London Experience (in seven days, without stopping).

Hyde Parck.

*****Per veure les fotos en format gran, cliqueu damunt d’una d’elles.*****

****Totes les fotos són de Letícia's i meues****

**Per llegir en altre idioma, seleccionar en Traductor**

Piccadilly Circus.

The National Gallery.

***Saturday, 7-9***

Teniem una invitació pendent, de Romina i Pierre, per conèixer Londres, i hem aprofitat aquesta setmana per a visitar-los.

A les 13 h. aterràvem a Stansted, comtat d'Essex, a uns 50 km. de la capital. 

Després de reunir-nos amb Romina, allotjar-nos a casa seua i dinar, a la vesprada vam anar a recollir Pierre al centre comercial Westfield, on treballa. 

Compràrem la targeta Oyster per poder desplaçar-se per tot Londres amb el metro (The Tube - Underground) i el bus, de manera fenomenal.

Big Ben.

London Eye.

Vam estar passejant per Oxford Street, un dels grans carrers de Londres, amb més de 300 botigues; per Picadilly Circus, una intersecció de carrers coneguda per les seues grans pantalles de vídeo i els seus cartells publicitaris de neó, així com per la font en memòria de Shaftesbury i l'estàtua d'Eros; per Chinatown, barri xinès que es troba al Soho, amb molts restaurants i altres empreses xineses. 

Des d'allí, cap a les places de Leicester Square i Trafalgar Square. Tenint  l'ocasió de veure també il·luminats: The National Gallery, el Big Ben i el London Eye.

Paelleta londinense.

The Candem Market.

***Sunday, 8-9***

Hui teniem previst fer paella, Pierre se'n va demà a Itàlia de vacances amb la seua família. Així ho hem fet, encara que el resultat sabíem que no anava a ser l'idoni, reconèixer que no ha estat malament, (l'arròs és molt agraït).

Per la vesprada, a Candem Market. Un mercat diferent, insòlit, extravagant, amb un esperit tant dels anys 60/70, com modern... com vintage... com rockero... com metalero, on es poden apreciar mil maneres de viure la vida.

Sembla que va ser al 1974 quan un grup de hippies van muntar el primers llocs de venta. Hui es diu que hi ha al voltant de 500 botigues, on es pot trobar tot el que busques.

A la zona exterior hi ha una gran selecció de llocs de menjar ràpid, de molts països, a preus molt assequibles.

Stables Market, Candem.

Candem High Street.

Al carrer principal, Candem High Street, els edificis són de rajola i de molts colors, i a les seues facanes pots veure un avió cap per avall, unes sabatilles gegants, un drac també gegant, o uns pantalons o el que menys t'imagines.

Una part del mercat és un antic estable reconvertit en tendes. Destaca Cyberdog, de roba futurista.

 *** Monday, 9-9***

El dia ha eixit plujós, pel que canviem itinerari turistic. Hui toca, principalment,  museus.

Kensington Palace.

Tot i que, hem començat per un palau; el de Kensington, residència de monarques britànics des de finals del segle XVII.
On va nàixer la Reina Victòria i va albergar a la princesa Diana des de 1981 fins a la seua mort.
Posseeix uns fantàstics jardins que van a unir-se amb els de Hyde Parck.  
Situat als jardins es troba el Albert Memorial, un ostentós templet de uns 53 m. d'altura, d'estil neogòtic. Té un recarregat sostre amb l'estàtua del príncep Albert. En els cantons de la zona exterior hi ha escultures al·legòriques a l'agricultura, el comerç, enginyeria i manufacturació; i quatre grups més que representen Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica, a més d'altres quasi 200 figures. Des de ací ens acostem al Royal Albert Hall, sala de concerts molt coneguda perquè acull els concerts d'estiu Proms i per les més de 350 representacions anuals de tot gènere artístic. 

Després el Sciencie Museum; actualment conté uns 300.000 objectes, entre els quals destaquen: la locomotora a vapor Stephenson, el mòdul de comandament de l'Apolo X, i àmplies col·leccions de ciència, tecnologia, indústria i medicina.

Batalla del Puig. V i A Museum.

                                                                                         I de nou, un altre museu, el Victoria i Albert Museum. Es crea el 1852 i actualment està considerat el museu d'arts decoratives més gran del món i un dels més actius quant a exposicions i activitats culturals. Les seues sales mostren obres de ceràmica, vidre tèxtils, plateria, joies, mobiliari, escultura, pintura, fotografia...d'Europa, Amèrica del Nord, Àsia i el nord d'Àfrica.

