VELLS CAMINS (EL DE SANT JAUME i el meu).

 

*****Per veure les fotos en format gran, cliqueu damunt d’una d’elles.*****

**Per llegir en altre idioma, seleccionar en Traductor** 

                                                       

                                             La primavera besava
                                                             suaument l'arbreda,
                                                             i el verd nou brollava
                                                             com una verda fumera.

                                                             Els núvols anaven passant
                                                             sobre el camp juvenil ...
                                                             Jo vaig veure en els fulls tremolant
                                                             les fresques pluges d'abril.

                                                             Sota aquest ametller florit,
                                                             tot carregat de flor -vaig recordar-,
                                                             jo he maleït
                                                             la meva joventut sense amor.

                                                            Avui, enmig de la vida,
                                                            m'he parat a meditar ...
                                                            ¡Joventut mai viscuda,
                                                            qui et tornés a somiar! 

                                                            Antonio Machado

La Primavera - Sandro Botticelli.

De nou bufen vents primaverencs, vents que ressusciten a tothom, i, com no podria ser d'altra manera, també el verd i la natura, esclaten. 

L'olor de la tarongina inunda l'entorn i les glàndules pituïtàries et delecten. 

Tots aquests aspectes de la nova estació em produeixen una sensació, potser, d'al · lèrgia, si, és possible, que d'al · lèrgia a la civilització.

Arribats a aquest punt: 

Vull gaudir de les pedres, la terra, l'aigua,

el blat i el Camí, que vaig trepitjant.

De la nit, el cel, d’aquest mar tan nostre,

i del vent que al matí ve a besar-me el rostre. (J.M.Serrat +-)

La Primavera - Giuseppe Arcimboldo.

Estic acabant d'embastar el Camí d'aquest any, quasi definitivament, a expenses que la meua esposa o la meua filla vulguen continuar amb els seus camins pendents, enguany vull deixar les meues empremtes en el Camí Portuguès, tram de Porto a Santiago. 

I parlant del Camí, i gràcies als magnífics programes informàtics existents avui dia, ací vos deixe el llibre que vaig escriure una vegada conclòs el meu primer camí. El Camí Francès, de Roncesvalles fins a Finisterre.

 
http://www.youblisher.com/p/799738-Francesc-Andreu-Garcia-Ibanez-VELLS-CAMINS/

                                                                                                           BON CAMÍ.

Carcassonne, Lyon, COLLIOURE. (3/3)

Collioure. 

***Per veure les fotos en format gran, cliqueu damunt d'una d'elles. (Fotos: meues)***

Ahir a la nit, després de l'intens recorregut turístic i d'una més que merescuda dutxa, vam sopar al pis d'Elisa. Allà a la mitjanit ens baixàrem a carregar al cotxe, les bosses que ens haviem de portar cap a casa, i tot seguit a dormir. Hui estava previst eixir a les 6 h. del matí.

Castell, església i campanar, Collioure.

I així hem fet, a l'hora prevista hem posat camí de tornada a Godella.
Uns 485 km. ens separaven de Colliure; només una parada, i sobre les onze ja estàvem al nostre primer destí.
Un poblet d'uns 3000 habitants, a la comarca del Rosselló a escasos 30 km de la frontera espanyola, on s'ajunten les aigües de la Mediterrània i les roques dels Pirineus. 
Ens ha costat Déu i ajuda el trobar aparcament, estava abarrotat, al final després de mitja hora ha estat possible a les afores del poble, i no molt ben aparcat.
Un poc massa de turisme intensiu.
El blau intens de la seua mar i el cel va atraure els pintors del color pur, que van ser els fauvistes de principis del segle XX.
Derain, Braque i Matisse. Així com Picasso.
En un temps, Colliure, era conegut sobretot per la pesca de l'anxova, comptava amb 8oo pescadors, hui només queden dos fàbriques de conserves i venda. Diuen que per estar segur d'assaborir autèntiques anxoves del terreny hi ha que esperar a la tardor.

Port, Collioure.

Platja, Collioure.

Collioure.

