Flash: London-Porto-Santiago-Muxía

Hem tornat a Londres a visitar la nostra filla i, de passada, a conèixer llocs que ens havien quedat pendents:


FIRST DAY...TOWER OF LONDON * LONDON SYMPHONY ORCHESTRA.
Construïda en el regnat de Guillem I, és una enorme fortificació que ha funcionat al llarg de la seua història com a residència reial, arsenal, fortalesa i presó. A destacar: Les Joies de la Corona, La Torre Blanca, Els corbs, Capella Reial de Sant Pere i Vincula i, Palau Medieval. Per la vesprada un concert gratuït amb la London Symphony Orchestra, dirigida per Valery Gergiev, a Trafalgar Square. Música i so excepcionals, en un ambient informal i amb un comportament de la gent exemplar. Obres de Prokofiev; Extractes de la Simfonia n º 1 ("Clàssica"); Extractes del tinent Kijé; Romeu i Julieta (suite).

SECOND DAY: ST. PAUL'S CATHEDRAL * GREENWICH.
Amb 110 metres d'alçària, la St Paul 's Cathedral és la segona catedral més gran del món, just per darrere de la Basílica de Sant Pere de Roma.Obra mestra de Christopher Wren.
A destacar: La cúpula, composta per tres galeries circulars. 257 esglaons, la Galeria dels Murmuris, situada a 30 metres d'alçària. 376 esglaons més, Galeria de Pedra, grans vistes encara superades per les de la Galeria Daurada, situada a 85 metres. La cripta: restes de Nelson, Wellington o Churchill.
Greenwich, lloc on es reuneixen els hemisferis, és també on trobar el primer meridià del món. Cada lloc a la Terra es mesura des d'ací. A destacar: El Museu Marítim Nacional, Casa de la Reina, l'Old Royal Naval College, Greenwich Market, Cutty Sark i la vista excepcional de Londres des de l'Observatori Reial.

THIRD DAY: WEMBLEY* ABBEY ROAD * REGENT'S PARK.
Wembley: La catedral del futbol, ​​on juga els seus partits la selecció anglesa, reconstruït el 2007. Capacitat: 90.000 espectadors. Tours: Sala de premsa, vestuaris, túnel, gespa, escala i llotja, foto amb la copa FA. 
És coneguda per donar nom a la seu dels estudis de gravació i per l'àlbum de The Beatles, de 1969, Abbey Road. El pas de zebra s'ha convertit en una zona popular per fotografies turístiques i va ser summament divertit poder fer-nos la foto creuant el carrer. 
Regent's Park és un oasi verd que forma la major superfície de la ciutat dedicada als esports a l'aire lliure. Més de 400 varietats de roses, un preciós llac, un teatre a l'aire lliure, i fins i tot una mesquita i el zoo de Londres.

FOURTH DAY: WINDSOR * RICHMOND
El castell de Windsor ocupa més de cinc hectàrees i combina elements de fortificació, de palau i de poble xicotet. A destacar: Torre Rodona, Porta Normanda, Apartaments d'Estat, Porta Rei Jorge IV, la Torrre d'Eduardo III, Claustre de Ferradura i Capella Sant Jordi.  
Richmond durant segles ha estat el lloc favorit d'escapament de la Reialesa, els rics i famosos. El riu Tàmesi el travessa i té grans parcs. 

FIFTH DAY: BOND STREET, OXFORD STREET, REGENT STREET, MAYFAIR,
                           PICADILLY, WESTFIELD, THAMES RIVER BOAT.
Matí de tafanejar botigues, que no de compres ... els preus així ho aconsellaven, mireu que noms: Selfridge, Victoria's Secret, Tiffany, Vuitton, Fortnum and Mason, Sotheby's Galerie, Burlingthon Arcade, en fi, massa.
Passeig per la zona de Westminster i un altre passeig en vaixell pel Tàmesi.

                                 

 SIXTH DAY: EALING * OXFORD.
Ealing considerat el quilòmetre zero londinenc és cèlebre pels seus estudis de cinema, els més antics del món.
Oxford és famosa per la seua prestigiosa Universitat i els seus 38 col · legis. Coneguda com "la ciutat de les agulles de somni", per l'harmonia en l'arquitectura dels edificis universitaris.
Destaquen edificis pintorescs com La Cambra Radcliffe, Bodleian Library, Pont dels Sospirs. Sheldonian Theatre, Carfax Tower i Christ Church (col · legi i església catedral).

