Carcassonne, Lyon, COLLIOURE. (3/3)

Collioure. 

***Per veure les fotos en format gran, cliqueu damunt d'una d'elles. (Fotos: meues)***

Ahir a la nit, després de l'intens recorregut turístic i d'una més que merescuda dutxa, vam sopar al pis d'Elisa. Allà a la mitjanit ens baixàrem a carregar al cotxe, les bosses que ens haviem de portar cap a casa, i tot seguit a dormir. Hui estava previst eixir a les 6 h. del matí.

Castell, església i campanar, Collioure.

I així hem fet, a l'hora prevista hem posat camí de tornada a Godella.
Uns 485 km. ens separaven de Colliure; només una parada, i sobre les onze ja estàvem al nostre primer destí.
Un poblet d'uns 3000 habitants, a la comarca del Rosselló a escasos 30 km de la frontera espanyola, on s'ajunten les aigües de la Mediterrània i les roques dels Pirineus. 
Ens ha costat Déu i ajuda el trobar aparcament, estava abarrotat, al final després de mitja hora ha estat possible a les afores del poble, i no molt ben aparcat.
Un poc massa de turisme intensiu.
El blau intens de la seua mar i el cel va atraure els pintors del color pur, que van ser els fauvistes de principis del segle XX.
Derain, Braque i Matisse. Així com Picasso.
En un temps, Colliure, era conegut sobretot per la pesca de l'anxova, comptava amb 8oo pescadors, hui només queden dos fàbriques de conserves i venda. Diuen que per estar segur d'assaborir autèntiques anxoves del terreny hi ha que esperar a la tardor.

Port, Collioure.

Platja, Collioure.

Collioure.

Punt de vista, Collioure.

El moment de l'esmorzar/dinar ha estat curiós. No hem pogut esmorzar perquè a les 11,30 h. estaven preparant el dinar, i ens hem hagut d'esperar fins les 12 h. en punt per a poder fer ho. ! No recorde haver dinat a aquestes hores, mai !.
Hem donat un xicotet passeig i després ens hem acostat al cementeri.                     
                                                        

Tomba d'Antonio Machado.

 

 

Y cuando llegue el día del último viaje......

El cementeri està molt a prop del centre del poble. Allí reposen els cossos de l'escriptor i  poeta Antonio Machado i de l'artista plàstic Balbino Giner.
Dos genials artistes que van haver de fugir a l'exili, com tants altres en aquells temps, per qüestions ideològiques.
La tomba d'Antonio Machado es sumament senzilla, però fàcil de trobar per les restes dels homenatges que se li tributen, i perquè la bandera republicana sempre cobreix part d'ella.   
La seua mare que va morir tres dies després que ell, també està enterrada allí.
En la llosa figura una placa amb les estrofes finals del seu poema Retrato.     

Ací el vídeo del programa Retratos, de Canal Sur, dirigit per Paco Cervantes l'any 1994, amb entrevistes a J M Caballero Bonald, escriptor i poeta, Alfonso Guerra, polític, Miguel Moreno, cronista de Sòria, i Leonor Machado, una de les seues nebodes. 

I dos vídeos més, el primer que conté el disc Dedicado a Antonio Machado, poeta, que va compondre Joan Manuel Serrat, amb 10 poemes musicats a l'any 1969.

El segón, la cançó Proverbios y Cantares, que va musicar Paco Ibáñez, cantada a l'Olympia de París.

A escasos 15 metres es troba l'original tomba de Balbino Giner, amb dibuixos a la llosa reflex del seu art.

Tomba de Balbino Giner.

En ella es pot llegir 
* Artiste peintre (Pintor),
* Gran Prix de Rome pour L'Espagne 1934, pel premi que li van concedir a Roma.
* València 1910  -  Collioure 1976, Llocs i dates del seu naixement i la seua mort.
* Balbino Giner.