Punt de vista, Collioure.

El moment de l'esmorzar/dinar ha estat curiós. No hem pogut esmorzar perquè a les 11,30 h. estaven preparant el dinar, i ens hem hagut d'esperar fins les 12 h. en punt per a poder fer ho. ! No recorde haver dinat a aquestes hores, mai !.
Hem donat un xicotet passeig i després ens hem acostat al cementeri.                     
                                                        

Tomba d'Antonio Machado.

 

 

Y cuando llegue el día del último viaje......

El cementeri està molt a prop del centre del poble. Allí reposen els cossos de l'escriptor i  poeta Antonio Machado i de l'artista plàstic Balbino Giner.
Dos genials artistes que van haver de fugir a l'exili, com tants altres en aquells temps, per qüestions ideològiques.
La tomba d'Antonio Machado es sumament senzilla, però fàcil de trobar per les restes dels homenatges que se li tributen, i perquè la bandera republicana sempre cobreix part d'ella.   
La seua mare que va morir tres dies després que ell, també està enterrada allí.
En la llosa figura una placa amb les estrofes finals del seu poema Retrato.     

Ací el vídeo del programa Retratos, de Canal Sur, dirigit per Paco Cervantes l'any 1994, amb entrevistes a J M Caballero Bonald, escriptor i poeta, Alfonso Guerra, polític, Miguel Moreno, cronista de Sòria, i Leonor Machado, una de les seues nebodes. 

I dos vídeos més, el primer que conté el disc Dedicado a Antonio Machado, poeta, que va compondre Joan Manuel Serrat, amb 10 poemes musicats a l'any 1969.

El segón, la cançó Proverbios y Cantares, que va musicar Paco Ibáñez, cantada a l'Olympia de París.

A escasos 15 metres es troba l'original tomba de Balbino Giner, amb dibuixos a la llosa reflex del seu art.

Tomba de Balbino Giner.

En ella es pot llegir 
* Artiste peintre (Pintor),
* Gran Prix de Rome pour L'Espagne 1934, pel premi que li van concedir a Roma.
* València 1910  -  Collioure 1976, Llocs i dates del seu naixement i la seua mort.
* Balbino Giner.

Per saber d'ell vos deixe l'enllaç de la fenomenal crónica que en el seu dia, amb motiu d'una conferència al Saló Social del Casino Musical de Godella, de D. Vicent Senent, profesor especialista en Història de l'Art i membre del Taller d'Història Local de Godella, va fer el meu amic Francesc Arnau, al seu blog L'espill de l'orb. 
Cliqueu damunt el ressaltat !!!

I si esteu més interessats, ací teniu un parell d'enllaços.

El primer és del programa VAP - Viure al País, de la France-3 TV, Midi-Pyrénées. Presentat per Elsa Panadès i amb entrevistes a Vicent Madramany, director del Centre d'Art Contemporàni de Perpignan, Balbino Giner, el seu fill, el seu amic Jojo Pous, i les seues amigues Monica i Gisela Bellsolà. És més que interessant

http://midi-pyrenees.france3.fr/viure-al-pais-occitan-catalan/index.php?page=article&numsite=6392&id_rubrique=6524&id_article=14576      (copieu l'adreça al vostre buscador)

El segón és d'una exposició al Centre du Art Contemporani, de Perpignan, celebrada en abril 2010.


Encara ens quedava una xicoteta escala que fer. Calella. Allí ens esperava Joyce, una jove de Rotterdam que vaig conèixer al Camí de Sant Jaume, de 2006, però que vaig perdre el seu rastre en acabar l'etapa de Ponferrada.
L'any 2010 buscant informació a internet de les obres Ulises i Finnegans Wake, de l'escriptor irlandès James Joyce, casualment em va aparèixer una referència al seu nom i vam poder establir de nou contacte.
Vam estar al voltant d'una hora, prenent uns cafès, comentant i recordant. I ja definitivamente sense cap incidència, a casa.

Amb Joyce, Lieke, Alberto. Rest. Mencía, Ponferrada.