 LAST DAY:  NOTTING HILL * PORTOBELLO MARKET.
Situat a la part oest de la ciutat, prop d'una cantonada de Hyde Park, es troba el barri de Notting Hill, dins del districte de Kensington i Chelsea. Els seus carrers empedrats serpentegen a través d'estrets passatges, destacant les cases victorianes de luxosa decoració.
I prenent el nom d'un dels seus carrers, d'uns 3 km de longitud, Portobello Road, ens trobem amb un dels mercats més famosos de Londres, un clàssic, al qual cal anar. Gran varietat d'articles, destacant les antiguitats, parades de fruita i de menjar, i actuacions musicals i altres. 

PORTO: INICI DEL CAMÍ PORTUGUÈS.
El seu casc antic està dins del Patrimoni de la Humanitat de la Unesco. M'encisen els seus colors, la seua imatge antiquada, les seues façanes enfosquides per la humitat, les esglésies alicatades de taulellets, els seus carrers empedrats, les seues pujades i baixades, la seua essència de poble, de gent senzilla, de mercats de tota la vida i d'un estrès relativament calmat. El seu menjar, el seu vi verd, el tramvia, els seus capvespres, els seus fados ... És una ciutat decadent, però és una decadència bella, amb un ambient on sembla haver-se detingut el temps. Passejar per Porto és tota una delícia.

PORTO * SANTIAGO...de nou...EL CAMÍ.
Només explicar el final. Després de huit etapes, arribe a Santiago, al costat d'Ana, Juanfran i Txomin, amb els quals he tingut el plaer de compartir aquests dies. Porte un parell de pedres per María i Joyce. Compartim la alegria de trepitjar la plaça d'Obradoiro, després em quede sol observant als emocionats pelegrins que arriben al seu destí, a la seua meta. Que cares d'alegria!!; de satisfacció d'haver aconseguit un repte després de molt esforç!!; que abraçades!!; Què llàgrimes!!
QUE TÉ EL CAMÍ???.

 
SANTIAGO * MUXÍA...i final.
Cap a Costa da Morte, prolongant el viatge marcat en el cel per la Via Láctea. Tot viatger vol arribar sempre més enllà, fins al final del Camí, en aquesto ocasió,  al santuari de Virxe da Barca. Com cantava el Llach...
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà
que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu,
sapigueu trobar noves sendes. 
Com deia en el próleg del meu llibre: El Camí és la vida, el Camí és la fi, i la terra, polsegosa i d'asfalt, és el medi per a transitar per ell. Sense cap gènere de dubte, tornaré al Camí.

 

London Experience (in seven days, without stopping).

Hyde Parck.

*****Per veure les fotos en format gran, cliqueu damunt d’una d’elles.*****

****Totes les fotos són de Letícia's i meues****

**Per llegir en altre idioma, seleccionar en Traductor**

Piccadilly Circus.

The National Gallery.

***Saturday, 7-9***

Teniem una invitació pendent, de Romina i Pierre, per conèixer Londres, i hem aprofitat aquesta setmana per a visitar-los.

A les 13 h. aterràvem a Stansted, comtat d'Essex, a uns 50 km. de la capital. 

Després de reunir-nos amb Romina, allotjar-nos a casa seua i dinar, a la vesprada vam anar a recollir Pierre al centre comercial Westfield, on treballa. 

Compràrem la targeta Oyster per poder desplaçar-se per tot Londres amb el metro (The Tube - Underground) i el bus, de manera fenomenal.

Big Ben.

London Eye.

Vam estar passejant per Oxford Street, un dels grans carrers de Londres, amb més de 300 botigues; per Picadilly Circus, una intersecció de carrers coneguda per les seues grans pantalles de vídeo i els seus cartells publicitaris de neó, així com per la font en memòria de Shaftesbury i l'estàtua d'Eros; per Chinatown, barri xinès que es troba al Soho, amb molts restaurants i altres empreses xineses. 

Des d'allí, cap a les places de Leicester Square i Trafalgar Square. Tenint  l'ocasió de veure també il·luminats: The National Gallery, el Big Ben i el London Eye.