Per saber d'ell vos deixe l'enllaç de la fenomenal crónica que en el seu dia, amb motiu d'una conferència al Saló Social del Casino Musical de Godella, de D. Vicent Senent, profesor especialista en Història de l'Art i membre del Taller d'Història Local de Godella, va fer el meu amic Francesc Arnau, al seu blog L'espill de l'orb. 
Cliqueu damunt el ressaltat !!!

I si esteu més interessats, ací teniu un parell d'enllaços.

El primer és del programa VAP - Viure al País, de la France-3 TV, Midi-Pyrénées. Presentat per Elsa Panadès i amb entrevistes a Vicent Madramany, director del Centre d'Art Contemporàni de Perpignan, Balbino Giner, el seu fill, el seu amic Jojo Pous, i les seues amigues Monica i Gisela Bellsolà. És més que interessant

http://midi-pyrenees.france3.fr/viure-al-pais-occitan-catalan/index.php?page=article&numsite=6392&id_rubrique=6524&id_article=14576      (copieu l'adreça al vostre buscador)

El segón és d'una exposició al Centre du Art Contemporani, de Perpignan, celebrada en abril 2010.


Encara ens quedava una xicoteta escala que fer. Calella. Allí ens esperava Joyce, una jove de Rotterdam que vaig conèixer al Camí de Sant Jaume, de 2006, però que vaig perdre el seu rastre en acabar l'etapa de Ponferrada.
L'any 2010 buscant informació a internet de les obres Ulises i Finnegans Wake, de l'escriptor irlandès James Joyce, casualment em va aparèixer una referència al seu nom i vam poder establir de nou contacte.
Vam estar al voltant d'una hora, prenent uns cafès, comentant i recordant. I ja definitivamente sense cap incidència, a casa.

Amb Joyce, Lieke, Alberto. Rest. Mencía, Ponferrada.

                                                                             
                                                                      

Carcassonne, LYON, Colliure. (2/3)

Monument als germans Lumière, inventors del cine.

***Per veure les fotos en format gran, cliqueu damunt d'una d'elles. (Fotos: meues)***

Lyon és la tercera ciutat més poblada de França, després de París i Marsella, situada al nord de la vall del Ródano, a la regió Ródano-Alpes. Va ser capital de la Gàl·lia durant l'Imperi romà. Té una gran superficie declarada Patrimoni de la Humanitat.

Dies 2,3 i 4, del calendari i del viatge.
Certament han estat dies de vertigen, és possible que ens haurà quedat alguna cosa per veure, !sempre queden coses¡, però en aquesta ocasió potser haja estat el mínim.
Elisa ha assumit el paper de tour-operator, que a mi m'agrada, o siga, ensenyar o veure-ho tot per si de cas no es torna. 
Vam eixir de Carcassonne a les 8,30 hores, una vegada desdejunats i carregat el dipòsit del cotxe del corresponent líquid perquè puga rodar.
Pensàrem que a l'hora d'esmorzar fariem el mateix que ahir, el que no vam tindre en compte és que estàvem a França. Deixàrem l'autopista per Orange, uns 21 km. al nord d'Aviñón, i el desenllaç va ser un entrepà de formatge al costat d'un mercadet.

A l'institut Lumière.

Un poc abans de les 13 h. estàvem a prop del pis, però una indecisió meua en un viratge a l'esquerra, per no fer cas a la dona que parla des de el GPS, i un posterior passeig de 50 metres per les vies del tramvia, va fer que arribàrem uns minuts més tard.    
Després d'un emotiu encontre i d'haver descarregat l'equipatge, vam visitar la zona de l'institut, la casa i el museu dels germans Auguste i Louis Lumière.


La sortie des ouvriers des usines Lumière à Lyon Monplaisir. (L'eixida dels treballadors de la fàbrica Lumière a Lyon Monplaisir).
Aquesta va ser la primera pel·lícula de la història, mostrada a París, el 22 de març de 1895.

Restaurant Le Bistro Autrement.

