Afavorisca el déu dels vents, el velam del teu vaixell.

Afavorisca el déu dels vents, el velam del teu vaixell... (Foto: Internet).

*****Per veure les fotos en format gran, cliqueu damunt d’una d’elles.*****

**Per llegir en altre idioma, seleccionar en Traductor** 

Hui, dimarts 5 de novembre, la meua estimada filla Letícia, es convertirà en una emigrant més , o en una parada menys, segons qui faça l'observació, jo, o la merda del govern espanyol. Un fet que, malauradament, está passant ja a massa famílies. Després de diversos plantejaments, ha d'emigrar a la recerca d'un futur, que ací, on ha nascut i crescut, no ha pogut trobar, encara que confiem que siga passatger.

Em fot...en fot molt, veure que s'ha d'anar a l'estranger a la recerca d'alguna ocupació que li done vida, que la rescate dels dies nefastos sense res a fer; veure-la farta d'enviar curriculums i de no rebre respostes, d'escoltar com els maleïts politics presumeixen de que tot va fenomenal, mentre l'atur segueix creixent (87.028 acabe d'escoltar), a tots els nivells, (en els de la seua edat, més del 50%). I fastiguejada de la reforma laboral, que l'únic que ha aconseguit ha estat l'acomiadament elevadíssim de treballadors, i inculcar la por a la resta, per aixi poder aprofitar-se'n per l'angoixa de perdre la faena.  

 Ella sap que a casa va ha tindre sempre tot el possible, però és natural que tampoc vulga veure's en aquesta situació sine die, perquè el que desitga veritablement és poder llaurar-se un futur pel seu compte.

Exposició fotográfica concurs calendari Godella. (Foto: meua).

Vinyeta de "El You" a la revista Els Gorrons.

Jo, que he fet totes les vagues que s'han convocat en el meu sector; que he lluitat i aconseguit abolir la jornada partida; que he donat suport a vagues d'altres sectors només per solidaritat; que he fet tot el possible contra la mobilitat geogràfica i contra els essencials drets humans dels treballadors; que el sou que he rebut m'ho he guanyat sempre amb més que suficiència, ara, en veig inmers en qué l'emigració entra a casa nostra.

Jo creia, (ignorant de mi) que l'estat de benestar tan anunciat per la classe política, anava a portar una època de placidesa i de treball per a tots. Em dol haver lluitat per una democràcia i uns drets socials, que ara en dos tacades se'ls han polit, tornant a aquells temps del blanc i negre, que millor no recordar, però que tornen a aparèixer. 

Praia das Catedrais. (Foto: meua).

Imagine que la meua part de responsabilitat tindré per no haver seguit amb la meua lluita, i des d'ací demane perdó als joves de hui en dia. Encara que no vull carregar amb el mort de la meua culpabilitat, perquè sóc conscient que la participació ciutadana ens ha estat de tal manera controlada pel bipartidisme d'estat, que ha fet impossible poder canviar les normes perquè veritablement visquérem en època real.

Catedral de Santiago. (Foto: meua).

Ni sóc polític, ni vull ser-ho. Simplement sóc ciutadà. El que es fica polític és perquè vol i que no crega que per això té més drets que qualsevol.

Jo també he tingut els meus, al llarg de quasi 44 anys de treball per compte alié, i no he sortit enriquit d'això; i he treballat amb molts milions entre mans i mai se m'ha pegat un cèntim, per tant si jo no m'he lucrat de la meua faena, i mai he robat un cèntim, ni he defraudat una pesseta, els polítics no tenen perquè fer-ho.

Han sigut massa anys de bombolla inmobiliària, de pujades d'impostos, de pilotades urbanístiques, de voler fer diners de forma rapidíssima i a costa del que fóra, d'exagerar pressupostos i factures, de camuflar despeses, de dedicar-se a la política només per a folrar-se, que ens estafen els bancs i que paguem damunt nosaltres els seu rescat, que es riguen de nosaltres, els del mateix circ amb diferents pallassos.

Alguns, fills de puta, dels polítics diuen que els joves de hui són una generació perduda, d'irresponsables i sense amor pel treball. !! Ells si que reuneixen aquestes condicions, i malauradament ens governen ¡¡. Sempre he odiat a la gent que ha carregat contra els joves, fent-los culpables de tot el que passa, oblidant que ells també van passar per aquesta etapa, encara que segons sembla la seua moral és totalment diferent.