Natural History Museum.

Tenia interès a veure el retaule on es troba La batalla del Puig. de l'artista d'origen germànic Marçal de Sax i em va costar Déu i ajuda trobar-lo. Per si algú repeteix

Harrods, Brompton Road.

experiència, sapigueu que està a la sala dedicada a Rafael - 48a.
Al mateix carrer, el Natural History Museum, amb unes extenses col·leccions de botánica, mineralogia, entomologia, zoologia i paleontologia (amb un enorme diplodocus a l'entrada de l'edifici).
I com no, els grans magatzems Harrods, propietat de la família reial de Qatar, abans de Mohamed Al-Fayed. Amb uns preus, on els posava, d'una altra galàxia, que per a butxaques normals només conviden a poder comprar souvenirs. Moltes dones musulmanes i àrabs amb bosses repletes, fotre, amb el petroli i el gas.

Regent Street.

                          ***Tuesday, 10-9***
Tenim quasi controlades les línies del "The Tube". Hui fins a la parada de Oxford Circus, i des d'ací a passejar pel centre.
Regent Street, molt important carrer comercial amb prop de 75 botigues insígnia internacionals, on els llums de Nadal formen part d'una tradició londinenca amb l'encesa cada any per part d'una celebritat.
Carnaby Street, carrer amb tendes de roba de tipus més modern, es va fer molt popular amb la dècada dels 60 perquè habitualment la visitaven els grups de moda (The Beatles, Rolling Stones, Smalle Faces).
Entràrem en Hamleys, una tenda de joguets de 7 plantes per a xiquets, però on els majors retroben sensacions de la infància. També en M i M's Word, diuen que és la més gran del món, amb 4 plantes dedicades en exclusiva als famosos cacauets recoberts de xocolate de desenes de colors, a més d'un extens merchandising.

Covent Garden Market.

Ens dirigim al barri de Covent Garden, on destaquen un preciós mercat, una plaça plena d'artistes de carrer, i la Royal Opera House.

Després de dinar, British Museum, les seues col·leccions abasten camps diversos del saber humà, com la història, l'arqueologia, l'etnografia i l'art.

Pedra de Rosetta.

Té antiguitats i obres: orientals, egípcies, gregues, etrusques, romanes  i europees. 
La secció de l'Antic Egipte, és la més important del món després de la del Museu Egipci del Cairo, encara que existeix la polèmica sobre l'obtenció de certes obres, ja que molts sectors ho consideren expolis.
Es troba també la Pedra de Rosetta, de granit negre, d'uns 760 kg., en la que apareix inscrit un decret publicat a Memfis en l'any 196 a.C. en nom del faraó Ptolomeo. Tres escriptures diferents (jerogfífic egipci, demòtica i grec antic), que presenten el mateix contingut, van fer possible l'enteniment modern del jeroglífics egipcis.

Westminster Palace i Big Ben.

La resta de la vesprada, passejant per la ribera del Támesis, pel London Eye, per Westminster Palace.
Havíem quedat amb Romina per sopar, i vam anar cap a Notting Hill, un districte cosmopolita especialment conegut tant pel seu mercat de Portobello, pel seu anual Notting Hill Carnival del mes d'agost i per la pel·lícula del mateix nom protagonitzada per Julia Roberts.
Vam acabar sopant al barri, en Pizza Metro, i com el seu nom indica, una pizza de la mateixa llargària.

Canvi de guàrdia.Buckingham Palace.

St. James Parck.

***Wednesday, 11-9***
A les 10,45 h. ja érem a la reixa del Palacio de Buckingham, a fi de poder veure el cerimoniós acte de canvi de la guàrdia. Té com a hora d'inici oficial a les 11,30 tot i que els guàrdies comencen a arribar al so de la música a les 11,15, finalitzant puntualment a les 12,00 h. Un poc pesat, però vistós. 
Al palau ens va ser impossible accedir, ja que es precisava reserva anticipada.
El St. James Parck, està al costat del palau; és el més antic del parcs reials, posseeix un llac artificial ple d'aus, i la seua bellesa fa que t'oblides que estàs al centre de la ciutat. És curiós veure com els esquirols s'apropen a demanar cacauets.

Trafalgar Square.

