicent Castillo, em va comentar que veia més competència amb Albatera, que amb La Vilavella, i axí va ser.


Ens hem quedat a les portes d'una gran gesta però amb una actuació d'altíssim nivell. Per tant: ENHORABONA !!!!!!!!!!!!!!! i l'any que ve, !!!!!a per ells!!!!!.


Aquestos son els vídeos del veredicte i la recollida de premis.



Agrupació Musical Artística Santa Cecília, de la Vilavella.
 

Banda del Casino Musical de Godella.



Unión Musical "La Aurora" de Albatera.


Enhorabona també per Albatera i La Vilavella.

dijous, 17 d’octubre del 2013

Cadenat al gris. (Modificat 19-10).

Cadenat al gris. Foto: (meua).
*****Per veure les fotos en format gran, cliqueu damunt d’una d’elles.*****




**Per llegir en altre idioma, seleccionar en Traductor** 

En les meues llargues passejades per l'Horta de Godella, de tant en tant, m'agrada portar la càmera fotogràfica i captar moments. Acostume a caminar pels mateixos senders i camins i no per això els paisatges són sempre iguals, segons quina època, els canvis són més que significatius.

Una de les fotos, a la que vaig titular "Cadenat al gris", ha tingut l'honor de ser part de portada de llibre i inspiradora de la creació d'un poema. Anem per parts.


L'espill de l'orb. Portada.
El meu amic Francesc Arnau, després de moltes peripècies, a l'agost de 2010, va publicar el seu primer llibre de poemes, titulat "L'espill de 'orb", idèntic títol que el del seu magnífic blog...
http://lespilldelorb.blogspot.com.es/
Portada interior.
També la va utilitzar per a la portada interior del llibre.
He seleccionat un dels poemes del seu llibre. Reconec que els poemes els jutge només per si m'agraden o no, ara bé, la meua capacitat de crític de poesia, uhhmmm... així que, finalment m'he inclinat per aquest. Potser no siga el millor, el que si té és, total relació amb la foto.
Es diu:
SOROLLS ESTRANYS

Grinyolen cigonyes per viaranys d'asfalt
on trontollaven carros pels camins polsosos d'abans,
però no s'escoltaven, ja fa molts anys,
ni els renills dels rossins, ni els lladrucs dels cans.
Brunziren els motors, al llarg dels anys,
d'autos, motos i tractors, éssers estranys,
amb els orgues i els cossos fets de metall.

També n'hi ha agrons i pelicans
fent xerrics que esmussen els vianants,
van provocant solsides i carregant
als lloms d'uns altres monstres, grossos i rars,
amb les potes molt negres, uns monstres grans,
que s'enduen els budells de tots els camps
per anar a abocar-los al fons del mar...

Mentre, voltors metàl·lics van a l'aguait
fent cercles pel damunt, més i més grans,
grinyolen cigonyes pels viaranys
fent callar els sorolls tradicionals,

i també els agrons i els pelicans
grinyolen amb uns sorolls estranys...

Però demà... Quins sorolls s'escoltaran?.


A finals de 2010, Francesc, inspirant-se amb la foto va crear un fenomenal poema, Les portes de l'Horta, que va publicar, primer, a la revista Lo Càntich, i després a Relats en català. Ací vos el deixe. 

Foto: © Francesc Andreu Garcia “pakiu”

Enmig de l’Horta s’albira el Hilton,
tot un miratge de vidre i pòrtland,
com una illa en la mar verda
de bajoquetes, pebrots i ràvens,
melons d’Alger i carabasses,
de les carxofes i de les cebes,
de tomaqueres, dacsars i bledes,
fruites variades... ai les taronges!

Vora la tanca forjada en ferro
i el cadenat daurat, solemne,
s’aturen hòmens que van a córrer,
i els jubilats amb les borsetes
de Mercadona a les butxaques...
Jo tanmateix, sempre imagine
a Al-Russafí plorant per perdre
aquell verger que s’estimava.

Que no ens passe també a nosaltres!



Posteriorment va remetre la fotografia a la web de Relats en català, http://relatsencatala.cat/ 
a la seua secció Repte poètic visual, que com es pot deduir es tracta de crear un poema a la vista d'una imatge, en aquest cas fotografia.
La guanyadora del "repte" va ser Empar Sáez, que posteriorment la va publicar en un dels seus fantàstics blogs. 

  Enfilant finestres

Je ne vois qu'infini par toutes les fenêtres -  Jo no veig sinó infinit per totes les finestres. Baudelaire.
http://enfilantfinestres.blogspot.com.es/ 

divendres 14 de gener de 2011

Avenç
                                                                                             Al Francesc Arnau i Chinchilla

Resten les illes, els badalls del verd, 
entre el llot que ens devora, pas a pas, 
i ens sobrepassa cobrint-nos el front.
Envoltats per marees negres, creixen
murades d'un gris sòlid; l'homogeni
ciment oblitera retxes de sol.
Un pes infinit abat l'horitzó,
engoleix l'espai, ens escanya l'aire, 
irromp amb la força d'un gegantí
monstre, eternament insaciable.

Empar 
 

Acabant; el 2 de juny de 2013, al Clot de Barrabàs, en Godella, es va celebrar el I Festival Internacional GOdePOESIA.
Empar Sáez, havia estat seleccionada per a recitar dos dels poemes que va presentar, un d'ells fou Avenç.

Empar Saéz - Carlos Jaramillo. Foto: (Ajuntament de Godella).



Aquesta és la crònica que fa fer, Ramón Navarro Bonet,  per a la revista digital de Literatura, Art i Cultura, Lo Càntich.