Ràpidament a dinar, ja que l'horari dels francesos en aquest aspecte no permet tonteries. Ho vam fer en un restaurant de l'Avinguda Lumière, com no, amb detalls cinematogràfics en tot el local; acompanyats per Elena i Jose, amics d'Elisa, amb qui comparteix el pis.
Per la vesprada ens encaminàrem cap a la zona Confluence, on s'ajunten els rius Rhône i Saône (Ródano i Saona)

Le Cube Orange,Confluence.

Era un àrea industrial en desús que ha estat rehabilitada seguint les directrius dels arquitectes suïssos de gran renom,  Jacques Herzog i Pierre de Meuron, en col·laboració amb el paisatgista francés Michel Desvignes.
Dotada d'habitatges, comerços, oficines, museus, centres d'oci i una universitat.
Amb una construcció innovadora d'una gran qualitat mediambiental i de recursos amb energies renovables, i amb la majoria dels seus edificis totalment diferents.

Sainte Blandine.

Sopar al pis, rue Feuillat.

Estava previst tornar en vaixell pel Rhône, però no va ser possible en estar avariat. 
També vam visitar l'església de Sainte Blandine, al districte de Perrache.
El sopar al pis, on vam tastar els vins de la zona Ródano-Alpes. 
De tornada a l'hotel ens va sorprendre una intensa pluja.

Notre-Dame de Fourvière.

Torre Fourvière.

El divendres, de bon matí, ens desplaçàrem en tramvia i després amb funicular, al turó de Fourviere, on vam poder admirar la basílica de Notre-Dame de Fourvière, construïda entre els anys 1872/1896, dedicada a la Mare de Déu, que té elements arquitectònics bizantins i romànics.
També la torre metàl·lica de Fourvière, de gran semblança a la Torre Eiffel, de uns 86 metres d'altura, i que hui serveix d'antena de televisió.

Lyon, des de Fourvière.

Teatre romà.

Des del turó hi ha unes vistes esplèndides de Lyon, cert que el dia no acompanyava del tot.
Baixant per un passeig deliciós, vam veure els Théâtres romains, cal saber que ací es va fundar Lyon l'any 43 a.C., amb el nom de Lugdunum.

Jardin des curiosités.

Café du Soleil, Place de la Trinité.

Després passàrem pel Jardin des curiosités, i vam acabar la baixada en els agradables carrers del Vieux Lyon.
El primer lloc amb encant que trobàrem va ser la Place de la Trinité, on s'ubica el Café du Soleil, un cafè molt antic amb uns graciosos ninots de guinyol en la seua façana.

Cathédrale Saint Jean.

El guinyol és originari de Lyon, el va crear a principis del segle XIX, Laurent Mourguet.

Eglise Saint Georges.

Entràrem a l'església de Saint Georges, el que va matar al drac, i després ho férem en la Cathédrale de Saint Jean. Catedral construïda durant els anys 1180/1480, barreja del romànic i del gòtic. En el seu interior té un rellotge astronòmic del segle XIV, de l'epoca del Geocentrisme, quan es pensava que el Sol girava al voltant de la Terra. Està programat fins l'any 2019, i a més de data, dóna la posició de la lluna, el sol, la terra i les estrelles .

Musée Miniature et Cinéma.

Traboules Vieux Lyon.

Passejant pel barri vam trobar el Musée Miniature et Cinéma. Un museu creat pel miniaturista Dan Ohlmann, té una col·lecció de 100 reproduccions realistes de les nostres àrees de la vida quotidiana. I una exposició dels efectes especials de les pel·lícules. Molt curiós.
Creuàrem pels Traboules, que són uns passatges que travessen els patis interns de diversos edificis, permetent passar d'un carrer a l'altre.

Restaurant Le Laurencin.

Ribera riu Saône

En el restaurant típic Le Laurencin, vam reposar forces, que bona falta ens feia.
I escollírem la vora del riu Saône per a rebaixar el menjar i continuar amb la visita, què encara quedava tram per recórrer.

