Agur, San Mamés.

             ***Per veure les fotos en format gran, cliqueu damunt d’una d’elles.***

L'any passat ja era la nostra intenció, (de la colleta que anem al Ciutat de València), poder visitar San Mamés, un camp històric al que mai havíem anat. Per la data del partit ens va ser impossible, i ho ajornàrem per aquest, i aquest, en ser la penúltima jornada tot quedava pendent de la implicació dels equips a entrar en alguna competició europea, o, per a mal, en el descens. Finalment es van fixar tots els partits per al diumenge 26 de maig, a les 20 hores.

Era l'últim partit oficial de la lliga, i per tant la nostra última oportunitat; al juny començava la seua demolició.
Fins dimecres no se sabia si el Athletic enviaria entrades perquè argumentaven que tenien molta demanda dels seus socis. Al final van enviar 100 entrades, a 38 €, però poc després van rectificar quant a preu, ara les demanaven a 70 €.
El Athletic deia que no es podien treure per la xarxa, ni per caixer. El Llevant adduïa que no arribaven a un acord final sobre el preu. Divendres al migdia llegint el Superdeporte vaig saber que si hi havia disponibilitat d'entrades !!!però ja, fins a les 15,00 hores!!!. Unes quantes cridades, corrent a taquilles, i al final, entrades per a Paco Alonso i per a mi. A Rafa Bargues, pel bateig de la seua néta Carla, i Arturo López per altres motius, els era impossible anar.

De vins amb Javi-Nati. (Foto: meua).

De vins amb Javi-Nati. (Foto: meua).

A les 6 del matí vam emprendre viatge cap a Bilbao, amb molt bon temps, tot autopista i poc de trànsit. Arribàrem sobre les 13,30 hores, després de diverses parades per a esmorzar, estirar les cames i buidar la bufa.
Amb l'ajuda del GPS, ens plantàrem a la porta de casa Javi i Nati.
Javi és un amic que vaig conèixer al meu Camí de Sant Jaume, de 2006., amb qui continue mantenint una molt bona amistat.
Viu a Leioa (Lejona), a la comarca del Gran Bilbao, d'uns 8,5 km2, pròxim a la desembocadura de la ria del Nervión, colindant amb Getxo, Berandio i Erandio. A uns 12 km. de Bilbao i amb uns 30.000 habitants, el triple que el 1970.
Després de prendre uns vins, vam estar dinant a casa Javi-Nati. Companyia, conversa i dinar fenomenal, tot rematat per un exquisit patxaran casolà i una bona copa de Gran Duc d'Alba.

Amb aficionats bilbaïns. (Foto: meua).

Amb aficionats bilbaïns. (Foto: meua).

 A mitjan vesprada i amb metro , ens dirigim a l'estadi. Vam estar passejant pels voltants del camp, veient el nou que està justament al costat, i fent-nos fotos !! a petició dels aficionats de l'Athletic !!. Mitja hora abans del partit, ja entràrem al camp.

Amb aficionats bilbaïns. (Foto: meua).

A l'entrada de l'estadi. (Foto: meua).

No es va omplir fins a cinc minuts abans de començar, la gent es queda fora prenent unes canyes o uns vins, i aprofita al màxim.
El camp està que no cap ni una agulla, es nota un ambient diferent a uns altres camps.

San Mamés. (Foto: meua).

San Mamés. (Foto: meua)

Ixen els equips, onegen les banderes, sona l'himne de l'Athletic, que es cantat en euskera per, pense, la totalitat dels socis. Els pèls se'ns posen de punta. Comencem a adonar-nos que hem encertat en assistir al comiat de San Mamés.

FITXA TÈCNICA:

0 - Athletic Club: Iraizoz; Iraola, Gurpegui, San José, Aurtenetxe; Iturraspe, De Marcos, Herrera (Toquero, min.68); Susaeta (Ibai, min.55), Aduriz (Llorente, min.76) y Muniain.