Passem per The Mall, un carrer albereda, utilitzat per a les grans cerimònies nacionals, arribant a Trafalgar Square, una àmplia plaça on emergeix la columna de Nelson, i les escales que condueixen a la National Gallery.
És el principal museu d'art de Londres. Exhibeix només pintura europea de 1250 a 1900, amb una gran homogeneïtat en qualitat i varietat.
Destaca al meu entendre la pintura dels segles XVIII a XX, amb quadres de Van Gogh, Monet, Degas, Cézanne, Turner, encara que, como no!!, altres anteriors de Botticelli, Durero, Leonardo, Tiziano, Michelangelo, Caravaggio, Velázquez o Rembrandt, entre els que recorde.

Telephone i Big Ben.

 

 

Westminster Abbey.

Eixim satisfets i ens dirigim cap al palau de Westminster, també conegut com The Parliament. Tampoc ens és possible visitar. Està declarat per la Unesco des de 1987 com Patrimoni de la Humanitat i es troba situat a la ribera nord del riu Tàmesi.
És el lloc en el qual es reuneixen les dos cambres del Parlament del Regne Unit (La Cambra dels Lords i La Cambra dels Comuns). 
Continuem fins Westminster Abbey, església gòtica anglicana de la grandària d'una catedral,
lloc tradicional per a les coronacions i els enterraments dels monarques britànics i dels regnes de la Commonwealth.

Westminster Cathedral.

Pinta al Soho.

Acabem les visites entrant a Westminster Cathedral, temple principal de l'Església Catòlica a Anglaterra i Gal·les. D'arquitectura neo-bizantina, construïda per John Francis Bentley, amb un gran campanar i la torre de Sant Eduard, de 87 metres.
Per descansar un poc vam entrar a prendre unes pintes a un pub, al Soho. Zona xicoteta i multicultural del centre de Londres, famós pels seus nombrosos clubs, pubs, bars i resturants, així com pel principal barri gay de la capital.

                                                               ***Thursday, 12-9***

Vistes, des de London Eye.

Vistes, des de Tate Modern.

Combinant metro i bus arribem al London Eye, una sorprenent sénia de 135 m. d'alçària, inaugurada en març del 2000 després de 7 anys de construcció.
Ofereix unes vistes panoràmiques impressionants de la ciutat.
Amb una estructura de 10 tones, està composta per 32 cabines de vidre, amb una capacitat de 25 persones cadascuna.
Passegem per la ribera del Tàmesi, passant pel pont penjant Millenium Bridge, peatonal i fabricat en acer, que uneix el barri de Banckside i la City. Entrem al museu d'art modern Tate Modern. I continuem, passejant, i veient...

Tower Birdge.

 
Oxo Tower, Southwark Cathedral, City Hall (Ajuntament), Tower Bridge (pont llevadís).

Shard London.

Shard London (gratacels de vidre de 339 m., propietat de l'estat de Qatar).
Ens quedem sense poder entrar a Tower of London, perquè les cues són interminables i el temps no dóna per a tant. No podem veure les Joies de la Corona.
Observem el HMS London, destructor de la Royal Navy, que va participar a la Segona Guerra Mundial i a la Guerra de Corea.
Ens endinsem en la City, un dels més importants barris de negocis de tot Europa.

Saint Paul's Cathedral.

Dins de la City: el Gherkin (pepinillo) de Foster, de 180 m. 
Leadenhall Market, mercat de l'any 1881, un lloc molt freqüentat per treballadors de la City en acabar la jornada, qualsevol dia laboral.
The Monument, una columna dòrica de 61 m. d'alçària, que es troba a 61 m. d'on es va iniciar el Gran incendi de Londres, de 1666.
Saint Paul's Cathedral !!!!tancada a les 4 de la vesprada!!!!!, ho deixem pel proper viatge.

Hyde Parck.

Hyde Parck, amb més de 140 hectàrees d'extensió, és el parc més gran del centre de Londres, dividit en dos pel llac The Serpentine.
Allí estaven preparant la competició final del mundial de triatló.
De nou cap al centre, hem quedat amb Romina per a sopar. Abans pinta de cervesa a un pub del Soho.
Acabem sopant a Chinatown, i a casa....................Puffffffffffffff.

