Albades i esmorzar amb "Apa".

Fotos: Premsa, Ajuntament de Godella.

*****Per veure les fotos en format gran, cliqueu damunt d’una d’elles.*****

**Per llegir en altre idioma, seleccionar en Traductor** 

Nit d'albades al carrer Ample, dins de les festes patronals del poble. 

Vicenta Arnau i la Comissió voluntària de Sant Antoni 2014 han muntat una xicoteta casa del sant, en honor del benvolgut Toni Albert. 

Després de les magnífiques actuacions, com sempre, d'Apa, Teresa, Tatiana, el versador Josemi, i els músics que els acompanyen, Apa llança un mirada, allà a la taula que teniem muntada a la porta del meu amic Ximo Pont. Intercanvia paraules amb Josemi, i mitjançant l'albada de torn, ens deixa caure que la colla teníem pendent celebrar un esmorzar.

Davant l'afront rebut, encara que el tema era només posar data, i com a bons negociadors en aquests temes, ràpidament, proposem el celebrar-ho al sendemà, més... no pot ser, compromisos del mestre. Doncs el diumenge, val?, perfecte!.

Javi i jo. (Foto: Elisa Pont).

Apa i Francesc. (Foto: Elisa Pont).

Amb la puntualitat que es necessita per a aquests casos, sense intervals excepte els "bon dia", passem a la cuina, i ràpidament a l'esmorzar.
El menú era: Bacallà fregit amb pebrots verds, un parell d'ous fregits i unes talladetes de cansalada. Tot regat amb un bon vi, cervesa i un poc d'aigua. Fruita. Cafè, licors, i de dolç, coques fines fetes per Letícia.

Apa i Empar. (Foto: Elisa Pont).

A la sobretaula, Apa que havia portat de companya a la seua guitarra, va improvisar música i cant per a una albada, que havia escrit Francesc Arnau, amb referència al carrer Ample.

A continuació ens va delectar amb unes quantes cançons de collita pròpia, fent-nos gaudir d'un moment molt agradable. 

Ximo Pont. (Foto: Elisa Pont).

I tot va acabar amb la proposta, per a la pròxima cita, d'un gaspatxo que s'encarregarà de cuinar Apa, que segons ell és la seua especialitat. Esperem comptar en aquesta ocasió amb Teresa i poder compartir molts moments més com aquest.

 Elisa Pont va muntar un xicotet vídeo recollint la reunió, que ací vos ho deixe.






 

CARCASSONNE, Lyon, Collioure. (1/3)

Aprofitant que Elisa, filla dels meus amics Empar i Ximo, està a Lyon, cursant els seus estudis de periodisme dins del programa ERASMUS...,(acrònim del nom oficial en anglès European Region Action Scheme for the Mobility of University Studens, creat per coincidir en el seu honor, amb el nom en llatí del filòsof, teòleg i humanista Erasmo de Rotterdam. Programa concebut al 1987 per iniciativa de l'associació estudiantil AEGEE (Franck Biancheri) i politicament recolzada per Jacques Delors, François Mitterrand i Felipe González).
..., i que la meua esposa Letícia en diferents ocasions havia expressat el seu desig per visitar Carcassonne, ens aproparem els seus pares i nosaltres, (1000 km.), a fer-li una visita els passats dies 1 al 5 de maig.

Porte Narbonaisse, (Foto: meua).

Amb la puntualitat acordada, a les 6 del matí, vam posar marxa a França. Horroroses les tarifes de l'autopista, així com la de l'àrea de servei on vam parar a desdejunar-se. Bé, ací va ser el preu i també la qualitat.

L'esmorzar va ser altre cantar, ens vam eixir de l'AP-7 i vam parar en un poblet anomenat Sant Gregori, a la Vall de Llémena, Girona. Va estar molt bé.

Després, passar la frontera i a Carcassonne.

Entre les dos muralles, La Cité, (Foto: meua).

A migdia ja estavem a l'hotel, ens havíem donat una reconfortant dutxa i anàvem pujant cap a la Cité Mediévale.

Carcassonne és una comuna francesa situada al sud-est de França, al departament de l'Aude, i a la regió del Llenguadoc-Roselló. Es coneguda per la seua ciutat fortificada d'arquitectura mitgeval, que va arribar a uns extrems tals d'estat ruinós que el Govern francés va considerar el demolir les muralles. Gràcies a les campanyes per a presevar-la com a monument històric, liderades per l'historiador Jean-Pierre Cros i l'escriptor Prosper Mérimée, fou restaurada al segle XIX per Viollet-le-Duc, i declarada Patrimoni de la Humanitat de l'UNESCO des de 1997.

Porta d'Aude, (Foto: meua).

Basilique Sant Nazaire, (Foto: meua).

La fortificació consisteix amb una doble anella de muralles i 53 torres, i per accedir cal travessar un pont llevadís.

També una basílica on conviuen els estils romànic i gòtic, i un castell.

La ciutat és famosa, entre altres coses, per ser la seu principal dels Càtars o Bons Homes, cristians que promovien el retorn als valors originals de la religió i el vot de pobresa, i que van ser massacrats per l'església.  

 

Pont Vieux i riu Aude,  (Foto: meua).

No vam deixar de prendre cassoulet, plat típic de la zona fet en cassola de fang i que porta d'ingredientes: fesols, un poc de cansalada i carn d'ànec.
També vam veure el Canal du Midi, part del Canal dels dos mars, un conjunt de vies navegables que permeten l'unió del Mediterrani i l'Atlàntic.
La part de la ciutat baixa no ens va agradar, tot i que reconec que tampoc vam possar molt d'interés a visitar-la detingudament, només vam donar unes voltes amb el cotxe.

Àrea de combats a cavall, La Cité (Foto: meua).

Dama Carcas, entrada a La Cité

Quan la foscor es va apoderant dels carrers, la gent ja abandona la ciutat, i les botigues i els bars comencen a tancar, és el moment de prendre una bona cervesa o un vi, i gaudir deixant-te transportar a altres temps. Temps de arquers, de combats a cavall, de llances, de escuts, d'escales, de calderes d'oli bullint, de llances, de amors...

Amors, a La Cité, (Foto: meua).

BON VOYAGE, continuem a Lyon, al 2/3.