Carcassonne, Lyon, COLLIOURE. (3/3)

Collioure. 

***Per veure les fotos en format gran, cliqueu damunt d'una d'elles. (Fotos: meues)***

Ahir a la nit, després de l'intens recorregut turístic i d'una més que merescuda dutxa, vam sopar al pis d'Elisa. Allà a la mitjanit ens baixàrem a carregar al cotxe, les bosses que ens haviem de portar cap a casa, i tot seguit a dormir. Hui estava previst eixir a les 6 h. del matí.

Castell, església i campanar, Collioure.

I així hem fet, a l'hora prevista hem posat camí de tornada a Godella.
Uns 485 km. ens separaven de Colliure; només una parada, i sobre les onze ja estàvem al nostre primer destí.
Un poblet d'uns 3000 habitants, a la comarca del Rosselló a escasos 30 km de la frontera espanyola, on s'ajunten les aigües de la Mediterrània i les roques dels Pirineus. 
Ens ha costat Déu i ajuda el trobar aparcament, estava abarrotat, al final després de mitja hora ha estat possible a les afores del poble, i no molt ben aparcat.
Un poc massa de turisme intensiu.
El blau intens de la seua mar i el cel va atraure els pintors del color pur, que van ser els fauvistes de principis del segle XX.
Derain, Braque i Matisse. Així com Picasso.
En un temps, Colliure, era conegut sobretot per la pesca de l'anxova, comptava amb 8oo pescadors, hui només queden dos fàbriques de conserves i venda. Diuen que per estar segur d'assaborir autèntiques anxoves del terreny hi ha que esperar a la tardor.

Port, Collioure.

Platja, Collioure.

Collioure.

Punt de vista, Collioure.

El moment de l'esmorzar/dinar ha estat curiós. No hem pogut esmorzar perquè a les 11,30 h. estaven preparant el dinar, i ens hem hagut d'esperar fins les 12 h. en punt per a poder fer ho. ! No recorde haver dinat a aquestes hores, mai !.
Hem donat un xicotet passeig i després ens hem acostat al cementeri.                     
                                                        

Tomba d'Antonio Machado.

 

 

Y cuando llegue el día del último viaje......

El cementeri està molt a prop del centre del poble. Allí reposen els cossos de l'escriptor i  poeta Antonio Machado i de l'artista plàstic Balbino Giner.
Dos genials artistes que van haver de fugir a l'exili, com tants altres en aquells temps, per qüestions ideològiques.
La tomba d'Antonio Machado es sumament senzilla, però fàcil de trobar per les restes dels homenatges que se li tributen, i perquè la bandera republicana sempre cobreix part d'ella.   
La seua mare que va morir tres dies després que ell, també està enterrada allí.
En la llosa figura una placa amb les estrofes finals del seu poema Retrato.     

Ací el vídeo del programa Retratos, de Canal Sur, dirigit per Paco Cervantes l'any 1994, amb entrevistes a J M Caballero Bonald, escriptor i poeta, Alfonso Guerra, polític, Miguel Moreno, cronista de Sòria, i Leonor Machado, una de les seues nebodes. 

I dos vídeos més, el primer que conté el disc Dedicado a Antonio Machado, poeta, que va compondre Joan Manuel Serrat, amb 10 poemes musicats a l'any 1969.

El segón, la cançó Proverbios y Cantares, que va musicar Paco Ibáñez, cantada a l'Olympia de París.

A escasos 15 metres es troba l'original tomba de Balbino Giner, amb dibuixos a la llosa reflex del seu art.

Tomba de Balbino Giner.

En ella es pot llegir 
* Artiste peintre (Pintor),
* Gran Prix de Rome pour L'Espagne 1934, pel premi que li van concedir a Roma.
* València 1910  -  Collioure 1976, Llocs i dates del seu naixement i la seua mort.
* Balbino Giner.

Per saber d'ell vos deixe l'enllaç de la fenomenal crónica que en el seu dia, amb motiu d'una conferència al Saló Social del Casino Musical de Godella, de D. Vicent Senent, profesor especialista en Història de l'Art i membre del Taller d'Història Local de Godella, va fer el meu amic Francesc Arnau, al seu blog L'espill de l'orb. 
Cliqueu damunt el ressaltat !!!

I si esteu més interessats, ací teniu un parell d'enllaços.