                             ***Friday, 13-9***
 

Highgate Cemetery - Karl Marx

Hui hem quedat a fer cadascun el que li vingués de gust. 
Letícia, mare i filla han triat tornar a Candem Market a comprar algunes cosetes, i jo, visitar la tomba de Carlos Marx, al Highgate Cemetery.
El dia estava una mica plujós i ha estat un passeig pel cementeri genial, entre mig d'una arquitectura funerària bellíssima. Certament és un lloc de pau i contemplació en una profusió romántica d'arbres, monuments i vida vegetal.

Candem Market.

  
Després a les 14 h. ens hem reunit a Candem, on també ha acudit Romina. 

Hem dinat ací, en un dels nombrosos llocs de menjar d'arreu del món, que hi ha.Un últim passeig pel centre, Oxford Street, unes quantes botigues, alguna pinta, i a casa.

Descans, Romina-house.

Dutxa, descans, sopar i a dormir.-
A les 3,15 de la matinada ens alcem, l'avió ix a les 6,30. Ens acompanya Romina fins a la parada de l'autobus que ens portarà a l'aeroport. Ens acomiadem. Han estat uns dies fenomenals. 
Arribem a casa sense incidències. A la vesprada cal anar a veure al Llevant.

 

Parque Natural Cabo de Gata-Níjar......... Na tu ra le sa.

Indalo.

*****Per veure les fotos en format gran, cliqueu damunt d’una d’elles.*****

****Totes les fotos són meues****

**Per llegir en altre idioma, seleccionar en Traductor** 

Gran parc natural amb una extensió terrestre de 38.000 hectàrees i una franja marina d'una milla d'amplària, amb 12.000 hectàrees, i uns 50 km de costa.
Fou declarat Parc Natural el 23 de desembre de 1987, ocupa parcialment els termes municipals d'Almeria capital, Níjar i Carboneras, i en ell es poden observar restes del seu passat fenici, romà i àrab.
La densitat mitjana de població és d'uns 20 habitants/km2, albergant els pobles costaners el 75% de la mateixa. Afortunadament el comportament humà ha estat prou respectuós amb el medi ambient, tot i que als darrers anys han anat sorgint disseminats al llarg del parc allotjaments rurals i alguns establiments hostalers, excepció feta de l'hotel Algarrobico, "icona dels incumpliments".

Vista des del llit, Hostal Brisamar, San José.

26-8. El primer dia quan arribes i has estat observant, que pel camí, la flora més abundant és la de margallons, espart i piteres, i que el paisatge està dibuixat amb gran varietat geológica, però, tota ella producte del vulcanisme, se't passa pel cap que t'has equivocat d'elecció vacacional.

Platja San José.

A l'endemà, sense cap esforç, te n'adones que no és així. Salvatges penya-segats amb espectaculars vistes, platges naturals paradisíaques i multitud de cales precioses, et canvien per complet la percepció de les primeres horas al parc.

És cert que per a gaudir d'algunes d'elles, cal baixar per terrenys rocosos i amb desnivell.

Platja "del Esparto".

Isleta del Moro.

27-8. Direcció cap al nord, vam estar passejant per la platja "del Esparto", i també per la barriada de Los Escullos, on es troba el castell o bateria costanera de San Felipe, del segle XVIII.

Després un bon bany a la platja "del Arco", de grava i arena. 
Dinar a la "Isleta del Moro", on ens van col·locar gènere congelat, per fresc, encara que li vam fer saber a l'amo que sabiem el que estàvem menjant i que no era peix i marisc fresc de la zona, com resava el cartell del restaurant.
La platja si que reunia molt bones condicions.
A poqueta nit, un passeig cap a la cala "de los Toros".

28-8. El tercer dia ens vam quedar a les platges properes a San José.
Monsul, d'arena fina, flanquejada en el seu costat esquerre per una enorme i preciosa duna i amb una aigua fenomenal.

També en platja "de la Media Luna", continuació de la de Monsul, de tan sols uns 100 m. de llargària.

Platja de Monsul.

Platja de Monsul.

Per la vesprada a platja "de los Genoveses", molt extensa, d'arena fina i envoltada per formacions dunars. Pren el seu nom de l'exèrcit genovés que va desembarcar en aquesta platja al 1147, per a la conquesta d'Almeria.
L'accés está limitat, i quan s'ha cobert la quota, ja no entra ningú si previàment no ha eixit la gent.
És possible accedir amb cotxe pagant 5 € per vehicle, sempre que hi haja aparcament disponible, o bé amb autobús, per 2€ per persona, anada i tornada.
Si ho fas caminant o en bicicleta, gratuït, està a uns 4 km. del centre.
Esplèndidament conservades totes elles.

