L'ÚLTIM TRENET A LA MEDITERRÀNIA: 2016

dilluns, 27 de juny del 2016

Camí Sanabrés

Bifurcació Via de la Plata - Camí Sanabrés, en Granja de Moreruela (Foto: meua).

*****Per veure les fotos en format gran, cliqueu damunt d’una d’elles.*****

**Per llegir en altre idioma, seleccionar en Traductor**

**Para leer en otro idioma, seleccionar en Traductor**

Etapes Camí Sanabrés (Foto: web caminosantiago.org).
Aquest era el meu objectiu de l'any passat, que vaig haver de suspendre per la imminent arribada del meu primer nét en les dates que acostume a fer el Camí.
Enguany, després del seu primer aniversari i de la celebració del recital Pinazo en versos, em vaig encaminar a trepitjar els seus camins, les seues vies romanes, els seus itineraris de postes, els seus rierols, i a gaudir de la seua naturalesa, la seua bellesa i l'assossec de molts pobles pràcticament abandonats.

El Camí Sanabrés constitueix una continuació de la Via de la Plata, que a la seua arribada a Granja de Moreruela, es bifurca en dos. Un d'ells, el Sanabrés per Ourense, de 373 km., i l'altre que continua per Astorga per unir-se al Camí Francés.

Aquestes són les etapes en què he dividit el camí. Com sempre, unes curtes, altres menys curtes i algunes llargues, estil marató. Afortunadament el temps en aquesta ocasió ha estat el meu bon aliat, tan sols un lleuger plugim en l'etapa amb arribada a Santiago.

El Camí és així.

El Camí té un encant inefable com a alternativa de vida desarrelada (cada dia caus en un indret distint), un xic aventurera, oberta a sensacions imprevistes, a cares noves, exposada al tracte amb caràcters desconeguts... És una mena de paradigma de l’anti-estabilitat, de l’auto-marginació respecte del sistema, i de la recerca de les pures capacitats personals de supervivència, d’autoestima, d’amor, d’amistat, de companyonia i de voler veure la vida d’altra manera, encara que siga en un curt espai de temps.

(Vells Camins…El de Sant Jaume i el meu).

Sens dubte, intentaré tornar al Camí.

BON CAMÍ

diumenge, 26 de juny del 2016

PINAZO en versos, recital poètic amb música i imatges

Portada llibre de mà, dibuix original d'Ignacio Pinazo, cedit per la Casa Museu Pinazo.

*****Per veure les fotos en format gran, cliqueu damunt d’una d’elles.*****

**Per llegir en altre idioma, seleccionar en Traductor**

**Para leer en otro idioma, seleccionar en Traductor**

Encara que sigues "l'últim trenet", no cregues que m'he oblidat de tu, però certament des de l'última entrada, de gener passat, és que no he tingut ocasió de passar per ací.

Motius: Pinazo en versos (adoneu-vos que s'escriu igual en castellà que en valencià), un recital poètic amb música i imatges, organitzat pel Taller d'Història Local de Godella, per mitjà de Francesc Arnau i Chinchilla i, jo mateix.

Declaració Any Pinazo a les Corts Valencianes.

Tot va començar allà per l'octubre del passat any, quan les Corts Valencianes van declarar 2016 com l'Any Pinazo, i es van convocar, per part del Taller d'Història, reunions amb els diferents col·lectius culturals del poble i particulars interessats, per tal d'elaborar un dossier d'actes commemoratius. Els tres mesos anteriors a l'esdeveniment han estat de veritable bogeria.

Entrevista a Ràdio Godella.

Assistència a totes les reunions; contactar amb els poetes; amb els músics; amb el presentador; amb la tècnica en audiovisuals; aconseguir el compromís de col·laboració de tots ells, que certament va ser molt fàcil; donar-li forma al recital; poetes que proposaven cançons; músics que feien els seus arranjaments o proposaven altres.
Establir un ordre d'actuació; col·laborar en la recerca d'imatges; reunions amb la Regidora de Cultura de l'Ajuntament; demanar diversos pressupostos per al llibre de mà; fer el llibre de mà per lliurar al recital.
Entrevistes a les ràdios de Burjassot i Godella, confecció del cartell (Letícia García); dissenyar invitació; fer sobres; repartir-los un per un; apegar cartells; potenciar la notícia a les xarxes socials; assumir que anàvem a coincidir amb la festa del Corpus i les comunions; acoplar horaris; assaigs; proves del llibre de mà; canvis i rectificacions de poemes d'última hora.
I si, damunt, a tot això li uneixes el caràcter de Francesc i meu, de voler fer les coses gairebé a la perfecció, com deia ... va ser, pura bogeria.