Paelleta londinense.

The Candem Market.

***Sunday, 8-9***

Hui teniem previst fer paella, Pierre se'n va demà a Itàlia de vacances amb la seua família. Així ho hem fet, encara que el resultat sabíem que no anava a ser l'idoni, reconèixer que no ha estat malament, (l'arròs és molt agraït).

Per la vesprada, a Candem Market. Un mercat diferent, insòlit, extravagant, amb un esperit tant dels anys 60/70, com modern... com vintage... com rockero... com metalero, on es poden apreciar mil maneres de viure la vida.

Sembla que va ser al 1974 quan un grup de hippies van muntar el primers llocs de venta. Hui es diu que hi ha al voltant de 500 botigues, on es pot trobar tot el que busques.

A la zona exterior hi ha una gran selecció de llocs de menjar ràpid, de molts països, a preus molt assequibles.

Stables Market, Candem.

Candem High Street.

Al carrer principal, Candem High Street, els edificis són de rajola i de molts colors, i a les seues facanes pots veure un avió cap per avall, unes sabatilles gegants, un drac també gegant, o uns pantalons o el que menys t'imagines.

Una part del mercat és un antic estable reconvertit en tendes. Destaca Cyberdog, de roba futurista.

 *** Monday, 9-9***

El dia ha eixit plujós, pel que canviem itinerari turistic. Hui toca, principalment,  museus.

Kensington Palace.

Tot i que, hem començat per un palau; el de Kensington, residència de monarques britànics des de finals del segle XVII.
On va nàixer la Reina Victòria i va albergar a la princesa Diana des de 1981 fins a la seua mort.
Posseeix uns fantàstics jardins que van a unir-se amb els de Hyde Parck.  
Situat als jardins es troba el Albert Memorial, un ostentós templet de uns 53 m. d'altura, d'estil neogòtic. Té un recarregat sostre amb l'estàtua del príncep Albert. En els cantons de la zona exterior hi ha escultures al·legòriques a l'agricultura, el comerç, enginyeria i manufacturació; i quatre grups més que representen Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica, a més d'altres quasi 200 figures. Des de ací ens acostem al Royal Albert Hall, sala de concerts molt coneguda perquè acull els concerts d'estiu Proms i per les més de 350 representacions anuals de tot gènere artístic. 

Després el Sciencie Museum; actualment conté uns 300.000 objectes, entre els quals destaquen: la locomotora a vapor Stephenson, el mòdul de comandament de l'Apolo X, i àmplies col·leccions de ciència, tecnologia, indústria i medicina.

Batalla del Puig. V i A Museum.

                                                                                         I de nou, un altre museu, el Victoria i Albert Museum. Es crea el 1852 i actualment està considerat el museu d'arts decoratives més gran del món i un dels més actius quant a exposicions i activitats culturals. Les seues sales mostren obres de ceràmica, vidre tèxtils, plateria, joies, mobiliari, escultura, pintura, fotografia...d'Europa, Amèrica del Nord, Àsia i el nord d'Àfrica.

Natural History Museum.

Tenia interès a veure el retaule on es troba La batalla del Puig. de l'artista d'origen germànic Marçal de Sax i em va costar Déu i ajuda trobar-lo. Per si algú repeteix

Harrods, Brompton Road.

experiència, sapigueu que està a la sala dedicada a Rafael - 48a.
Al mateix carrer, el Natural History Museum, amb unes extenses col·leccions de botánica, mineralogia, entomologia, zoologia i paleontologia (amb un enorme diplodocus a l'entrada de l'edifici).
I com no, els grans magatzems Harrods, propietat de la família reial de Qatar, abans de Mohamed Al-Fayed. Amb uns preus, on els posava, d'una altra galàxia, que per a butxaques normals només conviden a poder comprar souvenirs. Moltes dones musulmanes i àrabs amb bosses repletes, fotre, amb el petroli i el gas.

Regent Street.