1 - Llevant UD: Keylor Navas; Héctor Rodas, Vyntra, David Navarro, Dudka; Diop, Iborra; Pedro Ríos (El Zhar, min.74), Valdo, Rubén (Juanlu, min.79); y Acquafresca (Michel, min.69).

Gols: 0-1, min.91: Juanlu.

Àrbitre: José Antonio Teixeira Vitienes (Comitè càntabre). Va expulsar Muniain, per donar una puntada a Héctor Rodas. No va mostrar més targetes.

Uns 40.000 espectadors.

RESUM DEL PARTIT:

Drets d'imatge!!!  Punxeu damunt Ver en You-tube i podreu veure-ho igual.

CURIOSITATS:
Els canvis eren aplaudits d'una manera bestial.
Els gols del Reial Madrid eren corejats...se'ls marcaven a la Reial Societat.
Tot el camp va cantar diverses vegades "Bielsa, quédate".
Toquero es va emportar l'ovació del partit, quan va eixir al camp.
Llorente va ser l'únic que escoltà divisió d'opinions.
Els aficionats es van tractar d'allò més bé.
En els actes de després del partit, es va estar aplaudint durant 100 segons, pels 100 anys de vida de San Mamés.

En finalitzar el partit, ens vam anar a sopar amb Javi-Nati, que havien esperat pacientment la nostra eixida, a un dels pocs bars que quedaven oberts a prop de l'estadi. Se'ns va fer un poc tard i ja no hi havia metro. Vam haver de molestar a Virginia (filla de Javi-Nati) i que vinguera a recollir-nos.
Abusant de la seua amabilitat i amistat acabàrem dormint a casa seua, després d'una llarga xerrada al saló i una última copa. Gràcies per tot, Javi-Nati-Virginia, sabeu que ens teniu a la vostra disposició. Gràcies.

Puente Bizkaia, Portugalete. (Foto: meua).

Puente Bizkaia,Portugalete. (Foto: meua).

Museu Guggenheim i Puppy, Bilbao. (Foto: meua)

Museu Guggenheim, Bilbao. (Foto: meua).

A l'endemà a les 6, alçàrem el vol. Ens desplaçàrem a Portugalete, a veure el seu Puente Bizcaia, pont inaugurat el 28-07-1893 amb la funció d'unir els pobles de Portugalete i Getxo.
Després també ens aproparem a Bilbao, a veure el Guggenheim, la ria, i els seus voltans. 
I ja, camí cap a Godella, amb pluja fins a La Rioja.
Esmorzar a Cariñena, a l'Hostal Iliturgis, perquè no trobàrem el Paco, i a les 15,30 hores, feliçment arribàrem a casa.

Llarga vida al nou San Mamés. (Foto: xarxa).

 


 

Memoria de unos ojos pintados, Lluís Llach

Lluís Llach m'ha sorprès enormement amb la publicació de la seua primera novel·la "Memoria de unos ojos pintados".
L'he llegit en castellà, perquè era l'única disponibilitat que tenia la biblioteca, però de ben segur que la compraré en català.
Una novel·la de costums, històrica, social ...
... escrita amb un enfocament força desapassionat, sense interpretacions partidistes, ni arengues ideològiques, encara que els personatges estan dins del context del bàndol perdedor; és clar, que fins on pot fer-ho ...

... amb una extraòrdinaria història d'amor de dos joves, dins d'un altra gran història d'amor i amistat entre els mateixos joves i dos amigues ...

... ens parla de relacions familiars, joventud, il·lusions, esperances, somnis trencats, de la descoberta de la sexualitat, l'amor, relacions intimes, confessions ...

Platja de la Barceloneta, (Foto: Xarxa).

... de gent dels sectors més desfavorits de la Barceloneta: pescadors, estibadors, sindicalistes, cosidores, contrabandistes ...