Westminster Palace. (Foto: meua)

Sé que la meua filla serà serà feliç allà on siga, perquè sé que té agalles per aconseguir-ho, i espere que en un curtet termini, torne a casa per a poder llaurar el seu futur a la terra que la va veure nàixer.

Tot i així ens va a suposar moltes hores de patiment, de no poder conciliar el son, de frustració, de llàgrimes visibles, i de llàgrimes silencioses, aquelles que ens fa un poc de vergonya que altres detecten.

La tecnologia virtual ens va a possibilitar la trobada virtual, però ja ho diu la paraula "virtual", ni el face, ni el whassapp, ni el Skipe, ens podran acontentar, com nosaltres voldríem, però...

I per a tu, filla, unes estrofes del cèlebre poema de José Agustín Goytisolo - Palabras para Júlia -,  que ha estat cantat per Paco Ibáñez i Mercedes Sosa, entre d'altres.

La vida es bella, ya verás

como a pesar de los pesares

tendrás amigos, tendrás amor.

Otros esperan que resistas

que les ayude tu alegría

tu canción entre sus canciones

Nunca te entregues ni te apartes

junto al camino, nunca digas

no puedo más y aquí me quedó.

I un altre poema que m'encantaria que llegires, si en algun moment et vol vèncer la solitud.

Boda d'Andrés. (Foto: meua).

 

No te rindas

Mario Benedetti

No te rindas, aún estás a tiempo

de alcanzar y comenzar de nuevo,

aceptar tus sombras, enterrar tus miedos,

liberar el lastre, retomar el vuelo.

No te rindas que la vida es eso,

continuar el viaje,

perseguir tus sueños,

destrabar el tiempo,

correr los escombros y destapar el cielo.

No te rindas, por favor no cedas,

aunque el frío queme,

aunque el miedo muerda,

aunque el sol se esconda y se calle el viento,

aún hay fuego en tu alma,

aún hay vida en tus sueños,

porque la vida es tuya y tuyo también el deseo,

porque lo has querido y porque te queremos 

Porque existe el vino y el amor, es cierto,

porque no hay heridas que no cure el tiempo,

abrir las puertas quitar los cerrojos,

abandonar las murallas que te protegieron.

Vivir la vida y aceptar el reto,

recuperar la risa, ensayar el canto,

bajar la guardia y extender las manos,

desplegar las alas e intentar de nuevo,

celebrar la vida y retomar los cielos,

No te rindas por favor no cedas,

aunque el frío queme,

aunque el miedo muerda,

aunque el sol se ponga y se calle el viento,

aún hay fuego en tu alma,

aún hay vida en tus sueños,

porque cada día es un comienzo,

porque esta es la hora y el mejor momento,

porque no estás sola,

porque “nosotros te queremos”

Nadal, a casa. (Foto: meua).

         Que tingues molta sort !!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Et volem............mmmmooooolllltttttttt.

 

London Experience (in seven days, without stopping).

Hyde Parck.

*****Per veure les fotos en format gran, cliqueu damunt d’una d’elles.*****

****Totes les fotos són de Letícia's i meues****

**Per llegir en altre idioma, seleccionar en Traductor**

Piccadilly Circus.

The National Gallery.

***Saturday, 7-9***

Teniem una invitació pendent, de Romina i Pierre, per conèixer Londres, i hem aprofitat aquesta setmana per a visitar-los.

A les 13 h. aterràvem a Stansted, comtat d'Essex, a uns 50 km. de la capital. 

Després de reunir-nos amb Romina, allotjar-nos a casa seua i dinar, a la vesprada vam anar a recollir Pierre al centre comercial Westfield, on treballa. 

Compràrem la targeta Oyster per poder desplaçar-se per tot Londres amb el metro (The Tube - Underground) i el bus, de manera fenomenal.

Big Ben.

London Eye.

Vam estar passejant per Oxford Street, un dels grans carrers de Londres, amb més de 300 botigues; per Picadilly Circus, una intersecció de carrers coneguda per les seues grans pantalles de vídeo i els seus cartells publicitaris de neó, així com per la font en memòria de Shaftesbury i l'estàtua d'Eros; per Chinatown, barri xinès que es troba al Soho, amb molts restaurants i altres empreses xineses. 