                          ***Tuesday, 10-9***
Tenim quasi controlades les línies del "The Tube". Hui fins a la parada de Oxford Circus, i des d'ací a passejar pel centre.
Regent Street, molt important carrer comercial amb prop de 75 botigues insígnia internacionals, on els llums de Nadal formen part d'una tradició londinenca amb l'encesa cada any per part d'una celebritat.
Carnaby Street, carrer amb tendes de roba de tipus més modern, es va fer molt popular amb la dècada dels 60 perquè habitualment la visitaven els grups de moda (The Beatles, Rolling Stones, Smalle Faces).
Entràrem en Hamleys, una tenda de joguets de 7 plantes per a xiquets, però on els majors retroben sensacions de la infància. També en M i M's Word, diuen que és la més gran del món, amb 4 plantes dedicades en exclusiva als famosos cacauets recoberts de xocolate de desenes de colors, a més d'un extens merchandising.

Covent Garden Market.

Ens dirigim al barri de Covent Garden, on destaquen un preciós mercat, una plaça plena d'artistes de carrer, i la Royal Opera House.

Després de dinar, British Museum, les seues col·leccions abasten camps diversos del saber humà, com la història, l'arqueologia, l'etnografia i l'art.

Pedra de Rosetta.

Té antiguitats i obres: orientals, egípcies, gregues, etrusques, romanes  i europees. 
La secció de l'Antic Egipte, és la més important del món després de la del Museu Egipci del Cairo, encara que existeix la polèmica sobre l'obtenció de certes obres, ja que molts sectors ho consideren expolis.
Es troba també la Pedra de Rosetta, de granit negre, d'uns 760 kg., en la que apareix inscrit un decret publicat a Memfis en l'any 196 a.C. en nom del faraó Ptolomeo. Tres escriptures diferents (jerogfífic egipci, demòtica i grec antic), que presenten el mateix contingut, van fer possible l'enteniment modern del jeroglífics egipcis.

Westminster Palace i Big Ben.

La resta de la vesprada, passejant per la ribera del Támesis, pel London Eye, per Westminster Palace.
Havíem quedat amb Romina per sopar, i vam anar cap a Notting Hill, un districte cosmopolita especialment conegut tant pel seu mercat de Portobello, pel seu anual Notting Hill Carnival del mes d'agost i per la pel·lícula del mateix nom protagonitzada per Julia Roberts.
Vam acabar sopant al barri, en Pizza Metro, i com el seu nom indica, una pizza de la mateixa llargària.

Canvi de guàrdia.Buckingham Palace.

St. James Parck.

***Wednesday, 11-9***
A les 10,45 h. ja érem a la reixa del Palacio de Buckingham, a fi de poder veure el cerimoniós acte de canvi de la guàrdia. Té com a hora d'inici oficial a les 11,30 tot i que els guàrdies comencen a arribar al so de la música a les 11,15, finalitzant puntualment a les 12,00 h. Un poc pesat, però vistós. 
Al palau ens va ser impossible accedir, ja que es precisava reserva anticipada.
El St. James Parck, està al costat del palau; és el més antic del parcs reials, posseeix un llac artificial ple d'aus, i la seua bellesa fa que t'oblides que estàs al centre de la ciutat. És curiós veure com els esquirols s'apropen a demanar cacauets.

Trafalgar Square.

Passem per The Mall, un carrer albereda, utilitzat per a les grans cerimònies nacionals, arribant a Trafalgar Square, una àmplia plaça on emergeix la columna de Nelson, i les escales que condueixen a la National Gallery.
És el principal museu d'art de Londres. Exhibeix només pintura europea de 1250 a 1900, amb una gran homogeneïtat en qualitat i varietat.
Destaca al meu entendre la pintura dels segles XVIII a XX, amb quadres de Van Gogh, Monet, Degas, Cézanne, Turner, encara que, como no!!, altres anteriors de Botticelli, Durero, Leonardo, Tiziano, Michelangelo, Caravaggio, Velázquez o Rembrandt, entre els que recorde.

Telephone i Big Ben.

 

 

Westminster Abbey.

Eixim satisfets i ens dirigim cap al palau de Westminster, també conegut com The Parliament. Tampoc ens és possible visitar. Està declarat per la Unesco des de 1987 com Patrimoni de la Humanitat i es troba situat a la ribera nord del riu Tàmesi.
És el lloc en el qual es reuneixen les dos cambres del Parlament del Regne Unit (La Cambra dels Lords i La Cambra dels Comuns). 
Continuem fins Westminster Abbey, església gòtica anglicana de la grandària d'una catedral,
lloc tradicional per a les coronacions i els enterraments dels monarques britànics i dels regnes de la Commonwealth.