...tot seguit, Francesc Arnau, amb un parlament breu, però sucós, ens presenta a Empar Sáez, poeta de Terrassa, autora d'un dels poemes seleccionats i que, amb acompanyament de guitarra de Carlos Jaramillo, -i malgrat els problemes de micròfons (va "aguantar" somrient)- ens recita amb veu digna, suau i acaronadora, dos poemes seus: "Avenç" i "No parlis...". Els aplaudiments del públic demostren que l'espectacle agrada només començar.

--Crònica políticament incorrecta -però vera- d'un festival d'amor a la poesia que, per sort, no va acabar com camot, ni com el rosari de l'aurora--
Ramón Navarro Bonet
Sueca (1941)


Gràcies Empar.!!!                                                                                                                    
                                                                                                                  
  Gràcies Francesc, i perdó per la cagada.!!!                                                                            

 
  

dilluns, 14 d’octubre del 2013

Paradero desconocido.

Díptic programa Teatre Principal.

*****Per veure les fotos en format gran, cliqueu damunt d’una d’elles.*****
**Per llegir en altre idioma, seleccionar en Traductor**


El passat dia 3 vaig assitir a una funció solidària, al Teatre Principal de València, a benefici de Casa Caritat de València, http://www.casacaridad.com/ , juntament amb un grup de voluntaris de la Casa, i amb Eva Aparisi, coordinadora dels mateixos.

Es representava l'obra "Paradero desconocido". Una producció d'Andrea D'Odorico, basada en la novel·la epistolar de Kressmann Taylor, traduïda, versionada i dirigida per Laila Ripoll. Amb un repartiment, més que interessant, compost per Juanjo Artero, Juanjo Cucalón, Sara Casasnovas i Rosa Blanco, i una posada en escena senzilla però molt cuidada, amb bon ritme, i amb música en viu interpretada al piano per Rosa Blanco.

Abans del començament de l'obra, la consellera de Cultura, Mª. José Catalá i l'actor Juanjo Artero, van fer entrega al vice-president de Casa Caritat, Luis Miralles, de la recaptació obtinguda. Significar que el pati de butaques estava ple.

Foto: Internet.
L'obra de gran contigut sentimental i moral, narra l'intercanvi de cartes en els anys, 1932-1934, entre l'alemany Martin Schulse (Juanjo Artero), i el jueu nord-americà Max Eisenstein (Juanjo Cucalón), que comparteixen una gran amistat. Viuen a San Francisco (Califòrnia) on regenten com a socis i amb notable èxit, una galeria d'art.

És 1932, i Martin entusiasmat pels avenços al seu país, ha decidit tornar amb el seus, mentre que Max es queda per portar el negoci.

En les primeres cartes de Martin hi ha enyorança, felicitat i esperança en el futur. Diu que els dòlars enviats des de la galeria els han situat entre els rics i descriu la classe de vida que pot oferir a la seua família gràcies a aquests diners.

En les de Max, s'interessa per com ha estat el retorn, comentant que la galeria no va millor perquè falta la mà experta del seu amic, per vendre les obres d'art. També li parla de la seua germana Griselle (Sara Casasnovas), temps enrere amant de Martin, que medita anar-se'n a Europa a ampliar la seua carrera artística.

Les cartes de Martin, coincidint amb l'ascens del Tercer Reich i del seu canceller nacional-socialista Adolf Hitler, mostren un entusiasme desmesurat pel nou règim. La tendra complicitat comença a bascular subtilment cap a l'horror.

Foto: Internet.



 Max dubta d'aquests nous entusiasmes del seu amic, després d'haver sentit a testimonis que havien eixit d'Alemanya, que els jueus estaven sent colpejats i els seus negocis boicotejats.

Griselle se'n va a Berlín, on es veu immersa en la persecució que s'està fent dels jueus, i no dubta en acudir a la casa de Martin, a la recerca d'ajuda. Ajuda que li és negada. Acaba sent detinguda i desapareix.

Max pregunta per la seua germana, i Martin reconeix els fets, i al mateix temps li demana que no torne a escriure-li per evitar problemes si intercepten les cartes.

Max percep després de diverses missives com el seu amic va convertint-se en un nazi i sabedor que les seves cartes poden perjudicar greument Martin, continua enviant-les.

Martin suplica: "Per Déu, Max, no més, no més, atura't perquè puguem salvar-nos".

Però Max continua escrivint noves cartes, ara amb un to com si tingueren un significat codificat amagat: Poussin 20 per 90, Giotto 1 per 500, Rubens 12 per 120 ...

De sobte, la seua última carta la rep tornada amb un segell estampat
 "ADRESSAT UNBEKANNT". "Paradero desconocido".
 
Foto: Internet.   
El relat, per la seua forma epistolar, aparentment una trama molt simple: la relació per carta de dos bons amics, però, darrere d'aquesta senzillesa s'amaga un argument complex que desgrana les passions humanes amb les seues debilitats i les seues grandeses. A això cal sumar el context històric i polític, que passa de tindre una presència residual a ser el detonant dels girs inesperats que esdevenen al llarg de l'obra.

 L'obra està basada en la novel · la publicada per Kathrine Kressmann Taylor el 1938, a Nova York, i evidentment va estar prohibida a Alemanya.
El 1995, Story Press va reeditar la novel · la per commemorar el 50 aniversari de l'alliberament dels presos dels camps de concentració nazi. Va ser traduïda posteriorment a 20 idiomes i va aparèixer finalment editada a Alemanya el 2001.


Foto: Internet.