Las Negras.

Cala San Pedro.

29-8. De nou cap al nord.
Passem pel Mirador de la Amatista, amb unes magnífiques vistes sobre la costa. Continuant fins Rodalquilar, antic poblat miner amb una explotació d'or fins a 1966.
Passegem per la platja de El playazo i després ens desplacem al poblet de Las Negras, anomenat així pel color fosc de la seua terra volcànica; no ens podem banyar perquè hui el vent de Llevant apreta prou.
Ens aprovisionem. Cal dir que en moltes cales i platges no hi ha cap lloc on poder fer-ho.
5 km. caminant fins arribar a la Cala de San Pedro, d'arena daurada i fina, on hi ha una xicoteta comuna hippie i on desgraciadament els humans deixem de ser amants de la natura, i no ho dic pels que allí habiten, sino pels que visiten el lloc.
Com no, de tornada, altres 5 km., ara de pujada. 
Abans d'arribar a San José, ens desviem cap a Cala Higuera, una platgeta sense més.

Platja de San Miguel Cabo de Gata.

30-8. I de   sobte, ja estem més enllà del meridià vacacional almeriense. Com que el Llevant continua bufant, decidim anar a les platges de Ponent, i encertem de ple. Platja de San Miguel del Cabo de Gata, d'arena blanca i un poc de graveta, forma part d'una gran línia de costa recta, que s'estén des de la platja de Torre García, fins al far de Cabo de Gata. Són més de 12,5 km. de platja amb una amplària mitjana de 50 m.

Xiringuito platja San Miguel.

Passegem al llarg dels seus quasi 3 km, acusant el cansament a la tornada, per la composició de l'arena que dificultava el caminar.

Platja del Corralete i Faro.

Arrecife de Las Sirenas.

Després de dinar a un xiringuito, ens dirigim cap al Faro del Cabo de Gata, punt més sud-oriental de la Península Ibèrica, on gaudim d'unes estupendes vistes del Arrecife de Las Sirenas, de la platja del Corralete, així com de la Cala Rajá, i del sender de Vela Blanca hacia Levante.
I per a rematar el dia, ens acostem al Mirador de las Salinas del Cabo de Gata, reserva d'aus de gran importància en el seu pas migratori. 

Calas del Barronal.

Arena platja de Monsul i turistes.

31-8. L'altre dia ens va encantar la platja de Monsul, i no vam anar a les Calas del Barronal, hui hem aprofitat per passar el dia en aquesta zona.
Mireu la foto de les cabres pasturant per la platja i penseu si això és naturalesa total, o no...
1-9. Maletes al cotxe i cap a Mojácar. Parem a la Noria del Pozo de los Frailes, un dels "monuments" populars del Parc, instal·lada sobre l'antic pou comunal i on fins fa poc encara feien la bugada al seu llavador. Continuem fins Agua Amarga, des d'on iniciem camí a la recerca de la Cala Enmedio. Ens perdem junt amb una altra parella i apunt d'abandonar donem amb la senda correcta. Total una hora i quasi mitja. Cala poc freqüentada, enmig del no-res, salvatge i amb arena i roques molt blanques que fan que l'aigua prenga uns colors turquesa, verd fosc... L'únic inconvenient l'aparició espontània d'alguna balena del cul blanc. El bany deliciós. I per als amants del busseig excepcional, com tantes altres del parc.
Només mig hora per tornar. Menjar i bany a Agua Amarga i després enfilem cap a platja de Los Muertos. Un altra platja de gran bellesa formada per arena grossa i grava, d'uns 1200 m de llargària a la què cal accedir per un xicotet barranc. El vent de Llevant no ens deixa gaudir del bany com haguérem volgut.
Passem per Carboneras, des d'on després d'una passejadeta ens dirigim a Mojácar per l'escarpada costa.

Noria del Pozo de los Frailes.

Balena del cul blanc. Cala Enmedio

Platja de los Muertos.

Agua Amarga.

Platja de Carboneras.

Costa, zona hotel Algarrobico.

2-9. Mojácar, un poble de blanques cases, arremolinades i penjat de l'últim contrafort de la Serra de Cabrera. Amb un laberint de carrers estrets, de racons molt captivadors, tota una barreja de passat i modernitat, i molt enfocat al turisme.