Comencem...

Fins que, per fi, va arribar el dia... i la bogeria, va continuar present.

Esmorzar per fer pinya; assaig al Capitolio; música, so, imatges; distribució a l'escenari; comprar beguda i gel per als implicats en acte; dinar; que no se t'obliden els llibrets i les entrades, gratuïtes eh !!!; roba; contactar amb la tècnica municipal de so i llums; amb el responsable de premsa de l'Ajuntament per les fotos i el vídeo.

I després de 15 minuts de cortesia, que certament no va gens amb nosaltres, va començar l'espectacle...

Ací estem totes i tots.

No detallaré el desenvolupament del recital, perquè Francesc Arnau, al seu blog "Noves llunes", ho ha fet de manera genial i jo vaig ha aprofitar-me d'això, amb el su permís, és clar, deixant-vos ací els enllaços a les seues magnifiques cròniques:

http://novesllunes.blogspot.com.es/2016/06/pinazo-en-versos-i-la-gestacio.html

http://novesllunes.blogspot.com.es/2016/06/pinazo-en-versos-ii-el-desenllac.html

Vull deixar patent el meu enorme agraïment a Francesc Arnau, "el meu amic de l'ànima", amb qui he treballat colze a colze per poder aconseguir un recital especial i molt digne, cosa que sembla hem aconseguit o almenys a nosaltres ens ha quedat aquesta sensació .

També a Dori Palència, Antonio M. Herrera, Eduard Marco, Carles Cano, Nerea Sanfélix, José A. Ferrando, Salvador Caballer, Cèsar Vercher ... Tatiana Prades, Núria Torres, Pau Molins, Jordi Coll ... a les nostres estimades esposes per permetre'ns llevar-lis tant de temps per a l'organització del recital, i al Taller d'Història Local de Godella per confiar en nosaltres.

Gràcies a totes i tots.

I pels que no vau poder assistir al recital ací teniu l'enllaç amb el llibre de mà:

http://www.youblisher.com/p/1455823-PINAZO-EN-VERSOS/

SALUT I POESIA

dimarts, 19 de gener del 2016

VAREKAI - Cirque du Soleil.

*****Per veure les fotos en format gran, cliqueu damunt d’una d’elles.*****

**Per llegir en altre idioma, seleccionar en Traductor**

**Para leer en otro idioma, seleccionar en Traductor**

El passat cap de setmana, Cirque du Soleil, originari de Canadà, el més prestigiós circ del món, va arribar a València per presentar el seu espectacle VAREKAI.

En aquesta ocasió van canviar les seues cèlebres carpes pel recinte de Fira València, on vaig tindre la sort de poder assistir i gaudir de la seua última funció.

La paraula Varekai significa "en qualsevol lloc" en la llengua romaní parlada per les persones d'ètnia gitana del món. Escrita i dirigida per Dominic Champagne, estrenada a Montreal el 2002, aquesta producció ha visitat ja 130 ciutats de 23 països diferents al voltant del món i ha congregat a més de deu milions d'espectadors. Es preveu que s'estiga representant fins a 2018.

El director artístic d'aquesta gira, Michel Smith, que en els últims anys ha estat al capdavant de "Michael Jackson ONE", explica que l'obra està relacionada amb una vivència molt personal del seu director, qui va caure d'una altura de sis metres i es va trencar les cames. "Es va plantejar llavors, què passa quan tot el que saps fer no pots desenvolupar-ho perquè estàs impedit. I, els altres no et veuen vàlid per fer allò mateix que feies ".


Foto: (Eva Máñez-Valencia Plaza).

Cent persones, entre tècnics i artistes, participen en tot l'espectacle, per al qual s'utilitzen aproximadament 600 elements de vestuari entre vestits, perruques, complements, accessoris, sabates o barrets. 6 persones fan servir unes 250 hores setmanals en mantindre a punt tot això.

Malgrat aquestes xifres, no hi ha res a l'atzar en aquesta particular història en la qual el moviment és constant. Tot està mesurat.