Des d'allí, cap a les places de Leicester Square i Trafalgar Square. Tenint  l'ocasió de veure també il·luminats: The National Gallery, el Big Ben i el London Eye.

Paelleta londinense.

The Candem Market.

***Sunday, 8-9***

Hui teniem previst fer paella, Pierre se'n va demà a Itàlia de vacances amb la seua família. Així ho hem fet, encara que el resultat sabíem que no anava a ser l'idoni, reconèixer que no ha estat malament, (l'arròs és molt agraït).

Per la vesprada, a Candem Market. Un mercat diferent, insòlit, extravagant, amb un esperit tant dels anys 60/70, com modern... com vintage... com rockero... com metalero, on es poden apreciar mil maneres de viure la vida.

Sembla que va ser al 1974 quan un grup de hippies van muntar el primers llocs de venta. Hui es diu que hi ha al voltant de 500 botigues, on es pot trobar tot el que busques.

A la zona exterior hi ha una gran selecció de llocs de menjar ràpid, de molts països, a preus molt assequibles.

Stables Market, Candem.

Candem High Street.

Al carrer principal, Candem High Street, els edificis són de rajola i de molts colors, i a les seues facanes pots veure un avió cap per avall, unes sabatilles gegants, un drac també gegant, o uns pantalons o el que menys t'imagines.

Una part del mercat és un antic estable reconvertit en tendes. Destaca Cyberdog, de roba futurista.

 *** Monday, 9-9***

El dia ha eixit plujós, pel que canviem itinerari turistic. Hui toca, principalment,  museus.

Kensington Palace.

Tot i que, hem començat per un palau; el de Kensington, residència de monarques britànics des de finals del segle XVII.
On va nàixer la Reina Victòria i va albergar a la princesa Diana des de 1981 fins a la seua mort.
Posseeix uns fantàstics jardins que van a unir-se amb els de Hyde Parck.  
Situat als jardins es troba el Albert Memorial, un ostentós templet de uns 53 m. d'altura, d'estil neogòtic. Té un recarregat sostre amb l'estàtua del príncep Albert. En els cantons de la zona exterior hi ha escultures al·legòriques a l'agricultura, el comerç, enginyeria i manufacturació; i quatre grups més que representen Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica, a més d'altres quasi 200 figures. Des de ací ens acostem al Royal Albert Hall, sala de concerts molt coneguda perquè acull els concerts d'estiu Proms i per les més de 350 representacions anuals de tot gènere artístic. 

Després el Sciencie Museum; actualment conté uns 300.000 objectes, entre els quals destaquen: la locomotora a vapor Stephenson, el mòdul de comandament de l'Apolo X, i àmplies col·leccions de ciència, tecnologia, indústria i medicina.

Batalla del Puig. V i A Museum.

                                                                                         I de nou, un altre museu, el Victoria i Albert Museum. Es crea el 1852 i actualment està considerat el museu d'arts decoratives més gran del món i un dels més actius quant a exposicions i activitats culturals. Les seues sales mostren obres de ceràmica, vidre tèxtils, plateria, joies, mobiliari, escultura, pintura, fotografia...d'Europa, Amèrica del Nord, Àsia i el nord d'Àfrica.

Natural History Museum.

Tenia interès a veure el retaule on es troba La batalla del Puig. de l'artista d'origen germànic Marçal de Sax i em va costar Déu i ajuda trobar-lo. Per si algú repeteix

Harrods, Brompton Road.

experiència, sapigueu que està a la sala dedicada a Rafael - 48a.
Al mateix carrer, el Natural History Museum, amb unes extenses col·leccions de botánica, mineralogia, entomologia, zoologia i paleontologia (amb un enorme diplodocus a l'entrada de l'edifici).
I com no, els grans magatzems Harrods, propietat de la família reial de Qatar, abans de Mohamed Al-Fayed. Amb uns preus, on els posava, d'una altra galàxia, que per a butxaques normals només conviden a poder comprar souvenirs. Moltes dones musulmanes i àrabs amb bosses repletes, fotre, amb el petroli i el gas.

Regent Street.