... de personatges amants de la cultura com a catapulta cap al progrés social i d'idealistes i somiadors, de gent humil i de col·lectivitat solidària ...

Xiringuitos, platja de la Barceloneta, (Foto: Xarxa).

... d'anys de pobresa, de lluita, d'humilitat, d'exili, d'emigració, de misèria, de mort, de terror, d'odi, de repressió, de bojeria i de venjança ...


... d'uns ideals republicans enterrats a base de bombardejos i afusellaments ...


... escrita de manera senzilla dins del duríssim del tema, et fa que el deixar de llegir el llibre siga un gran esforç, i et manté de ple en la seua lectura ...

... en tres o quatre moments consideres que la història acaba d'una manera que et decepciona, però al final, dins de tot el mal, acaba com ho estàs desitjant impacientment, almenys com jo volia ...

... i llegeixes l'epíleg amb una sensació que ho omple tot, com l'amor de Germinal i el seu Amic Amat ...

... molt emotiva, com la majoria de les seus cançons, de les que vos deixe l'enllaç d'un parell de les meues preferides.

I com deia un altre del grans, l'Ovidi, Bon vent i barca nova!

 

 

Banda del Casino Musical de Godella

A pesar que el Llevant UD va perdre ahir el seu partit que jugava a casa, 2-3, contra el Rayo Vallecano, la setmana ha començat amb alegria.
La Banda del Casino Musical de Godella, ha aconseguit el primer premi i la Menció d'Honor, en la seua participació al XXXVII Certamen Provincial de Bandes de Música que organitza la Diputació de València.

 
Ho va fer a la vesprada d'ahir, 19 de maig, dins de la secció segona, on participen bandes de fins a 65 músics, al esmentat certamen, que es va celebrar al Saló José Iturbi del Palau de la Música de València.

Banda del Casino Musical de Godella, (Foto: Las Provincias).

 

 

Van ser tres peces interpretades de manera magistral baix la batuta del director Isaac González Ferriol.

Isaac González Ferriol

Va començar els seus estudis de piano i trompeta a l'edat de set anys, a l'Escola de Música de Godella. Posteriorment, va passar a estudiar al Conservatori Superior de Música "Joaquín Rodrigo" de València, on va estudiar piano, trompeta i Direcció d'Orquestra, tenint a professors com: José Mansergas, José Fabra, Emilio Calandín, César Cano ... i estudiant direcció d'orquestra, amb Manuel Galduf Verdeguer, llicenciant-se en juny de 2008. Va pertànyer a l'Orquestra de l'Horta Nord, dirigida per Joan Enric Lluna. És diplomat en Magisteri Musical per la Universitat de València.
Es perfecciona en Direcció d'Orquestra a València amb Yaron Traub i Manuel Galduf Verdeguer, a Còrdova amb Manuel Hernández-Silva, a Madrid amb Jesús López Cobos, a la Guildhall School of Music and Drama de Londres amb Benjamin Zander i a Berlín amb Jorma Panula , dirigint orquestres com: Orquestra de la Universitat de València, Orquestra Simfònica de Chamartín, Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana, Orquestra de Còrdova, Berlin Sinfonietta ... Va ser convidat per realitzar una masterclass de direcció d'orquestra pel prestigiós director d'orquestra Bernard Haitink a Lucerna (Suïssa), els anys 2011 i 2012. A més, va ser convidat per la Jorma Panula Foundation on va rebre classes de Jorma Panula i va dirigir la North Netherlands Symphony Orchestra (NNO) d'Holanda, l'any 2012.
Ha estat director assistent del mestre Manuel Galduf a la Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana durant tres anys (2008-2010).
Recentment, ha estat convidat pel prestigiós director d'orquestra Neeme Järvi per estudiar a la Jarvi Summer Academy amb Leonid Grin, Paavo Järvi i Neeme Järvi. A més ha estat convidat per l'Orquestra Simfònica de Londres per participar en el concurs Donatella Flick-LSO Conducting Competition, on participaran 20 joves directors de tot el món i on s'elegirà al nou director assistent d'aquesta orquestra.
Actualment, està realitzant els estudis de doctorat a la Universitat de València, és Professor de música del Col · legi Sant Pere Pasqual de València, director titular de la Banda del Casino Musical de Godella i director titular de Banda de la Societat Musical La Pau de Set Aigües.
(Foto i text: web Sociedad Musical La Paz Siete Aguas).