La Fresque des Lyonnais.

Hotel de Ville. (Ajuntament).

A prop ens encontràrem La Fresque des Lyonnais, és un fresc mural situat a la cantonada de 49 Quai Sant Vincent i 2 rue de la Martinière. Ocupa un àrea de 800 m2 i es va dur a terme als anys 1994 i 1995 per La Cité de la Création. Están representades 24 figures històriques de Lyon.

Font Bartholdi.

Teatre de l'Òpera.

I quasi sense adonar-nos ens trobem al centre de la captivadora Place des Terraux, on enlluerna imponent l'Ajuntament, construit per Simon Maupin; el Musée des Beaux Arts, i la Font Bartholdi, el mateix creador de l'Estàtua de la Llibertat, de NY,
Frédéric Auguste Bartholdi.
A la part de darrere de l'Ajuntament hi ha el Teatre de l'Òpera; només conserva part de la façana inicial, la resta és tot modern.

Place de Bellecour.

Anem acabant el recorregut en la Place de Bellecour, al districte Presqu'ile; de forma quadrada és una de les més grans d'Europa (310x200) d'ús de vianants. El centre està coronat per una estàtua de Luis XIV, i en una de les cantonades hi ha un monument a Antoine de Saint-Exupéry, autor de El Principito. De la plaça parteixen els majors carrers comercials de la ciutat.
Passem per l'Abbaye Saint Martin d'Ainay, i un poc més allunyat Only Lyonnnnnnnnnnnnnn, i a casa. Demà serà un altre dia. Uuuufffff.
 

Abbaye Saint Martin d'Ainay.

Only Lyon.

Dia 4 del calendari, tercer i últim a Lyon.
Elisa, com en dies anteriors ens ha preparat un variat i abundant desdejuni, del què hem donat bon compte. Hui el dia ha aparegut amb altres colors de cel.
Mentre les dones han baixat a comprar 'souvenirs grastronòmics' al mercadet de l'avinguda Lumière, Ximo i jo hem ajudat a Elisa en la preparació del pic-nic per avui.

Porte des enfants du Rhône.

A l'hivernacle.

El Parc de la Tête d'Or, és un parc urbà de 117 hectàrees, amb uns amplis jardins, hivernacles, uns extensos jardins botànics, un zoològic, un velòdrom, i un llac artificial de 16 hectàrees.

Al zoològic.

Parc de la Tête d'Or.

Creat a l'any 1857, en el districte nord de Les Brotteaux. Hem visitat part d'ell fins l'hora de dinar, i després a la vesprada hem acabat la visita. Sens dubte seria un encert que en totes les ciutats grans existiren aquests tipus de parcs.

Llac, Parc de la Tête d'Or.

Ensemble pour la Paix et la Justice.

A mitjan vesprada i ja per rematar definitivament hem pujat a l'altre turó de Lyon. Le Croix Rousse. Un barri molt original, profundament marcat pel seu passat de gran alçada de la indústria de la seda. 
Hui, en constant renovació dels seus habitatges, referència clara per als nous emprendedors, amb gran quantitat d'ateliers, i aunador del moviment bohemi de Lyon.

Mirador Li Gros Caillou.

Mur des Canuts

Des de el seu mirador Li Gros Caillou s'observa també tota la població.

A destacar, com no, el fresc, Mur des Canuts, pintat en una façana de 1200 m. pel grup Cité de la Création. En ell estan representades persones del dia a dia que van canviant el seu aspecte segons les restauracions que periòdicament s'efectuen. Es va pintar a l'any 1986, modificant-se en el 1997, i finalment al 2012. Una passada. 
Havent baixat del turó i pensant que ja ens anàvem a casa, encara vam tindre "el regalet" de trepitjar el districte de Part Dieu. 
Un barri que acull la principal estació ferroviària de Lyon; el centre comercial més gran de França; i el segon districte de negocis més important de França, després de La Défense, de París. 
Metro  --  casa  --  sopar --  hotel. 