                          ***Tuesday, 10-9***
Tenim quasi controlades les línies del "The Tube". Hui fins a la parada de Oxford Circus, i des d'ací a passejar pel centre.
Regent Street, molt important carrer comercial amb prop de 75 botigues insígnia internacionals, on els llums de Nadal formen part d'una tradició londinenca amb l'encesa cada any per part d'una celebritat.
Carnaby Street, carrer amb tendes de roba de tipus més modern, es va fer molt popular amb la dècada dels 60 perquè habitualment la visitaven els grups de moda (The Beatles, Rolling Stones, Smalle Faces).
Entràrem en Hamleys, una tenda de joguets de 7 plantes per a xiquets, però on els majors retroben sensacions de la infància. També en M i M's Word, diuen que és la més gran del món, amb 4 plantes dedicades en exclusiva als famosos cacauets recoberts de xocolate de desenes de colors, a més d'un extens merchandising.

Covent Garden Market.

Ens dirigim al barri de Covent Garden, on destaquen un preciós mercat, una plaça plena d'artistes de carrer, i la Royal Opera House.

Després de dinar, British Museum, les seues col·leccions abasten camps diversos del saber humà, com la història, l'arqueologia, l'etnografia i l'art.

Pedra de Rosetta.

Té antiguitats i obres: orientals, egípcies, gregues, etrusques, romanes  i europees. 
La secció de l'Antic Egipte, és la més important del món després de la del Museu Egipci del Cairo, encara que existeix la polèmica sobre l'obtenció de certes obres, ja que molts sectors ho consideren expolis.
Es troba també la Pedra de Rosetta, de granit negre, d'uns 760 kg., en la que apareix inscrit un decret publicat a Memfis en l'any 196 a.C. en nom del faraó Ptolomeo. Tres escriptures diferents (jerogfífic egipci, demòtica i grec antic), que presenten el mateix contingut, van fer possible l'enteniment modern del jeroglífics egipcis.

Westminster Palace i Big Ben.

La resta de la vesprada, passejant per la ribera del Támesis, pel London Eye, per Westminster Palace.
Havíem quedat amb Romina per sopar, i vam anar cap a Notting Hill, un districte cosmopolita especialment conegut tant pel seu mercat de Portobello, pel seu anual Notting Hill Carnival del mes d'agost i per la pel·lícula del mateix nom protagonitzada per Julia Roberts.
Vam acabar sopant al barri, en Pizza Metro, i com el seu nom indica, una pizza de la mateixa llargària.

Canvi de guàrdia.Buckingham Palace.

St. James Parck.

***Wednesday, 11-9***
A les 10,45 h. ja érem a la reixa del Palacio de Buckingham, a fi de poder veure el cerimoniós acte de canvi de la guàrdia. Té com a hora d'inici oficial a les 11,30 tot i que els guàrdies comencen a arribar al so de la música a les 11,15, finalitzant puntualment a les 12,00 h. Un poc pesat, però vistós. 
Al palau ens va ser impossible accedir, ja que es precisava reserva anticipada.
El St. James Parck, està al costat del palau; és el més antic del parcs reials, posseeix un llac artificial ple d'aus, i la seua bellesa fa que t'oblides que estàs al centre de la ciutat. És curiós veure com els esquirols s'apropen a demanar cacauets.

Trafalgar Square.

Passem per The Mall, un carrer albereda, utilitzat per a les grans cerimònies nacionals, arribant a Trafalgar Square, una àmplia plaça on emergeix la columna de Nelson, i les escales que condueixen a la National Gallery.
És el principal museu d'art de Londres. Exhibeix només pintura europea de 1250 a 1900, amb una gran homogeneïtat en qualitat i varietat.
Destaca al meu entendre la pintura dels segles XVIII a XX, amb quadres de Van Gogh, Monet, Degas, Cézanne, Turner, encara que, como no!!, altres anteriors de Botticelli, Durero, Leonardo, Tiziano, Michelangelo, Caravaggio, Velázquez o Rembrandt, entre els que recorde.

Telephone i Big Ben.

 

 

Westminster Abbey.

Eixim satisfets i ens dirigim cap al palau de Westminster, també conegut com The Parliament. Tampoc ens és possible visitar. Està declarat per la Unesco des de 1987 com Patrimoni de la Humanitat i es troba situat a la ribera nord del riu Tàmesi.
És el lloc en el qual es reuneixen les dos cambres del Parlament del Regne Unit (La Cambra dels Lords i La Cambra dels Comuns). 
Continuem fins Westminster Abbey, església gòtica anglicana de la grandària d'una catedral,
lloc tradicional per a les coronacions i els enterraments dels monarques britànics i dels regnes de la Commonwealth.