El primer és del programa VAP - Viure al País, de la France-3 TV, Midi-Pyrénées. Presentat per Elsa Panadès i amb entrevistes a Vicent Madramany, director del Centre d'Art Contemporàni de Perpignan, Balbino Giner, el seu fill, el seu amic Jojo Pous, i les seues amigues Monica i Gisela Bellsolà. És més que interessant

http://midi-pyrenees.france3.fr/viure-al-pais-occitan-catalan/index.php?page=article&numsite=6392&id_rubrique=6524&id_article=14576      (copieu l'adreça al vostre buscador)

El segón és d'una exposició al Centre du Art Contemporani, de Perpignan, celebrada en abril 2010.


Encara ens quedava una xicoteta escala que fer. Calella. Allí ens esperava Joyce, una jove de Rotterdam que vaig conèixer al Camí de Sant Jaume, de 2006, però que vaig perdre el seu rastre en acabar l'etapa de Ponferrada.
L'any 2010 buscant informació a internet de les obres Ulises i Finnegans Wake, de l'escriptor irlandès James Joyce, casualment em va aparèixer una referència al seu nom i vam poder establir de nou contacte.
Vam estar al voltant d'una hora, prenent uns cafès, comentant i recordant. I ja definitivamente sense cap incidència, a casa.

Amb Joyce, Lieke, Alberto. Rest. Mencía, Ponferrada.

                                                                             
                                                                      

Moments a l'estudi de Vicent Castillo

El meu amic, Francesc Arnau, està tractant d'aconseguir la col·laboració de diversos artistes de Godella, per il·lustrar el llibre del I Festival Internacional GOdePOESIA, que recull els poemes guanyadors.
Un llibre que, per motiu de les retallades, arribarà amb quasi un any de retard. Queda ben clar que els politics quan els interessa presumeixen del tema cultural, però si cal retallar, la cultura és la primera a patir les conseqüencies.

Havíem quedat amb Vicent Castillo, al Casino Nou de Godella, per apropar-nos al seu estudi i veure algunes de les seus obres que pogueren ser utilitzades per a tal fi. Amants com som de la puntualitat, i un cop acomiadat el dol en el soterrar de la Sra. Rosa Segura, a les 12 en punt ens vam reunir.
El seu estudi és al carrer Major, a escassos 30 metres de l'església, en un pis d'escaleta, amb un balcó i una claraboia que permeten l'entrada de llum natural ideal per plasmar el seu art.

De més jove tenia passió per la música, característica que encara s'olora en l'estudi pels discs de vinil d'òpera i pels compactes de cantautors de l'època de la Cançó.
Impressionat per les pintures del seu oncle Balbino Giner, del que posseeix un quadre genial 'Deportats a Bata', va començar a dedicar-se a la pintura amb uns quadres que imitaven l'estil del seu idolatrat Balbino.
Posteriorment es va adonar que era capaç de plasmar qualsevol motiu en el llenç, amb una qualitat fotogràfica d'alta precisió..., va començar amb el Hiperrealisme.

 Amb ell, els seus millors quadres, l'últim, un oli sobre taula de la figura del papa Benet XVI, de 1,85x90, ubicat en l'actualitat al cambril de la Mare de Déu de la Basílica de Valéncia.

Benet XVI, a punt de dimitir, no com altres

Hui en dia, pateix una lesió al braç que li impideix plasmar el perfecte traç, però està tornant a pintar, amb una incursió a la mitologia grega d'excel·lent resultat.
Posseeix gran quantitat de material biogràfic, així com de les seus exposicions i premis, encara que de moment no ha donat el pas per a catalogar i posar-ho en la xarxa.

Va ser una hora i mitja intensa, penetrant, profunda, molt agradable i d'entusiasme, a la que amb seguretat va faltar rematar amb un dinar i una bona sobretaula. En això estem ara.
Pinzellades, materials, Josep Renau, cartellisme, Antonio López, hiperrealisme, Monet, Manet, Renoir, impressionisme, Museu d'Orsay, Florència, Museu dels Uffizi, les quatre estacions de Botticelli, el treball en cadena i l'artístic, van ser temes de conversa entre d'altres, en fi, un plaer.

I un parell d'anècdotes: Estant pintant en el seu anterior estudi, que era una planta baixa, els xiquets quan el veien pintar els objectes de vidre, es bolcaven en fer-li preguntes de com era capaç d'aconseguir aquest efecte. Ell no sabia com explicar-ho, només que li eixia de dins.
L'altra, les seues eixides a pintar a l'aire lliure, sol o acompanyat dels seus amics Bronchú o Lluna, sempre acababen d'una manera una mica caòtica, pel que va abandonar aquesta práctica.

Aquests son quadres presentats a diverses exposicions de Godella.

El retrat en les coleccions de Godella - 2001

100 anys de pintura de paisatge a Godella - 2003

Espai propi - 2012