Mojácar.

No et tinc por, "seixanta".

*****Per veure les fotos en format gran, cliqueu damunt d’una d’elles.*****

****Totes les fotos són de la família****

**Per llegir en altre idioma, seleccionar en Traductor**

No et tinc por, "seixanta".

Reconec que m'has tingut part de l'any, pensant en tu, com no ho vaig fer quan vaig complir la meua primera dècada, és clar, era un xiquet.

Ni a la segona, amb vint anys no es pensa en aquestes coses de l'edat.

Tampoc en la dècada dels trenta, per aquells temps no anava preocupat pel canvi numeral de la meua edat.

Als 40, eixos de la tant cloquejada crisi "de los cuarenta para arriba, no te mojes la barriga", no em va passar pel cap considerar que ja s'havien complit diverses etapes de la vida. Vivia feliç amb la familia i els amics, sense renunciar als valor que hem van inculcar els meus pares. Crec que he estat capaç d'arreglar-me amb ben poc i viure feliç al mateix temps.

 Als meus quaranta i deu, em vaig donar per satisfet amb haver pogut arribar a complir aquest mig segle. Quan estudiava Història, per a mi, la paraula segle representava una eternitat. Encara que ací vaig començar a adonar-me que mig segle de la meua vida se m'havia tirat damunt sense sentir gairebé com anava caient.
Vaig considerar que havia arribat el moment d'anar agafant alguns trens, que amb seguretat no anaven a tornar a passar. 
Una providencial prejubilació m'ha fet gaudir enormement de la dècada.

Aquest últim any m'he adonat que ja tinc molta joventud acumulada i que ha arribat el moment de no posposar més els somnis, i fer-los realitat en la mesura del possible, compartint-los amb els meus éssers estimats.

Si, ja se que tu, demà, vas ha estar ahí, passant el full del calendari que marca la nova década, però no et tinc por, em queda molt camí per recórrer.

Em mire a l'espill i em reconec al seu reflex. Sé que el temps ha passat, però cert és que mai he pretès ser tota la vida jove, em resigne a assumir l'edat que tinc, encara que això no vol dir que no m'agradaria tindre 26, ehh!.


No et tinc por, "seixanta".

Vaig a viure aquesta dècada amb tota la valentia i tota la passió que puga, l'unic que no voldría és veure patir la gent que estime, o haver de passar alguna malatia llarga i penosa, sobretot amb la ment.
Un dia com hui no vaig a caure en el pessimisme, i no vaig a comentar la situació actual de la societat; no, hui vaig a proposar-me començar dècada tirant d'amor, lleialtat, solidaritat, honradesa, decència, sentit comú i, dignitat.

Que ho sàpigues "seixanta", !no et tinc cap por¡.

Com diu una amiga meua del Camí !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!Viva la vida!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

I com canta el Joan Manuel Serrat...........................

Fa vint anys que dic que fa vint anys que tinc vint anys
i encara tinc força,
i no tinc l'ànima morta
i em sento bullir la sang.
I encara em sento capaç
de cantar si un altre canta.
Avui que encara tinc veu
i encara puc creure en déus,
vull cantar a les pedres, a la terra, a l'aigua,
al blat i al camí que vaig trepitjant.
A la nit, al cel, a aquest mar tant nostre,
i al vent que al matí ve a besar-me el rostre.
Vull alçar la veu,
per una tempesta,
per un raig de sol,
o pel rossinyol
que ha de cantar al vespre.
Fa vint anys que dic que fa vint anys que tinc vint anys
i encara tinc força
i no tinc l'ànima morta
i em sento bullir la sang.
Fa vint anys que dic que fa vint anys que tinc vint anys
i el cor se m'embala
per un moment d'estimar
o en veure un infant plorar.
Vull cantar a l'amor. Al primer. Al darrer.
Al que ens fa patir. Al que vius un dia.
Vull plorar amb aquells que es troben tot sols
i sense cap amor van passant pel món.
Vull alçar la veu
per cantar als homes
que han nascut dempeus,
que viuen dempeus
i que dempeus moren.
Vull i vull i vull cantar
avui que encara tinc veu.
Qui sap si podré demá.
Fa vint anys que dic que fa vint anys que tinc vint anys
i encara tinc força,
i no tinc l'ànima morta,
i em sento bullir la sang.

                                                                                                                   SALUT !!!!!!!!!