Westminster Cathedral.

Pinta al Soho.

Acabem les visites entrant a Westminster Cathedral, temple principal de l'Església Catòlica a Anglaterra i Gal·les. D'arquitectura neo-bizantina, construïda per John Francis Bentley, amb un gran campanar i la torre de Sant Eduard, de 87 metres.
Per descansar un poc vam entrar a prendre unes pintes a un pub, al Soho. Zona xicoteta i multicultural del centre de Londres, famós pels seus nombrosos clubs, pubs, bars i resturants, així com pel principal barri gay de la capital.

                                                               ***Thursday, 12-9***

Vistes, des de London Eye.

Vistes, des de Tate Modern.

Combinant metro i bus arribem al London Eye, una sorprenent sénia de 135 m. d'alçària, inaugurada en març del 2000 després de 7 anys de construcció.
Ofereix unes vistes panoràmiques impressionants de la ciutat.
Amb una estructura de 10 tones, està composta per 32 cabines de vidre, amb una capacitat de 25 persones cadascuna.
Passegem per la ribera del Tàmesi, passant pel pont penjant Millenium Bridge, peatonal i fabricat en acer, que uneix el barri de Banckside i la City. Entrem al museu d'art modern Tate Modern. I continuem, passejant, i veient...

Tower Birdge.

 
Oxo Tower, Southwark Cathedral, City Hall (Ajuntament), Tower Bridge (pont llevadís).

Shard London.

Shard London (gratacels de vidre de 339 m., propietat de l'estat de Qatar).
Ens quedem sense poder entrar a Tower of London, perquè les cues són interminables i el temps no dóna per a tant. No podem veure les Joies de la Corona.
Observem el HMS London, destructor de la Royal Navy, que va participar a la Segona Guerra Mundial i a la Guerra de Corea.
Ens endinsem en la City, un dels més importants barris de negocis de tot Europa.

Saint Paul's Cathedral.

Dins de la City: el Gherkin (pepinillo) de Foster, de 180 m. 
Leadenhall Market, mercat de l'any 1881, un lloc molt freqüentat per treballadors de la City en acabar la jornada, qualsevol dia laboral.
The Monument, una columna dòrica de 61 m. d'alçària, que es troba a 61 m. d'on es va iniciar el Gran incendi de Londres, de 1666.
Saint Paul's Cathedral !!!!tancada a les 4 de la vesprada!!!!!, ho deixem pel proper viatge.

Hyde Parck.

Hyde Parck, amb més de 140 hectàrees d'extensió, és el parc més gran del centre de Londres, dividit en dos pel llac The Serpentine.
Allí estaven preparant la competició final del mundial de triatló.
De nou cap al centre, hem quedat amb Romina per a sopar. Abans pinta de cervesa a un pub del Soho.
Acabem sopant a Chinatown, i a casa....................Puffffffffffffff.

                             ***Friday, 13-9***
 

Highgate Cemetery - Karl Marx

Hui hem quedat a fer cadascun el que li vingués de gust. 
Letícia, mare i filla han triat tornar a Candem Market a comprar algunes cosetes, i jo, visitar la tomba de Carlos Marx, al Highgate Cemetery.
El dia estava una mica plujós i ha estat un passeig pel cementeri genial, entre mig d'una arquitectura funerària bellíssima. Certament és un lloc de pau i contemplació en una profusió romántica d'arbres, monuments i vida vegetal.

Candem Market.

  
Després a les 14 h. ens hem reunit a Candem, on també ha acudit Romina. 

Hem dinat ací, en un dels nombrosos llocs de menjar d'arreu del món, que hi ha.Un últim passeig pel centre, Oxford Street, unes quantes botigues, alguna pinta, i a casa.

Descans, Romina-house.

Dutxa, descans, sopar i a dormir.-
A les 3,15 de la matinada ens alcem, l'avió ix a les 6,30. Ens acompanya Romina fins a la parada de l'autobus que ens portarà a l'aeroport. Ens acomiadem. Han estat uns dies fenomenals. 
Arribem a casa sense incidències. A la vesprada cal anar a veure al Llevant.