                                BON VOYAGE.............ens veiem en COLLIOURE, al 3/3.

CARCASSONNE, Lyon, Collioure. (1/3)

Aprofitant que Elisa, filla dels meus amics Empar i Ximo, està a Lyon, cursant els seus estudis de periodisme dins del programa ERASMUS...,(acrònim del nom oficial en anglès European Region Action Scheme for the Mobility of University Studens, creat per coincidir en el seu honor, amb el nom en llatí del filòsof, teòleg i humanista Erasmo de Rotterdam. Programa concebut al 1987 per iniciativa de l'associació estudiantil AEGEE (Franck Biancheri) i politicament recolzada per Jacques Delors, François Mitterrand i Felipe González).
..., i que la meua esposa Letícia en diferents ocasions havia expressat el seu desig per visitar Carcassonne, ens aproparem els seus pares i nosaltres, (1000 km.), a fer-li una visita els passats dies 1 al 5 de maig.

Porte Narbonaisse, (Foto: meua).

Amb la puntualitat acordada, a les 6 del matí, vam posar marxa a França. Horroroses les tarifes de l'autopista, així com la de l'àrea de servei on vam parar a desdejunar-se. Bé, ací va ser el preu i també la qualitat.

L'esmorzar va ser altre cantar, ens vam eixir de l'AP-7 i vam parar en un poblet anomenat Sant Gregori, a la Vall de Llémena, Girona. Va estar molt bé.

Després, passar la frontera i a Carcassonne.

Entre les dos muralles, La Cité, (Foto: meua).

A migdia ja estavem a l'hotel, ens havíem donat una reconfortant dutxa i anàvem pujant cap a la Cité Mediévale.

Carcassonne és una comuna francesa situada al sud-est de França, al departament de l'Aude, i a la regió del Llenguadoc-Roselló. Es coneguda per la seua ciutat fortificada d'arquitectura mitgeval, que va arribar a uns extrems tals d'estat ruinós que el Govern francés va considerar el demolir les muralles. Gràcies a les campanyes per a presevar-la com a monument històric, liderades per l'historiador Jean-Pierre Cros i l'escriptor Prosper Mérimée, fou restaurada al segle XIX per Viollet-le-Duc, i declarada Patrimoni de la Humanitat de l'UNESCO des de 1997.

Porta d'Aude, (Foto: meua).

Basilique Sant Nazaire, (Foto: meua).

La fortificació consisteix amb una doble anella de muralles i 53 torres, i per accedir cal travessar un pont llevadís.

També una basílica on conviuen els estils romànic i gòtic, i un castell.

La ciutat és famosa, entre altres coses, per ser la seu principal dels Càtars o Bons Homes, cristians que promovien el retorn als valors originals de la religió i el vot de pobresa, i que van ser massacrats per l'església.  

 

Pont Vieux i riu Aude,  (Foto: meua).

No vam deixar de prendre cassoulet, plat típic de la zona fet en cassola de fang i que porta d'ingredientes: fesols, un poc de cansalada i carn d'ànec.
També vam veure el Canal du Midi, part del Canal dels dos mars, un conjunt de vies navegables que permeten l'unió del Mediterrani i l'Atlàntic.
La part de la ciutat baixa no ens va agradar, tot i que reconec que tampoc vam possar molt d'interés a visitar-la detingudament, només vam donar unes voltes amb el cotxe.

Àrea de combats a cavall, La Cité (Foto: meua).

Dama Carcas, entrada a La Cité

Quan la foscor es va apoderant dels carrers, la gent ja abandona la ciutat, i les botigues i els bars comencen a tancar, és el moment de prendre una bona cervesa o un vi, i gaudir deixant-te transportar a altres temps. Temps de arquers, de combats a cavall, de llances, de escuts, d'escales, de calderes d'oli bullint, de llances, de amors...

Amors, a La Cité, (Foto: meua).

BON VOYAGE, continuem a Lyon, al 2/3.