Westminster Cathedral.

Pinta al Soho.

Acabem les visites entrant a Westminster Cathedral, temple principal de l'Església Catòlica a Anglaterra i Gal·les. D'arquitectura neo-bizantina, construïda per John Francis Bentley, amb un gran campanar i la torre de Sant Eduard, de 87 metres.
Per descansar un poc vam entrar a prendre unes pintes a un pub, al Soho. Zona xicoteta i multicultural del centre de Londres, famós pels seus nombrosos clubs, pubs, bars i resturants, així com pel principal barri gay de la capital.

                                                               ***Thursday, 12-9***

Vistes, des de London Eye.

Vistes, des de Tate Modern.

Combinant metro i bus arribem al London Eye, una sorprenent sénia de 135 m. d'alçària, inaugurada en març del 2000 després de 7 anys de construcció.
Ofereix unes vistes panoràmiques impressionants de la ciutat.
Amb una estructura de 10 tones, està composta per 32 cabines de vidre, amb una capacitat de 25 persones cadascuna.
Passegem per la ribera del Tàmesi, passant pel pont penjant Millenium Bridge, peatonal i fabricat en acer, que uneix el barri de Banckside i la City. Entrem al museu d'art modern Tate Modern. I continuem, passejant, i veient...

Tower Birdge.

 
Oxo Tower, Southwark Cathedral, City Hall (Ajuntament), Tower Bridge (pont llevadís).

Shard London.

Shard London (gratacels de vidre de 339 m., propietat de l'estat de Qatar).
Ens quedem sense poder entrar a Tower of London, perquè les cues són interminables i el temps no dóna per a tant. No podem veure les Joies de la Corona.
Observem el HMS London, destructor de la Royal Navy, que va participar a la Segona Guerra Mundial i a la Guerra de Corea.
Ens endinsem en la City, un dels més importants barris de negocis de tot Europa.

Saint Paul's Cathedral.

Dins de la City: el Gherkin (pepinillo) de Foster, de 180 m. 
Leadenhall Market, mercat de l'any 1881, un lloc molt freqüentat per treballadors de la City en acabar la jornada, qualsevol dia laboral.
The Monument, una columna dòrica de 61 m. d'alçària, que es troba a 61 m. d'on es va iniciar el Gran incendi de Londres, de 1666.
Saint Paul's Cathedral !!!!tancada a les 4 de la vesprada!!!!!, ho deixem pel proper viatge.

Hyde Parck.

Hyde Parck, amb més de 140 hectàrees d'extensió, és el parc més gran del centre de Londres, dividit en dos pel llac The Serpentine.
Allí estaven preparant la competició final del mundial de triatló.
De nou cap al centre, hem quedat amb Romina per a sopar. Abans pinta de cervesa a un pub del Soho.
Acabem sopant a Chinatown, i a casa....................Puffffffffffffff.

                             ***Friday, 13-9***
 

Highgate Cemetery - Karl Marx

Hui hem quedat a fer cadascun el que li vingués de gust. 
Letícia, mare i filla han triat tornar a Candem Market a comprar algunes cosetes, i jo, visitar la tomba de Carlos Marx, al Highgate Cemetery.
El dia estava una mica plujós i ha estat un passeig pel cementeri genial, entre mig d'una arquitectura funerària bellíssima. Certament és un lloc de pau i contemplació en una profusió romántica d'arbres, monuments i vida vegetal.

Candem Market.

  
Després a les 14 h. ens hem reunit a Candem, on també ha acudit Romina. 

Hem dinat ací, en un dels nombrosos llocs de menjar d'arreu del món, que hi ha.Un últim passeig pel centre, Oxford Street, unes quantes botigues, alguna pinta, i a casa.

Descans, Romina-house.

Dutxa, descans, sopar i a dormir.-
A les 3,15 de la matinada ens alcem, l'avió ix a les 6,30. Ens acompanya Romina fins a la parada de l'autobus que ens portarà a l'aeroport. Ens acomiadem. Han estat uns dies fenomenals. 
Arribem a casa sense incidències. A la vesprada cal anar a veure al Llevant.