Claveles Rojos, 55 anys de Rondalla.

Portada Cd.

*****Per veure les fotos en format gran, cliqueu damunt d’una d’elles.*****

**Per llegir en altre idioma, seleccionar en Traductor** 

 **Para leer en otro idioma, seleccionar en Traductor** 

Acabava de començar la dècada dels seixanta, un grup de sis joves units per una amistat iniciada a la infantesa, amb ganes de divertir-se sanament, es llancen, després d'alguns assajos, a omplir els aires dels carrers i places, de melodies populars.

En aquesta foto del Fons Ricardo García de Vargas, del Taller d'Història Local de Godella, podem veure als primers components.

Bé, doncs de tot això fa ja 55 anys!!!.

En aquest mig segle i un lustre, enrere queden les seues primeres actuacions en el cinema Tívoli i Ràdio Joventut, de Burjassot, a Ràdio València Cadena Ser, La Voz de Levante, altres més recents al Palau de la Música, de Valencia, a les primaverals nits del mes de maig, i a qualsevol lloc que pugueu imaginar, perquè s'han prestat sempre desinteresadament a col·laborar en tots els actes als que han estat convidats.

El seu primer llibre.

Als 25 anys, van editar un llibre recopilatori de la seua història.

Primer Cd.

Als 50, i amb motiu de la seua celebració, van gravar 
un fenomenal Cd., per deixar constància de la seua 
trajectòria musical i en agraïment a tots els que van
formar part del grup. Consideràvem era el màxim...

...però als 55 ens han sorprès amb l'edició d'un segon Cd., fruit d'un laboriós treball, que ha superat amb escreix totes les espectatives.
Tretze peces musicals molt conegudes, adaptades a la rondalla pel seu mestre José Antonio Ferrando Navarro. Unes peces amb molta dificultat per a la seua interpretació, que van sonar en una memorable vetlada, el passat dissabte, 31 d'octubre, al teatre Capitolio de Godella, ple de gom a gom.
Van ser moments per gaudir la bona música, de la tradició, de la cultura i l'art, res a veure amb l'odiós Hallowen que paral·lelament s'estava celebrant per tot arreu.

Cartell Concert.

Programa i components.

                   -Totes les fotos del concert, són de Premsa Ajuntament de Godella.-

Ana Marco fou l'encarregada d'obrir a vetlada, donant la benvinguda a autoritats i públic en general, i presentant-nos a qui anaven a ser els conductors de la nit: Mª Jesús Ferrando i Carles Cano.
 

Carles Cano/Mª Jesús Ferrando.

Tot un encert l'elecció de Mª Jesús i Carles, que van fer una presentació digna de les millors gales dels Premis Goya. Senzilla, amb naturalitat, molt ben documentats, amb uns tocs d'humor i alguna que altra estrofa cantada per Carles.
I que van començar així:
C: Molt bona nit, i moltes gràcies per acompanyar-nos. Que un grup, associació o projecte cultural en aquest país haja durat 55 anys és un miracle, que ho haja fet sense escissions i que ara no hi hagen altres rondalles anomenades "Los clavelitos encarnados" o "La clavellinera vermella" és més miracle encara i que estiguen ací aquesta nit no és un miracle, però si una sort.
MJ: Psst! Carles, un secret. Tu saps perquè han durat tants anys?
C: La veritat és que no
MJ: Perquè van nàixer com un grup d'amics i continuen sent-ho.

Claveles Rojos.

Apareixen els "Claveles Rojos" i són rebuts amb uns llargs aplaudiments.

El concert tindrà tres parts. La seua composició la podeu recordar al programa que figura unes línies amunt.

Salvador Caballer Tarín.

  

Roser Galindo/Ernest Machí.

                                       

A la primera part, totalmente instrumental, destacar una miqueta més si cap, "Recuerdos de la Alhambra", interpretada a la guitarra per Salvador Caballer Tarín, i també "Bolero de l'Alcudia", que vam tindre la sort que ens la ballaren Roser Galindo i Ernest Machí.

Rondalla i veus.

 A la segona part s'incorporen les Veus de la rondalla, i vam gaudir d'una barreja de boleros, havaneres, vals, balades i pasdobles, sent significatives les actuacions individuals de:

José Orts Bargues.

Mª José Miguel Serra.

el tenor José Orts, que va interpretar l'havanera "Yo te diré"

  

Mª José Miguel, ho va fer amb el vals lent "Que bonito amor". 

Ana Marco Llorens.

Sabina Vidal.

Ana Marco va cantar la balada "Paraules d'amor"

i finalment la col·laboració especial de Sabina Vidal, amb el bolero popular cubà "El colibrí y la flor", i el pasdoble de Carlos Cano "Macarena", que com ens va explicar Mª Jesús Ferrando, no tenia res a veure amb el nostre Carles Cano, ni amb el Aaaaai Macarena. 

Per acabar las actuacions en la tercera i última part, comptem amb la Coral Polifònica de Rocafort, dirigida per Carlos Pastor.

Coral Polifònica de Rocafort, director Carlos Pastor.

 Una agrupació coral que va nàixer l'any 2003, i que interpreten des de música religiosa, nadales, havaneres fins incursions en musicals, sarsueles i altres gèneres.

Coral que també ha col·laborat en la gravació del Cd. amb les havaneres "El Mareny", i "La gavina", que tot just són los que magnificament interpreten.

I va arribar el moment dels agraïments i el lliurament d'uns obsequis, que van ser entregats per Ana Marco i José A.Ferrando, a:

*Ramón Cebrià per la seua col·laboració en la composició i confecció de tota la publicitat i tots els treballs d'imprenta.

*Sabina Vidal, colaboradora en la gravació del Cd. i en el concert.

*Roser Galindo i Ernest Machí, per la col·laboració amb el ball del Bolero de l'Alcudia.

*Jorge Pérez, enginyer de so d'Estudis Morgana per la paciència en la gravació del Cd.   

 *Carlos Pastor, director de la Coral de Rocafort per la col·laboración en el Cd i el concert.

Julián Romero Deltoro.

 Julián Romero, un dels fundadors de la Rondalla, visiblement emocionat, ens va explicar un poc la trajectòria del grup i les vicissituds passades, mostrant la seua enorme satisfacció per estar veient, que cinquanta cinc anys més tard, estaven oferint aquest concert.

Eva Sanchis.

 Fou requerida la presència de l'alcaldessa Eva Sanchis, així com la de la Regidora de Cultura, Tatiana Prades, que també van rebre un present per la col·laboració i facilitats prestades per a la celebració de l'acte.

Eva Sanchis, va dirigir unes breus paraules, reconeixent estar àmpliament satisfeta de pertànyer a aquest poble de Godella, i que es puguen organitzar aquestes activitats.

José Antonio Ferrando Navarro, director general Claveles Rojos.

José Antonio Ferrando, també breu, va agrair la presència de tot el públic que omplia la sala, desitjant que el concert ofert ens hagués agradat a tots.

Claveles Rojos.

El colofó final , com no podia ser d'altra manera, va ser la interpretació del pasdoble "Claveles Rojos", que si vos abelleix escoltar en versió original i completa , podeu clicar en aquest enllaç.

https://youtu.be/9W2Cx_MxRvg 

Claveles Rojos.

 Comentar també els agraïments al Col·legi Sagrado Corazón per facilitar la sala d'assajos, i a Agustí Ferrando, Vicente Caballer, Roberto Sevillano i Frances Andreu García Ibáñez, pel seu treball organitzant l'acte, entre bambolines.

En aquest enllaç podeu veure tot el concert: https://youtu.be/G0eUCQwFZlo

 

CLAVELES ROJOS......VIXCA LES MARES QUE VOS HAN PARIT....UNA D'ELLES CARMEN IBÁÑEZ OFICIAL, LA MARE DE PEPE I MEUA, QUE COM SABEU, ERA UNA INCONDICIONAL VOSTRA, I A SA CASA SOLIU ACABAR MOLTES RONDES PRENENT  UN "CHOCOLATE"...

(Julián deia que era per comprovar en quin estat tornaveu). 

   

El Taller d'Història Local de Godella, presenta la Unitat didàctica, Vicent Andrés Estellés, Antologia poètica, 150 poemes d'amor, de mort i de pàtria, d'Antoni Portilla Granell.

*****Per veure les fotos en format gran, cliqueu damunt d’una d’elles.*****

**Per llegir en altre idioma, seleccionar en Traductor** 

 

Any 1954, Jocs Florals del Bicentenari. Vicente Andrés Estellés era premiat amb la Flor Natural, pel seu poema "Cançó". 

Seixanta anys després, afortunadament, ja reconegut de manera tardana com el millor poeta valencià del segle XX, torna a rebre un altre "premi", en aquesta ocasió reflectit en una Unitat didàctica, escrita per Antoni Portilla Granell i titulada Antologia poètica, 150 poemes d'amor, de mort i de pàtria.

L'acte de presentació va ser ahir, 21 d'octubre, a les 19,30 hores, al Teatre Capitolio, davant un més que considerable número d'assistents.

Alumna Koynos. Foto: (Eva Sanchis).

Com no podia ser d'altra manera en un acte relatiu a l'educació, la presentació va donar començament a l'hora prevista. 
A l'entrada al teatre, les/els alumnes del centre Koynos repartiren unes magnífiques roses de paper que havien confeccionat per a l'ocasió, en homenatge al poema "La rosa de paper".
Poema d'Estellés molt emblemàtic del seu sentiment cívic col · lectiu, que relata la història d'una dona anònima que deixa rere seu el símbol d'una rosa de paper-un paper que és la poesia-, llegant-la al poble com una consigna de resistència i transformació.
Les roses van ser tot un èxit.
Gràcies.

THLG. Foto: (Premsa Ajuntament).

També a l'entrada, components del Taller d'Història, es van encarregar de repartir els llibres de la Unitat didàctica als diferents centres educatius de Godella i Burjassot. Al mateix temps que exposaven per a la venda, els números del 2 al 6 de la publicació Querns.
Segons notícies no aconseguírem vendre cap. Això no pot ser !!!, haurem de fer algun màster de vendes.

Foto: (Premsa Ajuntament).

Faig ressò d'algunes paraules que van pronunciar ahir, o bé dels escrits que figuren en els seus pròlegs del llibre.

Eva Sanchis:  -Llegir Estellés, és llegir les paraules d'un poble-.
                        -Esta unitat didàctica pretén que descobrim a Estellés en les seues diferents vessants, el poeta de l'amor, de la mort, de l'erotisme, de la quotidianitat i del compromís amb el seu poble i amb la seua llengua-. 
                        -Vull agrair la nombrosa presència de tots vosaltres i dedicar aquest acte a la nostra companya, regidora d'Educació de l'Ajuntament de Burjassot, M. Luz Andrés Bonell, filla de José Luís Andrés Chavarrías, que ens va deixar fa poc-.

Lluna Arias:  -La poesía és des dels principis de la nostra història un vehicle meravellós per a  descobrir mons i sentiments que semblaven ocults-.
                        -Aprofitem Estellés per arribar a la poesia, gaudim de la seua lectura i després descobrirem l'enorme complexitat de la seua obra-.

Foto: (Premsa Ajuntament).

Foto: (Premsa Ajuntament).

Josep Vicent López: -Com a president del Taller estic enormement satisfet que aquesta unitat didàctica haja vist la llum, ja que aquestes edicions són un dels objectius molt importants del Taller d'Història-.
                                     -La present unitat didàctica, és el fruit d'un procés llarg de convenciment personal sobre la necessitat d'ajudar els xiquets i les xiquetes a saber llegir, i que ell (Antoni) estava, perquè no, en l'obligació moral de fer-ho-.
                                     
No recorde si Josep Vicent va posar èmfasi que el Taller d'Història necessita, socis i persones col · laboradores. Si no ho va fer, ací queda escrit. Vinga animeu-vos!.

Antoni Portilla: -El meu agraïment al Taller d'Història Local de Godella, entitat responsable de l'edició del llibre junt amb els ajuntaments de Godella i Burjassot, i la Fundació Vicent Andrés Estellés.
També especialment a Ismael Llorens, ja que si jo sóc el pare del llibre, Ismael és la mare, sense el seu disseny i maquetació no hagués estat possible.
I com no a la meua dona i els meus fills per haver-me aguantat durant aquests dos anys, facilitant la meua dedicació a la unitat.
                              -La unitat didàctica pretén esmicolar al màxim els poemes que n'he seleccionat per dur-la endavant, per tal que els alumnes aprofundisquen més en la poesia d'Estellés.
                              

El llibre està estructurat de la següent manera:
*Textos de presentació de Josep Vicent López, Eva Sanchis, LLuna Arias i Família de Vicent Andrés Estellés. 
*Una introducció feta per l'autor.
*Poemari.
*Poemes sense títol.
*Godella en la poesia d'Estellés
*Unitat didàctica (adreçada als alumnes de 4rt d'ESO, tot i que també és pot treballar amb Batxillerat), amb detall dels objectius, metodologia i avaluació.
*Una ressenya biogràfica d'Estellés escrita per Vicent Senent.
Ruta Estellés (Ruta literària per Burjassot)






 

Foto: (Premsa Ajuntament).

Foto: (Premsa Ajuntament).

Per finalitzar l'acte vam comptar amb la excel · lent actuació del cantautor de Torrent, Pau Alabajos, acompanyat al piano de Francesc Gamón. Tot un repertori de poemes estellesians que va deixar molt satisfet al públic.
Ací teniu la direcció de la seua pàgina web per si voleu saber més d'aquest genial cantautor, 
http://www.paualabajos.cat/

que a més ostenta el càrrec de secretari del Col·lectiu Ovidi Montllor, una associació cívica que vetlla pels interessos dels compositors i intèrprets valencians.

Amb Pau i Francesc. Foto: (meua).

Dos afegitons: el so va ser un desastre; i la no presència d'alguns centres escolars de Godella, un altre.

I ací la meua poesia preferida:



ASSUMIRÀS la veu d’un poble,
i serà la veu del teu poble,                
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl·labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se’n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.  
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl·labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se’n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.