 
En primer lloc van interpretar el pasdoble de presentació, fora de concurs, A mi madre, del compositor Roque Baños.
Després ho van fer amb l'obra obligada D'un passat en present, d'Ildefons Sant Cristóbal Ferriz.
I van acabar amb l'obra de lliure elecció Poéme Montagnard, de Jan Van der Roost.


Clicant ACÍ podreu escoltar les obres de la seua interpretació.

 

 

Lliurament de premis, per Cristóbal Grau, (Foto: Las Provincias).

El primer premi amb Menció d'Honor, amb 353,50 punts
CASINO MUSICAL DE GODELLA - Director: Isaac González Ferriol

El primer premi, amb 331 punts
SOCIEDAD MUSICAL ESLAVA, de ALBUIXECH - Director: José Suñer Oriola

El segon premi, amb 321,50 punts
SOCIEDAD UNION MUSICAL, de CATARROJA - Director: Filibert Mira Ortega

Altre segon premi, amb 291 punts
SOCIEDAD UNION MUSICAL, de QUARTELL - Director: Vicente Royo Talamantes

El tercer premi, abm 243,50
ASOCIACION MUSICA JOVEN, de VALENCIA - Director: Enrique Barrachina

La Banda rebrà una ajuda econòmica, si la meua informació no és incorrecta, de 4.000 € en concepte de participació a la secció segona; i 2.500 € més, per la seua Menció d'Honor. 

Les campanes van anunciar la seua tornada triomfal al poble, celebrada amb immensa alegria, amb una cercavila i festa fins la matinada.

ENHORABONA !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
 
 

Carcassonne, Lyon, COLLIOURE. (3/3)

Collioure. 

***Per veure les fotos en format gran, cliqueu damunt d'una d'elles. (Fotos: meues)***

Ahir a la nit, després de l'intens recorregut turístic i d'una més que merescuda dutxa, vam sopar al pis d'Elisa. Allà a la mitjanit ens baixàrem a carregar al cotxe, les bosses que ens haviem de portar cap a casa, i tot seguit a dormir. Hui estava previst eixir a les 6 h. del matí.

Castell, església i campanar, Collioure.

I així hem fet, a l'hora prevista hem posat camí de tornada a Godella.
Uns 485 km. ens separaven de Colliure; només una parada, i sobre les onze ja estàvem al nostre primer destí.
Un poblet d'uns 3000 habitants, a la comarca del Rosselló a escasos 30 km de la frontera espanyola, on s'ajunten les aigües de la Mediterrània i les roques dels Pirineus. 
Ens ha costat Déu i ajuda el trobar aparcament, estava abarrotat, al final després de mitja hora ha estat possible a les afores del poble, i no molt ben aparcat.
Un poc massa de turisme intensiu.
El blau intens de la seua mar i el cel va atraure els pintors del color pur, que van ser els fauvistes de principis del segle XX.
Derain, Braque i Matisse. Així com Picasso.
En un temps, Colliure, era conegut sobretot per la pesca de l'anxova, comptava amb 8oo pescadors, hui només queden dos fàbriques de conserves i venda. Diuen que per estar segur d'assaborir autèntiques anxoves del terreny hi ha que esperar a la tardor.

Port, Collioure.

Platja, Collioure.

Collioure.

Punt de vista, Collioure.

El moment de l'esmorzar/dinar ha estat curiós. No hem pogut esmorzar perquè a les 11,30 h. estaven preparant el dinar, i ens hem hagut d'esperar fins les 12 h. en punt per a poder fer ho. ! No recorde haver dinat a aquestes hores, mai !.
Hem donat un xicotet passeig i després ens hem acostat al cementeri.                     
                                                        

Tomba d'Antonio Machado.

 

 

Y cuando llegue el día del último viaje......

El cementeri està molt a prop del centre del poble. Allí reposen els cossos de l'escriptor i  poeta Antonio Machado i de l'artista plàstic Balbino Giner.
Dos genials artistes que van haver de fugir a l'exili, com tants altres en aquells temps, per qüestions ideològiques.
La tomba d'Antonio Machado es sumament senzilla, però fàcil de trobar per les restes dels homenatges que se li tributen, i perquè la bandera republicana sempre cobreix part d'ella.   
La seua mare que va morir tres dies després que ell, també està enterrada allí.
En la llosa figura una placa amb les estrofes finals del seu poema Retrato.     

Ací el vídeo del programa Retratos, de Canal Sur, dirigit per Paco Cervantes l'any 1994, amb entrevistes a J M Caballero Bonald, escriptor i poeta, Alfonso Guerra, polític, Miguel Moreno, cronista de Sòria, i Leonor Machado, una de les seues nebodes. 

I dos vídeos més, el primer que conté el disc Dedicado a Antonio Machado, poeta, que va compondre Joan Manuel Serrat, amb 10 poemes musicats a l'any 1969.

El segón, la cançó Proverbios y Cantares, que va musicar Paco Ibáñez, cantada a l'Olympia de París.

A escasos 15 metres es troba l'original tomba de Balbino Giner, amb dibuixos a la llosa reflex del seu art.

Tomba de Balbino Giner.

En ella es pot llegir 
* Artiste peintre (Pintor),
* Gran Prix de Rome pour L'Espagne 1934, pel premi que li van concedir a Roma.
* València 1910  -  Collioure 1976, Llocs i dates del seu naixement i la seua mort.
* Balbino Giner.

Per saber d'ell vos deixe l'enllaç de la fenomenal crónica que en el seu dia, amb motiu d'una conferència al Saló Social del Casino Musical de Godella, de D. Vicent Senent, profesor especialista en Història de l'Art i membre del Taller d'Història Local de Godella, va fer el meu amic Francesc Arnau, al seu blog L'espill de l'orb. 
Cliqueu damunt el ressaltat !!!

I si esteu més interessats, ací teniu un parell d'enllaços.

El primer és del programa VAP - Viure al País, de la France-3 TV, Midi-Pyrénées. Presentat per Elsa Panadès i amb entrevistes a Vicent Madramany, director del Centre d'Art Contemporàni de Perpignan, Balbino Giner, el seu fill, el seu amic Jojo Pous, i les seues amigues Monica i Gisela Bellsolà. És més que interessant

http://midi-pyrenees.france3.fr/viure-al-pais-occitan-catalan/index.php?page=article&numsite=6392&id_rubrique=6524&id_article=14576      (copieu l'adreça al vostre buscador)

El segón és d'una exposició al Centre du Art Contemporani, de Perpignan, celebrada en abril 2010.


Encara ens quedava una xicoteta escala que fer. Calella. Allí ens esperava Joyce, una jove de Rotterdam que vaig conèixer al Camí de Sant Jaume, de 2006, però que vaig perdre el seu rastre en acabar l'etapa de Ponferrada.
L'any 2010 buscant informació a internet de les obres Ulises i Finnegans Wake, de l'escriptor irlandès James Joyce, casualment em va aparèixer una referència al seu nom i vam poder establir de nou contacte.
Vam estar al voltant d'una hora, prenent uns cafès, comentant i recordant. I ja definitivamente sense cap incidència, a casa.

Amb Joyce, Lieke, Alberto. Rest. Mencía, Ponferrada.