Pàgines

dilluns, 27 de juny del 2016

Camí Sanabrés

Bifurcació Via de la Plata - Camí Sanabrés, en Granja de Moreruela (Foto: meua).
*****Per veure les fotos en format gran, cliqueu damunt d’una d’elles.*****
**Per llegir en altre idioma, seleccionar en Traductor** 
 **Para leer en otro idioma, seleccionar en Traductor** 


Etapes Camí Sanabrés (Foto: web caminosantiago.org).
Aquest era el meu objectiu de l'any passat, que vaig haver de suspendre per la imminent arribada del meu primer nét en les dates que acostume a fer el Camí.
Enguany, després del seu primer aniversari i de la celebració del recital Pinazo en versos, em vaig encaminar a trepitjar els seus camins, les seues vies romanes, els seus itineraris de postes, els seus rierols, i a gaudir de la seua naturalesa, la seua bellesa i l'assossec de molts pobles pràcticament abandonats.

El Camí Sanabrés constitueix una continuació de la Via de la Plata, que a la seua arribada a Granja de Moreruela, es bifurca en dos. Un d'ells, el Sanabrés per Ourense, de 373 km., i l'altre que continua per Astorga per unir-se al Camí Francés.



Aquestes són les etapes en què he dividit el camí. Com sempre, unes curtes, altres menys curtes i algunes llargues, estil marató. Afortunadament el temps en aquesta ocasió ha estat el meu bon aliat, tan sols un lleuger plugim en l'etapa amb arribada a Santiago.





El Camí és així.


El Camí té un encant inefable com a alternativa de vida desarrelada (cada dia caus en un indret distint), un xic aventurera, oberta a sensacions imprevistes, a cares noves, exposada al tracte amb caràcters desconeguts... És una mena de paradigma de l’anti-estabilitat, de l’auto-marginació respecte del sistema, i de la recerca de les pures capacitats personals de supervivència, d’autoestima, d’amor, d’amistat, de companyonia i de voler veure la vida d’altra manera, encara que siga en un curt espai de temps. 
(Vells Camins…El de Sant Jaume i el meu).

Sens dubte, intentaré tornar al Camí.


                                                        BON CAMÍ











3 comentaris:

  1. Fenomenal Francesc.
    Me llama la atención la distancia de las etapas.
    Caminatas de categoría. Cuidado con las sobrecargas. Pero que te voy a contar. ME GUSTA, ME GUSTA

    ResponElimina
  2. Si Paco, en esta ocasión algunas de las etapas han sido más largas de lo deseado, pero llevaba un mes de preparación 16/18 km-dia, y se han llevado bastante bien. Alguna de las cortas, peor por el desnivel. Ya sabes que en todos los caminos hay etapas muy distintas. Un saludo.

    ResponElimina
  3. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina